La formació d'una marquesa

Títol: La formació d’una marquesa

Autora: Frances Hodgson Burnett

Traductora: Marta Pera Cucurell

Editorial: Viena Edicions

Any d’edició: 2021

Sinopsis: L’Emily Fox-Seton —que té trenta-quatre anys, està sola al món i viu en una pensió de mala mort— es guanya la vida fent encàrrecs per a dames de l’alta societat londinenca. Però com que és enormement pràctica i té molt bon cor, de mica en mica es va convertint en imprescindible. Per això, una d’aquestes dames li demana que l’acompanyi a la seva man­sió al camp, on ha de tenir lloc una gran festa amb el bo i millor de la societat anglesa. Allà coincidirà amb el marquès de Walderhurst, un dels solters més cobejats del país, a qui totes les noietes presents a la festa intentaran enlluernar. Però el marquès no té especial interès a casar-se. Si més no, això és el que es pensava fins ara.

En canvi, a la segona part ("Els mètodes de Lady Walderhurst”), l’Emily descobreix que les seves bones intencions no la poden protegir de tota l’avarícia i enveja del món, i poc a poc la novel·la es converteix en un thriller psicològic que us farà patir fins l’última pàgina! Potser perquè m’havien avisat del gir fosc de la història, m’esperava escenes més angoixants (i hauria escurçat capítols repetitius per fer avançar la trama més ràpidament) però el final ha sigut la meva part preferida.

Respecte als personatges, malgrat que n’hi ha que són força plans, la majoria acaben patint una petita o gran transformació.... inclosa la pròpia l'Emily! Reconec que durant la lectura he tingut ganes de donar-li un calbot per fer-la reaccionar (XP), però estic convençuda que l’autora exagera les “virtuts” de l’Emily a propòsit. Burnett ens demostra que és molt important aprendre a dir "no", saber posar límits i valorar el que tenim. Tal i com va resumir sàviament Edurne a la cançó “Te falta veneno”... ^.^

«Ya no se puede ir por el mundo derrochando el amor.

En esta vida hay que saber capear.

A ti te falta veneno y te sobra corazón.

Así vas a llegar a Santa 'na' más.»

Sens dubte, però, trobo que els personatges més interessants del llibre són la Hester (per la seva evolució i complexitat) i Lady Maria (pel seu cinisme i la seva franquesa).

p.16 «Lady Maria Bayne era la vella més llesta, més mordaç i més astuta de Londres. Coneixia tothom i en la seva joventut havia fet de tot, i moltes coses que no es consideraven gaire apropiades. Cert duc reial n’estava molt, d’ella, i la gent n’havia dit coses molt lletges, d’aquella relació. Però això no havia afectat Lady Maria. Ella també en sabia, de dir coses lletges, i com que les deia amb enginy, la gent les escoltava i les repetia.»

En resum, a “La formació d’una marquesa” hi trobareu crítica social, ironia, intriga, un cant a la natura i als petits plaers de la vida, i una defensa del poder de l’amor... Paraula de Mixa!

Mx