Títol: Amaga’t dels drons!
Autora: Ester Vizcarra
Coberta: Mainés Esteve Vizcarra
Editorial: Bullent Edicions
Any d’edició: 2021
Sinopsis: AURA mai s’havia plantejat que pogués existir un món diferent. A mitjan de l’actual mil·lenni, s’ha dut a l’extrem la desconnexió de la humanitat amb la naturalesa, tot és net i ordenat. Tanmateix, un arriscat experiment de tornar a introduir els animals de companyia, foragitats fa molt de temps de les cases per antihigiènics i infecciosos, desperta en ella la comprensió de la injustícia que s’està cometent amb les bèsties. Una femella de tigre es converteix en la seua fidel companya i, per molt que li posen les lleis pel davant, no pot resignar-se a abandonar-la al seu destí quan li siga retirada per haver crescut massa. Aura tractarà de salvar-la, amb l’ajuda de diversos personatges, sovint enigmàtics, i d’una computadora-robot que sembla massa espavilada per la seua condició. Resultarà el pla d’Aura com ella espera? Trobarà un lloc al món per a la seua amiga? No ho sap, però s’adona que l’animal, ignorant de les maquinacions humanes, només la té a ella.
Ressenya
El 40è Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil és “Amaga’t dels drons”, de l’escriptora i periodista Ester Vizcarra, una novel·la d’aventures greenpunk, que reivindica la biodiversitat i els drets dels animals. L’Aura, la protagonista, viu al futur, però tot i els segles de distància que ens separen, té força maldecaps en comú amb nosaltres. El consumisme s’ha tornat ferotge, la natura està desapareixent i els ciutadans estan més controlats que mai.
p.11 «Al món de mitjan tercer mil·lenni, funcionava un sistema automatitzat que obligava, al mateix temps, al consum i al reciclatge. Ninots de peluix, cotxes de bombers, pilotes que comptaven els punts, soldats de galàxies imaginàries, fins i tot els jocs de taula s’esfumaven al cap d’un any. Si hi havia alguna cosa que t’agradava molt, l’havies de tornar a demanar.»
Però un cop obri els ulls a la injustícia que l’envolta, l’Aura decidirà jugar-s’ho tot per fer el que creu correcte: salvar la seva tigressa Rona. Durant el viatge coneixerà personatges molt diferents que li mostraran maneres diferents de veure el món, i descobrirà la llibertat, la honestedat i la companyonia.
p.101 «És un ésser lliure. […] Ho tenen fàcil les bestioles del camp, naixen amb aquest do. Les persones hem de lluitar per ser lliures. En realitat alliberar-se és fàcil, conservar la llibertat és molt més complicat.»
La seva història, senzilla però emotiva, m’ha transportat en el temps i m’ha transmès amor per la natura, la llibertat, i els canvis inevitables de la vida. Coneixeu la sorprenent vida de “Un lleó anomenat Christian”? No he pogut evitar pensar-hi mentre llegia. Als anys 60 Christian fou comprat quan era un cadell per John Randall i Ace Berg al "departament d'animals exòtics" de Harrods (quan aquest centre comercial s'enorgullia de poder oferir qualsevol cosa que la clientela desitgés comprar).
El lleó Christian es va trobar instal·lat al bell mig de la societat londinenca de moda i es va convertir en una celebritat. Però cada vegada resultava més complicat mantenir-lo com a animal de companyia i els seus amos van emprendre un llarg periple per tornar-lo a la seva veritable llar.
Al cap del temps, Randall i Berg van anar a comprovar amb els seus propis ulls que en Christian s’havia adaptat perfectament a la seva nova vida i el que va passar els va deixar sense paraules...
L’Aura i la Rona també viuran un moment així en el futur? N’estic segura, però que la seva amistat tot ho pot... Paraula de Mixa!
Mx
Write a comment