L'Agus i els monstres 18-19-20

Títol: La criatura

Autor: Jaume Copons

Il·lustradora: Liliana Fortuny

Editorial: Combel

Any d’edició: 2020

 

Sinopsis: Coneixeu la història del Dr. Frankenstein? Doncs, just quan el Sr. Flat ens l’estava explicant, el Dr. Brot la va sentir i va tenir una idea... Es va posar a crear la seva pròpia criatura amb la idea d’escampar el mal i el caos pertot arreu. El pobre ésser va rebre el nom de Criatura i, tot i que al principi ens feia una mica de por, no vam trigar a entendre que calia ajudar-la! Vols saber com ho vam fer?

 

Títol: Destructor

Autor: Jaume Copons

Il·lustradora: Liliana Fortuny

Editorial: Combel

Any d’edició: 2021

 

Sinopsis: Ep, hola! Soc l’Agus Pianola, ja em deveu conèixer... I potser també coneixeu la Lídia, el Sr. Flat i tots els monstres, oi? Som de mena lectora, nosaltres, i també ens agrada mirar pel·lícules. Ara estem molt interessats pel tema dels robots; és al·lucinant! Doncs sí, aquesta aventura va de robots... i de robatoris! El cas és que tenim un problema dels grossos i no hi ha manera humana de resoldre’l.

 

Títol: Atlàntida

Autor: Jaume Copons

Il·lustradora: Liliana Fortuny

Editorial: Combel

Any d’edició: 2021

 

Sinopsis: El Sr. Flat ha perdut el seu exlibris i, si no el recupera, al Llibre dels monstres es quedaran sense biblioteca i sense llibres! Hem d’anar a l’Atlàntida per aconseguir un nou exlibris, tot i que això vol dir que haurem de separar-nos dels monstres per sempre més! Esteu preparats per a una cosa així? I en aquesta aventura coneixeràs l’exlibris guanyador del concurs «dibuixa el teu monstre»!

 


Ressenya

A finals d’aquest 2021 decidí posar-me al dia amb la col·lecció de l’Agus i els monstres, així que vaig llegir els tres darrers títols publicats per Combel Editorial: “La criatura”, “Destructor” i “Atlàntida”... i m’ho he passat pipa. No només perquè l’Agus, la Lídia i la “colla pessigolla” del Sr. Flat viuen algunes de les aventures més espectaculars fins ara, sinó perquè ens sorprenen amb curiositats molt interessants!

 

 

Per exemple... sabíeu que a la Ilíada ja hi apareixien robots? O que l’expressió “robot” va ser creada arrel de la paraula “robota”, que en txec fa referència al treball dur o esclau? De fet, a “Destructor” coneixerem una pila d’històries de ciència-ficció, i veurem el monstre guanyador del concurs “Dibuixa el teu monstre”, que compta amb centenars de participants a cada nova edició! Alerta també amb les reflexions que m’he anat apuntant: 

 

p.23 «El problema no són els robots. Som els humans! Depèn de com fem servir els robots i per aquí, seran un problema o no!» (Destructor)

 

p.90 «-Tant de bo el robots intel·ligents no existeixin fins que els humans no siguem humans del tot...

-Humans del tot?  

-Sí, Agus. Només serem totalment humans quan entenguem que tenim el deure de fer que aquest món sigui un món millor per a tothom: per als humans, per als animals, per als robots, per a la natura...» (Destructor)

 

I no són les úniques cites impactants! A “La criatura” (un homenatge a “Frankenstein o el Prometeu modern” de Mary Shelley) els monstres ens donaran una bona lliçó d’empatia i tolerància ajudant a la criatura creada pel Dr. Brot a trobar el seu lloc al món:

 

p.63 «Només li han ensenyat a odiar i destruir, i així no es pot anar enlloc. Però ell sol s’ha adonat que una bona idea sempre és millor que una acció violenta.»

 

 

I no em direu que aquestes paraules de l’Octosol (aplicables a totes les arts) no mereixen una ovació dempeus:

 

p.70 «-M’han dit que tu ets el monstre de la música...

-Sí, la música i les cançons m’agraden molt.

-I per a què serveixen? Són com els forats d’en Hole?

-No, no... No serveixen per a res.

I com que “per a res” no se sap què vol dir, potser és que serveixen per a tot.

Hi ha un munt de coses essencials que no serveixen per a res, i resulta que són importantíssimes.» (La criatura) 

 

Per últim, però no menys important, a “Atlàntida” descobrirem què són els ex-libris, serem conscients dels grans reptes per salvar el planeta que té pendent la humanitat, i aprendrem que jugar i fer volar la imaginació és tant important com treballar. Sobretot si ho fem amb el nou joc de cartes de l’Agus i els monstres... “Room”!  

 

 

Sembla ser que al proper títol de la col·lecció l’amiga de l’Agus, la Lídia, necessitarà ajuda per resoldre un cas difícil: «Un cas com un cabàs, una investigació molt cafre, una pila de sospitosos... i un munt d’embolics!» Però ja se sap... res és impossible amb els monstres al teu costat! Paraula de Mixa ;-)

 

Mx


Write a comment

Comments: 0