Títol: T'agrada Brahms?
Autora: Françoise Sagan
Traductor: Josep Maria Pinto
Editorial: Viena Edicions
Any d'edició: 2021
Sinopsis: La Paule és una dissenyadora parisenca de mitjana edat, independent, bonica i divorciada que manté des de fa temps una relació desmenjada amb en Roger, un empresari que no sembla disposat a fer un pas més. En aquestes circumstàncies, la Paule coneix en Simon, un joveníssim advocat nord-americà que, enlluernat per l’encant d’ella, se n’enamora perdudament. Durant un temps, ella procura mantenir-se’n a distància, fins que un dia la convida a anar a un concert de Brahms.
Títol: Ehrengard
Autora: Karen Blixen
Traductora: Maria Rossich
Editorial: Viena Edicions
Any d'edició: 2021
Sinopsis: És un dels contes més personals i rodons d’Isak Dinesen: una història amb princeses, palaus i malvats, una faula deliciosa a l’entorn del mite de Don Joan amb un gir irònic, al més pur estil Blixen.
Her Cazotte, un pintor amb fama de ser el seductor més captivador de les corts europees, queda encisat per la jove i bonica Ehrengard, una noia ja compromesa i gens voluble, formada en una família de tradició militar. Com podria fer-s’ho per seduir-la?
Títol: Una vil·la a Florència
Autor: W. Somerset Maugham
Traductor: Julià de Jòdar
Editorial: Viena Edicions
Any d'edició: 2021
Sinopsis: Una novel·la de suspens que passa del rosa al negre en només una nit. Des del balcó de l’espectacular vil·la florentina on passa una temporada, la jove i bonica vídua Mary Panton fa balanç de la seva situació: li arribaran, sens dubte, moltes ofertes de matrimoni, encara que el més assenyat seria triar l’afectuós i honorable Edgar Swift, destinat a un càrrec de responsabilitat a l’ambaixada de l’Índia.
Però, mentre espera a fer el pas, un gir del tot imprevist amenaça d’engegar-ho tot a rodar.
Ressenya
La col·lecció de Viena Edicions “Petits Plaers” està a punt d’arribar a la vintena de títols publicats, i més d’un ha estat encapçalant les llistes de llibres més venuts de Catalunya. Els últims tres llibres estan protagonitzats per dones polifacètiques i sorprenents, i em penso que un d’ells s’està convertint en el meu preferit fins ara! Però anem per parts...
Colofó de "T'agrada Brahms?": «La primera edició de T’AGRADA BRAHMS?, de Françoise Sagan es va acabar d’imprimir un dia ventós de pluja persistent de les acaballes de l’hivern del 2021, un dia d’aquells en què els balcons amb prou feines ofereixen recer.»
“T’agrada Brahms?” (Petit Plaer Nº17) és la història de la Paule, una dona que viu atrapada en un matrimoni que fa aigües. Quan coneix en Simon alguna cosa sembla canviar dins seu, però l’autora resol aquesta breu novel·la amb els girs melancòlics i un xic perversos que la caracteritzen.
p.9 «La Paule s’estudiava la cara al mirall i passava revista a les derrotes acumulades en trenta-nou anys, una per una, no pas amb el pànic, l’acritud habituals en aquest cas, sinó amb una tranquil·litat amb prou feines atenta. [...] S’havia plantat davant del mirall per matar el temps i —la idea la va fer somriure— descobria que era justament el temps qui la matava a poc a poquet, lentament, atacant una aparença que ella sabia que havia estat estimada.»
Sagan (pseudònim de Françoise Quoirez) reflexiona sobre les contradiccions de les persones, els prejudicis de la societat, i la perillosa inèrcia de les relacions tòxiques. Ho reconec: com he arribat a maleir i compadir a la Paule! Si us agraden les històries tràgiques i agredolces, no us perdeu tampoc “Bon dia, tristesa” (Petit Plaer Nº9).
