Acqua alta

L’editorial Jollibre acaba de publicar “Acqua alta”, una entranyable, divertida i motivadora novel·la de Cinta Arasa il·lustrada per Dàlia Adillon. La protagonista (la Lauretta) té gairebé tretze anys i un pla secret: salvar Venècia, que s’està enfonsant per culpa del canvi climàtic. Això és justament el que significa “acqua alta”, una expressió que diuen els venecians quan plou molt i l’aigua dels canals inunda la ciutat. Després tot torna a la normalitat, però en els darrers anys l’augment del nivell del mar ha fet que l’acqua alta sigui cada cop més freqüent i més alta!

D’altra banda, la història d’Arasa és emotiva i intrigant, doncs el misteri al voltant del pla de la Lauretta t’empeny a seguir llegint. A més, la veu del narrador és irònica (juga amb repeticions que li donen personalitat) i els noms dels personatges són d’allò més eixerits: Giancarlo Hiscopertutto, Piero Picapiero, Allegra Constantina... (No he pogut evitar recordar els noms dels personatges de la col·lecció Ala de Corb d’Enric Larreula, que també creava jocs de paraules hilarants).

Per cert, la Lauretta no us recorda a una altra jove activista mediàtica? Doncs segons ens va assegurar la pròpia Cinta Arasa durant la presentació del llibre a la seu dels Amics de la UNESCO, va idear el personatge de la Lauretta abans que la Greta Thunberg es fes famosa. Tot va sorgir arrel d’un viatge de negocis a la ciutat flotant: «Quan feia la maleta vaig tenir clar que tornaria de Venècia amb una novel·la sota el braç» afirmà Arasa. I dit i fet: «jo sempre portava una llibreta a sobre, i entre temes de feina vaig escriure la història gairebé sencera.» 

I què en pensava de les il·lustracions? Doncs Arasa estava molt satisfeta amb la feina d’Adillon. «Em va encantar que la Dàlia em presentés a la Lauretta, perquè fins llavors no me l’havia imaginada concretament.» Això sí, va explicar que s’havia inspirat una mica en la seva fillola, però que en general imagina els seus personatges més per la seva personalitat que no pas pel seu aspecte.

Adillon explicà que per il·lustrar els escenaris s’havia basat en les nombroses fotos de Venècia que tenia a casa d’anteriors viatges, tot adaptant alguns elements. També parlà de la portada i com havia escollit una paleta tan peculiar: «el color és un tema molt emocional, i les escenes em provocaven blaus turqueses i roses pastel, amb un punt melangiós i romàntic».

Així doncs, està clar que –tant per fora com per dins – “Acqua alta” vol ser una oda a aquesta ciutat màgica que avui en dia pateix (entre d’altres) el turisme de masses i la globalització desmesurada (i no és pas l’única!). Al llibre, Arasa fa una paròdia de com els polítics fallen a l’hora de gestionar aquests temes a través de l’alcalde fictici Massimo Serioso. Tal i com va matissar a la presentació: «hi ha polítics que es deixen la pell, però a vegades es perden en procediments que no porten enlloc. Mentrestant Venècia s’està agenollant per demanar clemència al món, perquè els seus habitants s’estan quedant sense casa». 

Ja ho diu l’advertiment del llibre “Atenció, aquesta no és una història basada en fets reals. Aquesta és una història real. Si vols continuar llegint, has de saber que tu n’ets també protagonista, i per tant, responsable...”

Mx