Títol: Sibil·la i el camí a les estrelles
Autora: Sílvia Pons
Editorial: La Gamberra
Any d’edició: 2021
Sinopsis: Sibil·la és una nena que emprèn un viatge per trobar el lloc més proper a les estrelles, on creu que hi trobarà el que ha perdut. Durant la travessia, descobrirà indrets fantàstics i personatges estranys que la faran reflexionar. Un viatge personal que la posarà a prova i l’ajudarà a descobrir el que té en el seu interior i a superar la pèrdua que l’ha portat fins allà.
Ressenya
Sílvia Pons (il·lustradora nascuda i formada a l’Escola d’art i disseny Illa de Sabadell) acaba de publicar el seu primer àlbum amb l’editorial La Gamberra, “Sibil·la i el camí a les estrelles”. L’ha escrit i il·lustrat íntegrament ella, i està dedicat “a tots aquells que han sentit el dolor de la pèrdua i s’han perdut en algun moment buscant les estrelles”.
Aquest llibre és una petita brúixola, una emotiva història de superació personal i un tastet del registre artístic de Sílvia Pons (en volem més!). Al llarg de la seva aventura (“un viatge extraordinari per estar el més a prop possible de les estrelles”) la Sibil·la coneixerà tota mena de personatges increïbles i aprendrà a veure el món amb uns altres ulls.
La història comença amb la presentació dels protagonistes (on fins i tot hi apareix una barca voladora anomenada Andròmina!) i les escenes del viatge de la Sibil·la s'intercalen amb petites introduccions dels indrets que visita:
«Paikea és una misteriosa illa flotant enmig de l’immensurable Gran Mar. D’alts penya-segats, modelats pel poder de les onades, al cim s’hi alça un far imponent que acompanya les estrelles del firmament.
Sota les seves temperades aigües s’hi amaga el seu misteri: una colossal balena blava que espera i guia aquells viatgers que s’han perdut en la infinitud d’aquelles aigües impenetrables, i els indica el camí que han de seguir.
Perduda en aquest mar inesgotable, on s’emmirallen, com quimeres, les estrelles que tant ambiciona, fa hores que Sibil·la navega sense rumb. De cop i volta, però, li sembla veure una llum a l’horitzó. Per fi… és allà.»
Si bé l’inici i el final de la història resulten un xic bruscs, el desenllaç m’ha semblat preciós. La prosa de Sílvia Pons és concisa però poètica, i les seves descripcions poden captivar a grans i petits. Es nota que l’autora ha gaudit il·lustrant tots els paisatges i deixant volar la imaginació!
Del seu estil en destaco els matisos de les aquarel·les, la veritat de les mirades dels seus personatges, i els cels estrellats (no n’hi ha dos d’iguals). A més, si presteu atenció veureu que Pons ha amagat diverses referències a Homer, l’autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: la Ilíada i la Odissea.
En poques paraules, doncs, “Sibil·la i el camí a les estrelles” és la narració d’una Odissea particular (el dol), un viatge emocional per la pena i la desil·lusió fins a l’acceptació i la pau interior. Una història que ens anima a tenir els ulls ben oberts als “miracles més insospitats”. A no perdre la il·lusió i perseverar en els nostres propòsits. I a ser conscients de que les persones que més estimem sempre estaran amb nosaltres a cada passa que fem.
Mx
Write a comment