L'autora, Françoise Sagan
Colofó de "Ehregard": «La primera edició d’EHRENGARD, d’Isak Dinesen, es va acabar d’imprimir durant l’abril de l’any 2021, coincidint amb el 136è aniversari del naixement de l’extraordinària Karen Blixen, coneguda a la seva granja africana com “la senyora que parla com la pluja”.»
La jove Ehrengard és la protagonista del Petit Plaer Nº18, una paròdia de l’arquetip de Don Joan que trenca completament amb el registre de “El festí de Babette” (Petit Plaer Nº14). Karen Blixen ens sorprèn amb una faula medieval plena de conxorxes, embolics i picardia on no només capgira l’estereotip de donzella pura i innocent, sinó que s’enriu de la figura del clàssic artista seductor. En destaco la veu tintada d’ironia de la narradora, i el còmic i enginyós gir final.
p.54 «—Un penic pels vostres pensaments, lady Ehrengard —va dir.
Ella el va mirar i per un instant li va passar un rubor molt lleu per la cara.
—La veritat... —Després d’una pausa, va respondre a poc a poc i amb gravetat–. No pensava en res.
Herr Cazotte no va tenir cap dubte que en aquell moment, com sempre, deia la veritat.»
p.61 «No soc una persona modesta, tinc molt bona opinió dels meus talents, i m’atreviria a pensar que podria haver imaginat algunes de les coses que m’envolten. Potser hauria inventat l’herba alta, però se m’hauria acudit la rosada? Podria haver inventat el crepuscle, però se m’haurien acudit els estels? En tot cas —es va dir, mentre escoltava immòbil–, segur que no hauria pogut inventar el rossinyol.»
L'autora, Karen Blixen
Però si parlem de girs, qui s’emporta la palma és el primer Petit Plaer de William Somerset Maugham (el Nº19 de la col·leccio). Quanta intriga i angoixa amaga aquesta preciosa i idíl·lica portada dissenyada per Andy Noguerón.
Colofó: «Aquesta edició d’UNA VIL·LA A FLORÈNCIA, de W. Somerset Maugham, es va acabar d’imprimir un matí assolellat de primavera en què els crits dels falciots anunciaven la proximitat de l’estiu.»
“Una vil·la a Florència” ha sigut la lectura que hem comentat aquest diumenge la Marta (de “La mar de llibres”), la Mariona (de “Meyonbook”) i jo al canal Vermut Literari, i ens ha captivat a les tres! Quin tip de subratllat frases! A més, la Mary ens ha semblat una dona empoderada, complexa i intel·ligent.
p.65 «—¿Us sorprendria si us digués que he estat una noia treballadora, i que no solament era capaç de cuinar per a mi mateixa, sinó que estava obligada a fer-ho?
—No m’ho creuria pas.
—¿Us estimaríeu més creure que he viscut amb molt de luxe tota la meva vida amb un estol de criats anant-me al darrere?
—Sí. Com una princesa de conte de fades.
–Fet, doncs. Puc remenar ous i fregir cansalada perquè va ser un dels dons que vaig rebre de la meva fada bona el dia del meu bateig.»
p.118 «En aquell dia càlid de principis de juny hi havia una vibració a l’aire que posava tothom de bon humor. Feia la sensació que ningú no patia cap mena d’angúnia; tothom semblava carregat de diners; tothom semblava disposat a passar-s’ho d’allò més bé. Era impossible de creure que enlloc del món hi hagués gent que no menjava prou. En dies com aquell, valia la pena viure.»
Pels seus diàlegs enginyosos i cínics, les descripcions delicioses i la seva trama sorprenent, m’atreveixo a dir que “Una vil·la a Florència” actualment és el meu Petit Plaer preferit! Fins i tot m’ha recordat lleugerament a l’inoblidable relat d’Agatha Christie “Villa ruiseñor” (Philomel Cottage).
En resum, els Petits Plaers de Viena Edicions són ideals per llegir a qualsevol lloc, però serà millor que no us els emporteu a la platja: encara us cremaríeu com li va passar a la Meyonbook! ^.^ Són històries tant absorbents que un cop comenceu no podreu parar de llegir... Paraula de Mixa!
Mx
Write a comment