Dinosaures enamorats

Si heu tingut un mal dia i necessiteu que alguna cosa us arrenqui un somriure, heu de llegir el conte “Dinosaures enamorats” de Fenn Rosenthal.  Potser el nom de la seva autora ja us soni, doncs la Fenn es va fer viral a Twitter cantant una cançó que ella mateixa havia composat... la cançó anava de dinosaures, i ella tenia tres anys. A principis del 2020, el seu pare –Tom Rosenthal– va fer un tuit que deia:

«La Fenn, la meva filla de gairebé quatre anys, ha gravat avui la seva primera cançó en solitari. Se n’ha inventat la lletra tota sola. Jo l’he ajudat una mica amb la melodia. Es titula ‘Dinosaures enamorats’.»

I de la nit al dia es va convertir en el fenomen viral més tendre de l’any! Llavors va arribar el videoclip (que va estar enllestit en 24h), les desenes de covers a YouTube i finalment... el conte! Així és com la Fenn Rosenthal (ara ja amb quatre anys) s’ha convertit en l’autora més jove de moltes editorials.

L’encarregada d’il·lustrar aquesta psicodèlica i commovedora història ha sigut Hannah Jacobs (una directora i animadora londinenca) basant-se en els dibuixos que ja havia fet pel videoclip (i que realment afegeixen una nova dimensió a la història!).

“Dinosaures enamorats” és un conte gairebé tan breu com el famosíssim microrelat d’Augusto Monterroso “El dinosaure” («Quan va despertar, el dinosaure encara hi era»), i potser per això ha fascinat a tanta gent: cadascú hi troba interpretacions diferents! Hi ha qui hi veu una història de superació, d’amor etern, de tolerància, d'aprendre a valorar les petites coses de la vida... I evidentment només un cor de pedra podria resistir-se a l’adorable veu de la Fenn Rosenthal cantant acompanyada pel seu pare! Tal i com explica ell mateix al final del conte:

«No sabria dir-vos per què la Fenn s’havia menjat tres ous durs per dinar aquell dia. Quan tenen gairebé quatre anys són autèntiques feres. Però mitja hora després va aparèixer a l’estudi de gravació de casa i em va demanar si podíem “fer una cançó”.

Els dos dies següents van passar volant. Semblava que hagués parlat amb la meitat dels periodistes del mon. És ben estrany, aquest món on vivim: el que passa una tarda en una habitació tranquil·la de Londres pot recórrer el món tot just unes hores després!

Ara que han passat uns quants mesos, amb motius de la publicació d’aquest preciós llibre (enhorabona a la meravellosa il·lustradora, la Hannah!), he preguntat a la Fenn, que ara té quatre anys i mig, què sent al veure les seves paraules sobre paper.

Jo: Què és el que et fa més il·lusió d’aquest llibre?

Fenn: Quan vagi a la biblioteca, llegiré el meu propi llibre. Diré: “El meu llibre es diu Dinosaures enamorats”. I la bibliotecària dirà: “D’on has tret aquest títol?”

Jo: Com et sentiràs si molta gent llegeix el teu llibre?

Fenn: Em sentiré com si fos una mica famosa, però realment no ho sóc.

Jo: Quantes persones creus que llegiran el teu llibre?

Fenn (sembla orgullosa d’ella mateixa): Cent!»

A que n’hi ha per menjar-se-la? Però és clar, són els dinosaures els que mengen persones (i fruita i cogombres). O almenys això és el que canta la Fenn... ;-)

Mx