El viaje de Andrés [CAT]

Si aquest estiu teniu ganes de llegir una novel·la lleugera que alhora us faci reflexionar, no us perdeu “El viaje de Andrés” de Svend Brinkmann que ha publicat en castellà Ned Ediciones. Quan va començar a escriure, Brinkmann tenia en ment un llibre especialitzat on parlaria de les diverses versions de l’ésser humà, amb perspectives tant filosòfiques com científiques, però durant el procés va decidir fer un canvi radical:

«[...] estaba cansado de esa escritura lineal que siempre se usa como plantilla de estas cosas, y, por otro, unos compañeros acababan de publicar una magnífica antología acerca, justamente, de las mismas concepciones antropológicas que yo tenía pensado presentar. […] Siguiendo con mi historia, la situación entonces me llevó a replantearme mi proyecto, y así es como me decanté por este estilo literario que combina ficción y narrativa, lo cual, sin duda alguna, es todo un reto para un científico y escrito de no ficción como yo.»

Quan vaig començar a llegir “El viaje de Andrés”, de seguida vaig pensar en el llibre de Jostein Gaarder “El mundo de Sofía”, doncs comparteixen una estructura similar. Però a diferència del clàssic de Gaarder (al qual he donat més d’una oportunitat sense èxit) sí que he pogut connectar amb la història de Brinkmann. I no sóc l’única (ni molt menys!): a Dinamarca ha venut 200.000 exemplars, i el castellà és la quinzena llengua a la que s’ha traduït (gràcies a Maria Rosich).

La intenció de Brinkmann (psicòleg, professor de la Universitat d’Ålborg, Dinamarca, i codirector del Centre d’Estudis Qualitatius) era arribar als joves, però el seu text (amè, profund i emotiu) pot interpel·lar a lectors molt diversos!

L’Andrés, el protagonista, és un adolescent ple d’inseguretats que no sap què fer amb la seva vida i se sent més perdut que mai. Però el viatge en tren que li ha organitzat la seva àvia no només el transformarà com a persona, sinó que el farà ser més conscient del món que l’envolta. Farà amistats peculiars, viurà experiències úniques, i fins i tot s’enamorarà...

Algunes de les obres i descobriments que es mencionen al llibre... Les reconeixes?

No és fàcil buscar l’equilibri entre l’assaig i la novel·la juvenil però Brinkmann se’n surt prou bé, tot i que he trobat a faltar una mica més d’intriga. Personalment m’he quedat amb ganes de llegir més escenes del viatge de l’Andrés i conèixer millor als personatges secundaris (sobretot la Sally!).

A través de tots ells, l’autor ens mostra el millor i el pitjor de la humanitat, i ens demostra que som paradoxes amb potes, plens de contradiccions i anhels impossibles. Tot i que no comparteixo l'ús dels conceptes del “bé" i el "mal” (doncs em semblat un tema molt complex), en general he coincidit amb moltes reflexions i he pres nota de punts de vista molt diversos.

En un món cada cop més individualista i egoista, Brinkmann ens recorda que cal saber d’on venim per decidir cap on volem anar. Que és important trobar un sentit a la vida més enllà del nostre propi benestar. Que som una amalgama de circumstàncies i fites increïbles. I que tenim el potencial per fer coses meravelloses o terribles.

Així doncs, “El viaje de Andrés” és una lectura ideal per comentar amb els amics i la família, una invitació a sortir de les nostres bombolles i mirar més enllà.