Els pòstits del senyor Nohisoc

Títol: Els pòstits del senyor Nohisoc

Editorial: La Galera

Any d’edició: 2021

Sinopsis: Hi ha un camió de mudances aparcat davant de l'edifici on viu la Clàudia. Té un veí nou! Quina cara fa? A què es dedica? Per què viu sol? L'enigmàtic veí ha arribat amb un carregament de caixes de llibres i la Clàudia s'ha entossudit a descobrir qui és. Però no li serà fàcil. El veí sembla que no sigui mai a casa. Després d'una setmana, l'únic que en sap és que es comunica amb pòstits. Com deu ser algú que en temps de mòbils encara envia notetes de paper?

Ressenya

Tina Vallès ha guanyat el Premi Folch i Torres 2020 amb “Els pòstits del senyor Nohisoc”, una entranyable i peculiar història d’amistat entre una nena i el seu misteriós veí. Durant la Nit de Santa Llúcia (el passat mes de desembre) Vallès va recollir el seu guardó amb un discurs ben reivindicatiu a favor de la LiJ. «La literatura infantil i juvenil no és la segona divisió de la literatura adulta» afirmà, «perquè sense lectura no hi ha literatura, i els lectors són nens abans de ser adults». No hi podria estar més d’acord!

Per fi he pogut descobrir què amaguen “Els pòstits del senyor Nohisoc”, i... m’ha semblat una obra rodona, emotiva i tendra que defensa l’empatia i ens parla de la importància de cuidar la salut mental (tan fràgil i tan poc tinguda en compte). En destaco, sobretot, l’homenatge als autònoms i a professions sovint invisibilitzades, doncs m’he sentit d’allò més identificada!

p.95 «I la Clàudia també sap què vol dir això de ser autònom, perquè el pare sempre ho explica: vol dir que ets el teu propi amo, i això és bo perquè no et mana ningú, però de vegades és dolent perquè tot depèn de tu. […] L’avi Pep li explica que ell també ha sigut el seu únic amo bona part de la seva vida i que el maldecap més gros sempre va ser organitzar-se per no estar sempre treballant, aprendre a aprofitar el temps per després poder descansar els caps de setmana i els estius.»

Al final de tot (no patiu que no faig spoiler!) trobareu una proposta de part de l’editorial. Ens anima a apuntar en pòstits totes aquelles expressions que descobrim durant la lectura per tal de que les paraules ens acompanyin al llarg de la nostra vida.

«Tots els que hem fet que aquest llibre arribi fins a tu, des de l’autora i l’il·lustrador, passant pels correctors, editors, dissenyador, la cap de premsa, els impressors, comercials i llibreters, tenim pòstits amb aquelles paraules que no volem oblidar. Comptem amb tu perquè les paraules que estimem no desapareguin.»

Aquestes són les que més m’han sorprès i que m’he animat a investigar: noliejar (llogar un vehicle de transport per a mercaderies o persones), rizoma (tija subterrània), enjòlit (amb poc equilibri, en perill de caure), d’esquitllèbit (de gairell), encomiàstic (que conté elogis), singladura (camí que fa un vaixell en una jornada de navegació comptada de migdia a migdia).

I vosaltres? Quines paraules heu descobert gràcies a “Els pòstits del senyor Nohisoc”? Jo us en dono la meva -paraula de Mixa- que l’acabareu de llegir amb un somriure d'orella a orella!

Mx