El nom del món és bosc

Aquest mes de juliol el compte de fans  @LeGuin_Cat ha engegat una lectura compartida a Twitter (#Llegimelmón) sobre “El nom del món és bosc”, l’última novel·la de ciència-ficció d’Ursula K. Le Guin que ha rescatat enguany Raig Verd. Tenia ganes de llegir-la des de la Fira Literal, així que m’hi vaig sumar de seguida!

La lectura compartida ja està arribant al final, però reconec que jo vaig devorar el llibre pocs dies després de començar-la! A excepció d’algun capítol un xic repetitiu, aquesta història coral avança in crescendo tota l’estona, i t’atrapa des del principi.

Tal i com va explicar la traductora, Blanca Busquets, a la taula rodona de la Fira Literal “La traducció en el pensament crític”, “El nom del món és bosc” és una de les obres més viscerals de Le Guin. Publicada originalment el 1972, conté una forta crítica a la Guerra del Vietnam i a totes les pràctiques bèl·liques i colonialistes. La pròpia autora reconeix a l’epíleg d’aquesta edició que va sucumbir “a l’encant del púlpit”:

«La intervenció nord-americana al Vietnam és cosa del passat ara; aquelles pressions immediatament intolerables s’han desplaçat cap a altres zones; i per tant, els aspectes moralitzadors de la història han quedat a la vista. D’aquests aspectes, me’n penedeixo, però tampoc no els repudio. L’obra s’ha de sostenir o caure segon els elements que hagi preservat de l’anhel que forneix tota indignació o protesta específiques, al marge de l’intent vacil·lant que fes, entre la ràbia i la desesperació, per assolir la justícia, l’enginy, la gràcia o la llibertat.»

Sí, “El nom del món és bosc” és una lectura punyent que ens fa reflexionar sobre el pitjor i el millor de la humanitat. No és fàcil empatitzar amb tots els personatges, però és molt interessant conèixer el seu punt de vista. A més, Le Guin aprofundeix en la desconnexió dels humans amb la natura i el nostre subconscient. En poques paraules... està clar que James Cameron es va “inspirar” molt en aquest obra de Le Guin per crear la pel·lícula d’Avatar! XP

En fi, si encara no heu llegit cap obra de l’univers de ciència-ficció de Le Guin, trobo que “El nom del món és bosc” pot ser un punt de partida perfecte, doncs encara que inclou algunes referències als anterior títols de la col·lecció (Els desposseïts, La mà esquerra de la foscor), es pot llegir de manera independent.

Per acabar us deixo alguns dels tuits que he fet durant aquestes setmanes de lectura compartida i us animo a seguir fent servir el hashtag #Llegimelmón quan descobriu l'univers infinit d'Ursula K. Le Guin. ;-)