Títol: El vol dels caderneres
Autora: Clàudia Mollfulleda i Martí
Il·lustrador: Bernat Costa i Faura
Editorial: Neret Edicions
Any d’edició: 2021
Sinopsis: La Frida ha fugit de casa dels pares i demana ajuda a l’Alba, la seva millor amiga. Li cal trobar un lloc on ningú pugui descobrir-la. L’Alba li proposa amagar-se en una comunitat d’ocupes liderada pel seu ex-nòvio, el Roc. La Frida accepta estar-s’hi uns dies, però les circumstàncies la lligaran a Can Cadernera i als seus ocupants d’una forma tant inesperada com indefugible que li permetrà superar prejudicis, obrir-se a nous horitzons, entendre qui és cadascú en el seu sistema familiar i descobrir quin secret s’amaga rere el nom de Laura.
Ressenya
“El vol dels caderneres” és la primera novel·la de Clàudia Mollfulleda i Martí, professora de Llengües clàssiques des de fa gairebé trenta anys. Però no pas el seu primer llibre: els seus estudis en Pedagogia Sistèmica i Constel·lacions Familiars la van animar a escriure el seu primer llibre de relats “Contes arran de mar”, i més tard “De cua d’ull”, un conjunt de narracions sobre el llenguatge visual en les relacions de parella.
Amb “El vol dels cadeneres” ens fa viatjar a la seva Santa Susanna natal per seguir la història de la Frida, una noia que fuig de casa i d’un pare autoritari que vol imposar-li un camí a seguir. Inesperadament, trobarà aixopluc en una comunitat d’ocupes, els “caderneres”, i reunirà el coratge d’enfrontar-se al seu passat per començar a forjar-se un futur.
Mica en mica també anirem coneixent els caderneres: els seus traumes, històries familiars, conflictes personals... A través d’ells l’autora dona veu a personatges que sovint no en tenen, i ens parla d’immigració, multiculturalitat, casaments concertats, famílies mixtes, el col·lectiu LGTBI, anticapitalisme, intel·ligència emocional, el moviment ocupa... i encara més!
Fins i tot ens introdueix al genograma, una eina terapèutica que ens pot ajudar a «prevenir, diagnosticar o tractar diversos desordres a nivell anatòmic i fisiològic, psicològic o social». Al final del llibre trobareu una petita guia amb més informació sobre el tema: «Després, si vols, serà el moment de confeccionar el TEU genograma, i qui sap si, un cop acabat, hauràs aconseguit aportar un bri de llum i comprensió a la teva vida.»
Personalment hauria preferit que la història es centrés en menys temes i aprofundís en ells, enlloc de fer tantes mencions diverses, però entenc que l’objectiu de la novel·la precisament és obrir debat (de fet, el llibre ve acompanyat d’una guia d’activitats de suport a la lectura). Sigui com sigui, he tingut la sensació que de vegades es prioritzaven aquests missatges per sobre de la trama, enlloc de ser una conseqüència natural d'ella.
D’altra banda, la prosa de l’autora és prou àgil, amb un llenguatge molt ric carregat de metàfores poètiques i punyents, però no crec que sigui una veu amb la que el públic juvenil hi acabi de connectar.
p.122 «La tragèdia estava servida, i no apareixeria cap deus ex machina que la pogués canviar.»
p.81 «La culpa havia esdevingut una arma llancívola, i l'esgrimien entre ells sense tenir cura de quantes ferides més serien capaços de suportar.»
p.43 «L'Èric es va afanyar a treure's la roba i tirar-se a l'aigua. [...] Veient-lo com gaudia a l'aigua s'hauria dit que era un descendent directe dels sirènids. Es capbussava al fons i emergia al cap de pocs segons trencant la spuerfície amb estrèpid neptunià.»
Tot i així, la novel·la no només està adreçada als joves, sinó també als seus pares. La cita principal del llibre són uns preciosos versos del poeta Kahlil Gibran que ens recorden:
«Els teus fills no són els teus fills,
són fills i filles de la vida,
desitjosa d’ella mateixa.
[…]
Pots abrigar els seus cossos,
però no les seves ànimes,
perquè ells viuen a la casa del demà
que no pots visitar
ni tan sols en somnis.
[…]
Tu ets l’arc del qual els teus fills,
com fletxes vives són llançats.
Deixa que la inclinació,
a la teva mà d’arquer,
sigui per a la felicitat.»
I a la segona part també hi ha un emotiu poema d'Isidre Mollfulleda que diu:
«Fem el paper com àngels de la guarda
com els ocells, fins que pasturen sols
des de l'alba fins l'últim sol de la tarda,
i a jóc van per les branques ja en estols.»
Tal i com s'explica a la nota final, “El vol dels caderneres” ens demostra que fins i tot els joves més decidits i transgressors passen per moments durs, i han d’aprendre a gestionar les seves emocions. A la novel·la, al capdavall tothom s’anima a parlar amb el cor a la mà de forma civilitzada, i encara que això ens pugui semblar ficció, hauríem d’intentar convertir-ho en una realitat present a les nostres vides.
Mx
Write a comment