Títol: Les esferes del temps
Autor: Rubén Montañá
Editorial: La Galera
Any d’edició: 2021
Sinopsis: Barcelona, primavera de 1888. Un ésser dotat de poders sobrehumans deixa víctimes per allà on passa, però els repetits atacs es mantenen en secret per no causar un escàndol que pugui enterbolir la imatge de la ciutat, que és a punt d'inaugurar l'esperada Exposició Universal.
Domènech és un jove orfe que arriba a la ciutat en un espectacle itinerant de "fenòmenos", on és exposat com a raresa a causa de les cicatrius que li cobreixen la totalitat del cos. Aviat descobrirà que la seva vida està estretament lligada amb el monstre que amenaça el precari equilibri de la ciutat comtal, i que els petits accidents relacionats amb el foc que sempre l'han perseguit tenen una explicació meravellosa, però també terrible.
Ressenya
Aquest cap de setmana m’he submergit a "Les esferes del temps", un homenatge a la ciència ficció del segle XIX ambientat a la nostra capital. Quan em vaig assabentar que Ruben Montañá havia guanyat el Premi Joaquim Ruyra 2020 amb aquesta obra em va alegrar d’allò més, doncs tinc un molt bon record de “La nena de l’arbre”, la novel·la infantil amb la que va guanyar el Premi Josep M. Folch i Torres 2013.
En primer lloc haig de confessar que la portada de “Les esferes del temps” em sembla preciosa! Si la veieu en directe quedareu meravellats, doncs totes i cadascuna de les filigranes daurades de la coberta brillen amb la llum. Ara bé, no estic del tot segura de qui representen el noi i la noia que hi surten, doncs la novel·la és força coral i hi ha més d’un protagonista.
No sé si el que diré a continuació em converteix en un “bitxo raro”, però el que més m’ha sorprès de la novel·la ha sigut la parla dels personatges. ^.^ Segons explica l’autor a la nota final: “Per fer més viu aquest viatge enrere en el temps he intentat reproduir l’esperit de la parla de l’època, perquè la llengua –com el destí- és una entitat viva i en procés constant de canvi.”
Per fer més còmode el text, s’han ortografiat els diàlegs d’una manera moderna, però –com bé diu Montañá- se n’ha mantingut l’esperit. Aquest detall (que em sembla genial trobar en una novel·la juvenil), junt amb l’extensa documentació de l’autor, m’ha transportat a la caòtica i fascinant Barcelona de l’Exposició Universal.
p.44 «L’ambient bullia, aliè a les preocupacions del xicot, i s’hi podia respirar la il·lusió de la gent a cada alenada. Un decret municipal perdonava els impostos de façana a totes aquells finques que fossin renovades, i els carrers feien olor de pintura fresca. Semblava que tot havia de fer-se de nou. S’estrenaven noves parades de florista, fonts públiques amb cariàtides, fanals elèctrics i fins i tot vespasianes per poder alliberar la bufeta enmig del carrer d’una manera neta i discreta. Calia empolainar la Ciutat Comtal a prova dels gustos refinats dels touristes i expositors que arribarien al cap de pocs dies de més enllà dels Pirineus.»
Però no tot són flors i violes dins i fora de Barcelona! Rubén Montañá també ens mostrar l’altra cara de la moneda, on l’explotació obrera i les pèssimes condicions de treball deixaven un reguer de tràgiques morts.
D’altra banda, a la novel·la hi trobareu múltiples referències a personatges influents de l’època (que fins i tot apareixeran en escena!) i nombroses picades d’ullet a clàssics de la literatura... i dels còmics! Personalment, he tingut la sensació de viure una aventura de l’Univers Marvel en ple segle XIX: els Quatre Fantàstics, X-Men, Iron Man...
Què més puc dir? La novel·la t’enganxa des del primer capítol amb un ritme trepidant, tot i que les breus escenes de lluita s’intercalen amb llargues converses plenes de teories i conspiracions que alenteixen la trama. Personalment, m’hauria agradat veure més en acció els personatges... pot ser que el final obert del llibre obri la porta a desenvolupar el seu potencial? Només el temps ho dirà... ;-)
Mx
Write a comment