Una habitació amb vistes

Sí, ho reconec: no he tingut la força de voluntat necessària per aguantar-me les ganes de llegir, i ja he acabat “Una habitació amb vistes” d’Edward Morgan Forster! Aquests dies la Mariona (@meyonbook), la Marta (@mardellibres) i jo hem engegat una lectura compartida amb el hashtagh #LlegimambVistes (i tenim intenció de comentar el final plegades el 9 de maig), però jo no m’he pogut resistir i ja l’he devorat! Ara què faré mentre espero el dia del debat? Doncs escriuré aquesta ressenya! No patiu que no faré spoilers (eh, Marta?).

“Una habitació amb vistes” és el segon títol de la col·lecció Club Victòria que ha estrenat fa poc Viena Edicions (el primer va ser “Seny i sentiment” de Jane Austen). L’objectiu d’aquest segell és reunir algunes de les millors novel·les clàssiques angleses, fins ara inèdites o introbables en català, amb excel·lents traduccions i edicions de luxe. I a Viena Edicions s’han tornat a superar, perquè el disseny d’aquesta novel·la és preciós! Les llimones ens recorden a l’escenari italià on comença la novel·la, i també sembla que facin referència a l’humor àcid de l’autor.

p.119 «La meva posició (indefensable, ho sé) és que mentre no molesti ningú tinc el dret de fer el que em plagui. Ja sé que hauria d’estar pensant com treure quartos a la gent o dedicant-me a coses que m’importen un rave, però per alguna raó no he estat capaç de posar-m’hi.»

Els punts forts de la novel·la són sens dubte les escenes plenes d’embolics i la prosa de Forster, que juga amb els personatges i interpel·la al lector. És desenfadada i intensa a la vegada, irònica i cínica, solemne i desvergonyida. Si bé la primera part , a Florència, no m’ha acabat d’atrapar (doncs tot i ser curta se m’ha fet força llarga) la segona part, a Anglaterra, és irresistible! 

El lector és dels únics testimonis que coneix tots els fets d’Itàlia, i juga amb avantatge quan la trama es comença a enredar amb resultats hilarants. L’estructura de la novel·la és prou senzilla (i alguns girs són un xic previsibles) però no podia parar de llegir: malentesos, sentiments reprimits, personatges que no fan més que enredar la troca, xafarderies...

Certament, “Una habitació amb vistes” ens parla de com de confusos poden ser els nostres sentiments, i defensa la llibertat d’estimar i viure d’acord amb els propis ideals. En destaco també la crítica (novament actual) al turisme de masses:

p.81 «Espero que no s’ofengui si li dic que a nosaltres, els residents, sovint ens fan llàstima vostès, els pobres turistes; força llàstima... despatxats amunt i avall com un paquet, de Venècia a Florència, de Florància a Roma. Viuen amuntegats en pensions o hotels, completament ignorats de tot el que no surti a la Baedeker; amb el neguit permanent de veure “el que toca” i de no “perdre’s res” abans de passar a una altra cosa. El resultat és que barregen les ciutats, els rius i els palaus i en fan un garbuix inextricable.»

Per últim, però no menys important, vull fer esment dels personatges, perquè la majoria m’han semblat més complexos del que pensava en un principi. Sens dubte, els Emerson han sigut els meus preferits, i desitjo que la seva saviesa m’acompanyi:

p.256 «Abans pensava que podia ensenyar als joves el sentit de la vida, però ara entenc més bé les coses. Tot el que he provat d’ensenyar a en George es resumeix en això: guarda’t d’embolicar la troca. [...] La vida, com va escriure un amic meu “és com fer un concert de violí en públic i haver d’aprendre a tocar l’instrument durant l’actuació”. Penso que ho expressa molt bé. Les persones hem d’anar aprenent a usar les nostres funcions sobre la marxa, sobretot la funció de l’amor.»

Ja ho sabeu, el proper diumenge 9 de maig comentarem el final en directe a YouTube i Twitch (al canal Vermut literari) i compararem el llibre amb l’adaptació de 1985 (protagonitzada per Maggie Smith, Helena Bonham Carter i Julian Sands). Us animeu a participar? Us hi esperem! 

Mx