Idaho | Una bondat complicada

Les històries més punyents sovint són les que s’expliquen a través dels petits detalls. Ens ho demostren títols com “Idaho” i “Una bondat complicada”, un parell de llibres de l’editorial Les Hores que avui ressenyaré.

La Nomi Nickel (la protagonista de "Una bondat complicada") té setze anys i viu amb el seu pare en una comunitat mennonita del Canadà, una petita ciutat anomenada East Village on les normes religioses són cada vegada més estrictes per evitar la contaminació del món exterior i on ni tan sols arriben els trens. La seva germana ha marxat de la comunitat per anar a veure món amb el seu xicot, i la Trudie, la mare, va desaparèixer una nit sense endur-se el passaport i sense cap cotxe que l’ajudés a anar-se’n d’un lloc tan aïllat com aquell. La vida continua, i la Nomi, rebel, dictarà les seves pròpies normes i intentarà buscar aliats dins d’aquesta comunitat, alhora asfixiant i protectora.

La narració d'aquesta novel·la ja és de per si un acte de rebel·lia. A l’institut intenten ensenyar a la Nomi que les històries han de tenir un principi, un desenvolupament i un final, però ella decideix explicar la seva vida de forma desendreçada (i massa caòtica per a mi), saltant entre els records com una daina mentre intenta fer front a la pèrdua de la mare i la germana.

“Una bondat complicada” és una història de sacrificis, amor, descobertes i desenganys plena de reflexions crues, amb una prosa irònica i planera, sense pèls a la llengua. Si us agraden les històries de personatges complexos amb finals oberts és possible que aquesta novel·la us atrapi. A dia d’avui ja ha guanyat premis com el Governor General’s Award for Fiction, el Margaret Laurence Award i el Premi al millor llibre de l’any atorgat pels llibreters canadencs.

Altres portades de "Una bondat complicada"

I parlant de finals oberts... “Idaho” d’Emily Ruskovich també és una novel·la plena d’interrogants en una atmosfera opressiva: «Un dia calorós d’agost, una família condueix fins a una clariana de la muntanya per recollir llenya de bedoll. La mare, la Jenny, és l’encarregada de tallar les branques petites amb un destraló. En Wade, el pare, en fa l’apilament. Les dues filles, la June i la May, de nou i sis anys, beuen llimonada, fan fora les mosques, es fan la guitza i canten fragments de cançons mentre passa el temps. Però aleshores té lloc un fet impactant, totalment inesperat, un acte tan extrem que dispersarà la família en totes direccions.»

Guanyadora de l’Internacional Dublin Literay Award, “Idaho” és una història explicada des de múltiples perspectives en la qual el dolor, l’amor i la pèrdua de la memòria acompanyen els personatges. 

Portada original i fotografia d'Emily Ruskovich

Amb una narració lenta, subtil i sensorial plena de mitges veritats, Ruskovich vagareja intermitentment entre el passat i el present centrar-se en els traumes dels protagonistes, els quals busquen assimilar i entendre la tragèdia sense èxit. Pel meu gust aquest estil s’acaba tornant força repetitiu i inquietant, però sé que molts lectors l’han trobat absorbent.

p.93 «L’Anna corre tan ràpidament com pot pels sots, enmig del fred, agafant-se a les branques per no caure, les mans ardents de fregar l’escorça dels arbres. Veu que aquesta terra, de la qual estan tots tan orgullosos, no val res. És inclinada, resseca, polsegosa i procliu als incendis durant l’estiu. Els estius són tan sols una compensació dels hiverns, que són els que defineixen aquestes muntanyes.»

Està clar que els llibres de Les Hores furguen als racons incòmodes de l’ànima i ens mostren del que som capaços (per a bé i/o per a mal). Són llibres que denuncien, que incomoden, que desafien i, sobretot, que obren debat... Paraula de Mixa! 

Mx