Títol: El ceptre de Zink
Autors: Mercè Masnou i Joan Llongeras
Il·lustració coberta: Joan Puig
Any d’edició: 2006
Any de reedició: 2016
Edició: CreateSpace (Amazon)
Sinopsis: La Ishtar és una nena ben poca-solta, amb gran imaginació i un sentit de l’humor d’allò més irreverent, que descobreix el dia del seu onzè aniversari un portal dimensional i apareix en un món paral·lel habitat per criatures fantàstiques.
Superat l’ensurt inicial, descobreix que la seva misteriosa àvia en realitat pertany a aquest planeta extraordinari… I que ha desaparegut sense deixar cap rastre! La Ishtar es disposa a emprendre un llarg viatge per a trobar-la. Però l’Usúmgal, el cruel senyor de Zapp, no li ho posarà gens fàcil…
Ressenya
Aquest 2021 (que tot just deixem enrere) es van complir 15 anys del naixement de Kadingir, una saga de fantasia catalana escrita per Mercè Masnou, Joan Llongueras (i posteriorment també per Helena Sales). Només el primer llibre, "El ceptre de Zink”, ja va vendre 10.000 exemplars! Si voleu saber més sobre la creació i evolució del projecte al llarg dels anys no us perdeu aquesta entrevista al portal “Llegendàrium”.
En resum, tal i com explica Helena Sales a l’article, la saga va néixer d’un repte: imaginar un univers literari fantàstic. I quina feinada: mapes, flora, fauna, història, races... Ho van pensar tot! A més, recordo que a la primera edició del Festival 42 Mercè Masnou explicà que tant ella com en Joan Llongeras trobaven a faltar més històries protagonitzades per joves heroïnes, sobretot després de l’èxit de Harry Potter.
I de fet, l’inici de “El ceptre de Zink” és una picada d’ullet als orígens del noi-que-va-sobreviure. Poc abans de fer els onze anys, la Ishtar, que viu en una urbanització peculiar, comença a experimentar situacions ben estranyes, però el dia del seu aniversari -a finals de juliol- tot es precipitarà quan un portal a un món increïble li desvetlli el seu passat i el seu destí.
D’altra banda, aquesta història també és un homenatge a la saga del Discmón creada per Sir Terry Pratchett... i més concretament al llibre “Igualtat de ritus” (el tercer de la col·lecció). La seva protagonista, l’Esk, és una nena curiosa i cabuda com ella sola. De ben petita rep una vara màgia que li canviarà la vida, i no he pogut evitar pensar en ella mentre llegia les peripècies de la Ishtar. Quin personatge tan incombustible, decidit i transparent! M’ha encantat la seva imaginació desbordant i la seva franquesa irònica. És, en poques paraules, una capsa de sorpreses... encara que de vegades el seu comportament em recordava més a una adolescent o una noia jove que no pas una nena.
Potser això té a veure amb la intenció de Mercè Masnou i Joan Llongeras d’arribar a totes les edats amb els seus llibres. El seu públic objectiu eren els infants, però volien crear una saga atractiva per a tothom que anés evolucionant amb els anys. Humor, acció, aventures, fantasia, ciència-ficció... El món de Ki és un llenç en blanc amb molt de potencial i on hi trobareu una mica de tot.
Haver d’introduir un món sencer sense saturar al lector no és senzill, i encara que durant la lectura he hagut de consultar diverses vegades el mapa i l’índex de personatges (d’allò més útil) m’ha semblat una introducció ben estructurada. I amb recursos prou enginyosos, com ara que la protagonista hagi de concentrar-se en “recordar” i “percebre” la història de Ki enlloc d’aprendre-la des de zero.
Això sí, la Ishtar tindrà un grup de guardians i amics que l’ajudaran a preparar-se pel que l’espera: plegats tenen personalitats molt diferents i caricaturitzades, però alhora compten amb imperfeccions i debilitats que ens ajuden a empatitzar-hi. Destaco sobretot la figura del Nakki (la seva “transformació” al principi del llibre m’ha semblat hilarant! ;-D).
Pel meu gust he trobat a faltar una mica més de ritme al llarg de la història, i en canvi el final m’ha semblat una mica massa abrupte (just quan es posava més interessant!), però no es pot negar que els autors saben com crear expectatives i deixar-nos amb ganes de més. Si és el vostre cas, podeu continuar amb “El senyor de Zapp”, “El cas Shapla” i “El quart poder”, o començar per la sèrie “Kadingir orígens” encapçalada per “La reina de Kígal” (i que properament continuarà amb “L’hereu de Gànzer” i “La Guerra del Clima”). Ja ho diu, Mercè Masnou... hi ha Kadingir per estona!
Esperem que, ara que la fantasia en català comença a arrelar amb força, la saga tingui una segona oportunitat. Hi ha una comunitat de fans que no ha deixat de creure en ella en tot aquest temps, i jo m’alegro d’haver-la descobert per fi. Libir Kadingir! ;-)
Mx
Write a comment