La filla del rei d’Hongria i altres contes

Un dels últims Vermuts Literaris que vam protagonitzar la Marta (@mardellibres) la Mariona (@meyonbook) i una servidora va girar al voltant d’aquesta novetat de l’Editorial Barcino: “La filla del rei d’Hongria”. Plegades vam analitzar aquests autèntics best-sellers del passat, històries que creuaren fronteres per tota Europa, i que Gemma Pellissa ha adaptat del català medieval dins de la col·lecció Tast de clàssics.

Tal i com diu Pellissa a la introducció (us recomano que la llegiu com un epíleg): «tot i que les tres novel·les comparteixin la intenció moral, no són textos de doctrina religiosa, sinó que ofereixen models de comportament per al públic cristià, familiaritzat amb les vides de sants, que van gaudir d’una gran popularitat.» És a dir, que els protagonistes d’aquestes històries equivalien als referents/influencers de l’època: volien ser exemples d’honradesa, lleialtat, generositat i austeritat entre moltes altres virtuts! Potser alguns d’ells resulten plans i massa idealitzats, però les aventures que viuen són dignes de Joc de trons.

p.15 «Des d’una mirada actual, aquestes novel·les tenen la força de captivar els lectors contemporanis, atrets per allò que entenem per originalitat. En origen, aquestes tres obres contenien motius folklòrics coneguts, que presentaven poques variacions, i tenien una finalitat exemplificadora. L’ideal de vida i de valors que promovien ens poden semblar remots, però les històries, tal com estan narrades, ens meravellen.»

Recollint el fil de Pellisa (investigadora i professora especialitzada en la literatura catalana medieval), els contes truculents d’aquest llibre inclouen nombrosos motius folklòrics que han perviscut al llarg dels anys. “La filla del rei d’Hongria” ens recorda al conte popular “Pell d’ase” recopilat per Charles Perrault. La “Història d’Amic i Melis” viu dins la novel·la “El príncep i el captaire” de Mark Twain. I la segona part de “El fill del senescal d’Egipte” probablement va inspirar a Pedro Calderón de la Barca a l'hora d'escriure el seu poema “Cuentan de un sabio”. 

Durant el Vermut literari, les tres lectores vam coincidir en que la nostra història preferida és “La filla del rei d’Hongria”: està plena de punts de gir emocionants i fets inesperats (d’allò més “convenients”). De fet, els tres contes són casos claríssims de “Deus Ex Machina”! Aquesta expressió llatina té el seu origen en el teatre grec i romà, en el moment que una grua (machina) introduïa una deïtat (deus) provinent de fora de l'escenari per resoldre una situació.

Parlant de grecs i romans, us suggereixo que us endinseu en la seva mitologia un cop acabeu la lectura, doncs són encara més truculentes que les històries d’aquest recull. De fet, reconec que durant la lectura he suportat prou bé el nivell de sang i fetge (i això que sóc una lectora bastant sensible!).  

D’altra banda, si us quedeu amb ganes de seguir descobrint clàssics medievals “actualitzats”, us recomano moltíssim la col·lecció sencera de “Tast de clàssics” (més avall trobareu l’enllaç a  les ressenyes de la col·lecció que he publicat anteriorment al blog). Ah! I com no, també haig de fer una menció d’honor a la recent versió de Màrius Serra de “Tirant lo blanc”, totalment actualitzada al català modern (la meva intenció és anar-la llegint poc a poc al llarg del 2021, perquè és un senyor llibre).

Ras i curt, els contes de “La filla del rei d’Hongria” ens segueixen interpel·lant sis cents anys després, i ens poden fer passar una estona ben entretinguda!

Mx