Títol: Abans de les cinc som a casa
Autor: Albert Forns
Editorial: Edicions 62
Any d’edició: 2020
Sinopsis: De què estan fetes, les nostres vides? La resposta és aquesta novel·la amb què Albert Forns ens capbussa en una aventura fascinant: la recerca, a partir d’unes llibretes –“la del pis nou”, “la del casament”, “la de la jubilació”, “la de les primeres eleccions democràtiques”–, de la persona que s’hi amaga al darrere, l’Hilari, un personatge ordinari amb una vida extraordinària. Una investigació detectivesca que també pot llegir-se com un viatge al passat i com una reflexió sobre per què escrivim. Amb els seus diaris, l’Hilari va llançar al mar un missatge en una ampolla: aquest llibre reviu l’emoció de trobar-la i destapar-la.
Ressenya
La lectura del mes d’abril del club el Gat Pelut ha sigut “Abans de les cinc som a casa”, el Premi BBVA Sant Joan de literatura catalana 2020. A més, hem comptat amb la presència (virtual) de l’autor, l’Albert Forns, i tant la lectura com la conversa han estat d’allò més amenes.
Que hi ha de realitat i què de ficció en aquesta peculiar obra a cavall entre la novel·la i l’assaig? “La meva feina és fer que us ho cregueu tot” deia en Forns, i en el meu cas ho ha ben aconseguit. El punt de partida del llibre rau en el dia que l’autor va comprar tretze diaris al Mercat de Sant Antoni i es va disposar a reconstruir una vida: la de l’Hilari. Una vida ben normal però alhora plena de detalls apassionants que ens fan retrocedir en el temps: la Guerra Civil, la dictadura, la transició...
A mesura que avança la lectura de les llibretes, l’Albert Forns en va destacant el que més li crida l’atenció i comença a fer-se un munt de preguntes. Quin ús tenen els dietaris? Què compon una vida? És possible resumir-la? Les seves investigacions el porten a compartir amb nosaltres anècdotes fascinant d’artistes, historiadors, antropòlegs, cineastes i periodistes al llarg de la història.
Forns també dóna vida als personatges de les llibretes de l’Hilari i formula mil hipòtesis que va resolent poc a poc (deixant-nos sempre amb la intriga). Cada capítol és diferent i sorprenent, i els diaris s’acaben convertint en una excusa perfecta per reflexionar sobre la societat del passat i del present, i, en general, sobre la naturalesa humana. En aquest sentit m’ha recordat una mica a la genial “Dora Bruder” de Patrick Modiano (que també vam llegir al club). Això sí, l’obra de Forns està regada d’un humor hilarant (o potser hauria de dir hilarià? ): l’autor no té pèls a la llengua, i la seva prosa contrasta amb la subtil ironia del dietarista.
Què més puc dir? He deixat anar nombroses riallades, he quedat captivada per les anècdotes, i he obert els ulls a noves realitats. Amb “Abans de les cinc som a casa” Albert Forns ha volgut escriure una oda a una vida (que podria ser la de moltes persones) i reconciliar als lectors amb els seus diaris personals. Perquè més enllà dels llibres d’història i les versions oficials, no hi ha res més important per entendre el passat que els testimonis de les persones que el van viure. Ja ho deia en Terry Pratchett: “És important que sapiguem d’on venim, perquè si no saps d’on véns, llavors no saps on ets, i si no saps on ets, llavors no saps cap on vas. I si no saps cap on vas, probablement vagis per mal camí.”
Gràcies, Albert, per aquesta novel·la/homenatge tan rebonic. Paraula de Mixa que us atraparà!
Mx
Write a comment