Plantes domesticades i altres mutants | El jardí d'en Julivert | Amb calma

“Plantes domesticades i altres mutants” (creat per Ibán Eduardo Muñoz i Alberto Montt) és un divertit àlbum per satisfer la curiositat dels més petits i contestar preguntes que encara no sabíeu que teníeu: sempre han estat comestibles, les espècies que consumim avui dia? Com han anat canviant al llarg del temps? Si plantes un plàtan de les Canàries a Pequín, és un plàtan de les Canàries o de Pequín?

L'obra de Muñoz i Montt és una fantàstica introducció al món de la genètica, ple d’experiments per provar a casa, i mil curiositats sobre els aliments que donem per suposats. A més, també aborda els interrogants ètics i morals que desperta la manipulació genètica. «On són els límits? I qui els marca?» 

Però sobretot em quedo amb el missatge final, on l’Iban Eduardo Muñoz (doctor en Biologia Molecular i Bioquímica) ens anima a seguir descobrint com la ciència i els programes de millora genètica ens poden ajudar a fer front als reptes del futur: 

«Però amb la investigació científica no n’hi ha prou. Problemes com ara trobar l’equilibri que ens permeti viure i conrear sense perjudicar les varietats silvestres i la biodiversitat, o com trobar la manera perquè tothom pugui menjar i perquè la faltar d’aliments i el malbaratament alimentari es minimitzi, demanen un canvi de mentalitat. I, aleshores sí, potser trobarem la manera justa i responsable d’habitar el planeta.»

D’altra banda, l’editorial Baula també ha publicat una introducció al món de la biodiversitat per a primers lectors. “El jardí d’en Julivert” és una col·lecció de Sébastien Perez i Annelore Parot protagonitzada pel propi Julivert, un nen a qui li encanta jugar al seu jardí. Allà, amb l’ajuda de l’àvia Pastanaga, descobrirà molts secrets de la natura, com per exemple si les flors també s’enamoren o els arbres fan caca (spoiler... sí que en fan!).

p.22 «-Però, aleshores, com fa caca? Així? –pregunta tot llançant una burilla a l’aire amb els dits polze i índex.

-No! Els arbres no tenen ditets. Guarden els excrements dintre seu.

-Quèèè? –crida ne Julivert.

L’àvia Pastanaga li explica:

-És això el que els fa grans! Creixen al voltant de la seva caca.

-Aleshores, si ja no vaig més al lavabo, puc fer-me tan gran com una sequoia?

-Ha, ha! Julivert! Això no va així –respon l’àvia Pastanaga.»

Al final de cada exemplar trobareu “Les explicacions de l’àvia Pastanaga”, un resum més científic del que en Julivert aprendrà observant la natura.

I si parlem d’observar la flora i la fauna, no puc deixar de recomanar-vos “Amb calma” de Rachel Williams i Freya Hartas, 50 històries naturals que passen just davant nostre quan ens prenem les coses amb prou calma.

La idea per escriure aquest llibre va sorgir un matí quan, tot passejant, la filla de Rachel Williams va demanar-li d’aturar-se i mirar com una abella pol·linitzava una flor. Llavors la Rachel va començar a fer-se preguntes: seria capaç d’explicar-li a la seva filla, de manera senzilla i entenedora, com es formava un arc de Sant Martí? I tota la ciència que hi ha darrere un llamp? Li podria mostrar com surt una papallona de la crisàlide sense recórrer a la tecnologia i les pantalles?

Aquest és precisament l’objectiu de “Amb calma”, explicar des dels fenòmens més espectaculars als que sovint ens passen desapercebuts: la rosada que es posa sobre una fulla, un gira-sol que segueix el sol, com cau un floc de neu, una marieta que arrenca el vol, o com es forma una onada.

És per això que Williams ens anima a experimentar en primera persona les grans meravelles de la natura. «Aquest matí dedica una estona a sortir a l’aire lliure i connecta-hi de ple... i contempla com canvia la manera que tens de mirar i escoltar tot el que t’envolta.» Tal i com diu el poema “Temps lliure” de W. H. Davies a l'inici del llibre:

Què serà de tu i de mi

si, preocupats com estem

no tenim temps de sortir,

no badem ni ens sorprenem?

[…] No ens fixem en la Bellesa,

tenim pressa, pors, cabòries;

però ella dansa, amb gran destresa,

prescindint de les cridòries.

No podem parar un instant

i mirar com li ha florit

la rialla als ulls, abans, 

i als llavis tot seguit?

Mx