Perdut al museu | Història de l’art en 21 gats

Avui us recomano dos llibres propers, originals, divertits i ideals per introduir-vos al món de l’art. El primer, per a lectors a partir de 5 anys, es titula “Perdut al museu” i és un recorregut lúdic per l’art modern. El protagonista d’aquest llibre (un nen que acompanya al seu pare) recorre les sales d’un museu imaginari en un homenatge a Matisse, Mondrian, Picasso, Delaunay, Monet, Van Gogh, Miró… Tot comença quan la ballarina d’un quadre d’Edgar Degas el convida a fer un tomb pel museu! Quin misteri...

Al dors de cada obra hi trobareu un pàgina que es desplega per mostrar un text breu i senzill sobre els diferents moviments pictòrics. Però això no és tot! Els personatges que surten dels quadres animaran al protagonista a seguir-los i superar un joc de laberint inspirat en un artista famós. El nivell va augmentant de mica en mica, així que ja us podeu anar entrenant! ^.^

La veritat és que he sigut incapaç de completar l’últim, inspirat en un quadre de David Hockney (i això que fins i tot he demanat ajuda a un parell d’ulls extra ;-D). Diria que és degut a l’enquadernació, doncs les línies del laberint no acaben d’encaixar al passar d’una pàgina a l’altra. Així que no desespereu si no trobeu el camí entre les ones! És l’únic que no té solució. 

La meva segona recomanació és un llibre que em va robar el meu cor de Mixa: “Història de l’art en 21 gats”. Què tenien en comú Picasso, Monet i Georgia O’Keefe? Exacte: tots tres van ser grans artistes… i grans amants dels gats. Ara, de la mà (o de l’urpa) de 21 gats experts en art, aprendreu a distingir els moviments pictòrics més importants de la història des de l’antic Egipte fins a finals dels anys vuitanta. A través de les il·lustracions de Nia Gould coneixereu el sorprenent gat cubista, el refinat gat rococó, el gat surrealista i dalinià, el vistós gat art pop, el simbòlic gat bizantí, l’enigmàtica gata Monna Lisa, l’elegant gat art-déco…

Les còmiques caricatures de Gould van acompanyades de textos de Diana Vowels i Jocelyn Norbury, els quals resumeixen amb enginy i molt d’humor els trets més característics de cada estil artístic. Gràcies a ells he descobert curiositat com ara que l’impressionisme va agafar el seu nom d’un insult intencionat, o que a l’art egipci les figures es mostraven tant de perfil com de front perquè era essencial mostrar el màxim possible de tota la figura per poder passar a la vida eterna.  

«Expressionisme abstracte. Igual que un gat detesta que el tanquin, els expressionistes abstractes s’esforçaven per dotar la seva obra d’un sentiment de llibertat. És probablement el moviment artístic que ha inspirat més sentiments de “jo podria haver pintat això” en alguns espectadors de l’època, malgrat que els expressionistes abstractes més famosos eren experts del dibuix, la composició i el color. Simplement van triar l’enfocament radical d’expressar les idees sense pintar objectes reconeixible.» 

En poques paraules... Grans i petits gaudireu d’aquesta història de l’art de bigotis!

Mx