Títol: El bosc de les ombres
Autor: Ignasi Garcia Barba
Editorial: Aila Edicions
Any d’edició: 2021
Sinopsis: El Miquel i la Rosa arriben a la vall Negra des de la ciutat per allotjar-se provisionalment a casa del seu avi, que viu aïllat al bosc i manté una relació distant amb la família.
El Xavi, germà gran del Miquel i la Rosa, ha patit un greu accident de cotxe i els pares l’han d’atendre a l’hospital. Mentre són a la vall Negra, el Miquel i la Rosa coneixen la Teresa, una jove que viu al bosc amb la mare, i que guarda un gran secret. Les coses comencen a complicar-se quan unes estranyes criatures que habiten aquell bosc es desperten i comencen a atacar els seus habitants.
Ressenya
La ressenya d’avui gira al voltant del V Premi Altea de Literatura Infantil i Juvenil, que ha guanyat l’obra “El bosc de les ombres”. El seu autor, Ignasi Garcia Barba, no és la primera vegada que apareix en aquest blog: el 2019 el vaig descobrir amb “El secret de la Riera”, un thriller de misteri i acció ideal per llegir durant les vacances d’estiu. En aquell cas, els protagonistes havien de protegir un bosc preciós de la febre immobiliària, però ara seran els protagonistes els que s’hauran de protegir del bosc si volen sobreviure i tornar a veure la llum del sol!
p.9 «La vall Negra és un dels llocs més recòndits de la Serralada Interior. Els seus boscos són tan espessos i frondosos que per als éssers humans sovint és difícil endinsar-s’hi. És un regne on només governa la natura. Tot hi fa l’efecte de ser molt antic i poc trepitjat per l’home. En moltes zones la llum travessa dèbilment la vegetació i ha de conformar-se a fregar lleugerament el terra.»
Amb aquestes intrigants paraules comença la novel·la, una història que, com bé diu la sinopsis, té una mica de tot: terror, misteri, amor... Segons explica Ignasi Garcia Barba, l'origen d'aquesta novel·la és un conte que va escriure amb només 16 anys, titulada L'ombra òrfena, on un home moria sobtadament sense donar-li temps a la seva ombra a reaccionar, la qual vagava sola pel món. La idea de fer-lo servir com a base per a una novel·la va aparèixer després de molts anys d'escriure exclusivament Teatre i guions per a sèries de televisió, i vol ser una picada d’ullet a èxits com Stranger things.
La història és molt àgil de llegir, tot i que de vegades algunes escenes resulten un xic repetitives i l’autor diu més que no pas mostra. La seva trajectòria com a guionista fa que descrigui en tot moment què pensen i volen transmetre els personatges (enlloc de deixar-nos imaginar-ho als lectors) però juga a favor alhora de descriure l'escenari.
Parlant d’això, al blog d'Ignasi Garcia Barba explica que l'ambientació de la novel·la «ha tingut molt a veure amb la meva afició al senderisme, que m’ha portat moltes vegades a endinsar-me sol per Collserola. Allà em vaig endur una sorpresa quan vaig descobrir la frondositat i els llocs amagats d’uns boscos tan propers a les àrees urbanes, i en ocasions vaig arribar a experimentar una mena de por reverencial en sentir-me sol caminant per aquells indrets, sense creuar-me amb ningú durant hores, perdent-me fins i tot malgrat el mapa i les senyalitzacions, i sentint sorolls procedents del bosc que sovint em costava identificar.»
Bosc de Hoia Baciu, situat a l'oest de la ciutat de Cluj-Napoca, prop de la secció a l'aire lliure del Museu Etnogràfic de Transsilvània
Però es veu que també hi ha un altre bosc real que inspira la novel·la: el bosc romanès Hoia Baciu, considerat un dels llocs més misteriosos del món, doncs hi ha hagut fenòmens paranormals i desaparicions inexplicables que encara s’estan investigant.
De fet, al final de cada capítol trobareu imatges d’aquest i altres boscos tenebrosos que no voldria visitar ni de nit (ni de dia!). Tot plegat contribueix a construir una novel·la que conté tots els elements clàssics de les història de terror: els ensurts, les persecucions, un enemic difícil de derrotar, les males decisions dels protagonistes que ens fan estar amb l’ai al cor...
El final és un xic massa obert pel meu gust, però Garcia Barba ens demostra que no sempre trobem respostes a tots els interrogants, i de vegades val més deixar-ho així... D’altra banda, destaco també les escenes emotives de la història, i els missatges que vol transmetre: perdó, redempció, l’acceptació del dol...
«Som el que som i fem el que fem perquè les persones que hem estimat segueixen aquí, al nostre cap. I ni elles ni nosaltres en podem fugir.»
Això sí, no us recomano que llegiu “El bosc de les ombres” de nit! A mi em va fer una mica de respecte moure’m per casa amb les llums apagades mentre la llegia... Així que quedeu avisats, Paraula de Mixa! ;-D
Mx
Write a comment
Ignasi Garcia (Saturday, 22 January 2022 01:38)
Gràcies per la ressenya que has fet de EL BOSC DE LES OMBRES, tan plena de detalls, tan treballada i amb una crítica tan constructiva. Et puc assegurar que prenc nota d'aquestes paraules per tenir-les en compte la propera vegada: "La història és molt àgil de llegir, tot i que de vegades algunes escenes resulten un xic repetitives i l’autor diu més que no pas mostra. La seva trajectòria com a guionista fa que descrigui en tot moment què pensen i volen transmetre els personatges (enlloc de deixar-nos imaginar-ho als lectors) però juga a favor alhora de descriure l'escenari."
També m'ha semblat molt inspirada la comparació inicial entre EL SECRET DE LA RIERA i EL BOSC DE LES OMBRES: "En aquell cas, els protagonistes havien de protegir un bosc preciós de la febre immobiliària, però ara seran els protagonistes els que s’hauran de protegir del bosc si volen sobreviure i tornar a veure la llum del sol!"
ronney (Tuesday, 02 April 2024 18:46)
Quan la Rosa es desperta, quines coses explica