Orgull i prejudici

Títol: Orgull i prejudici

Autora: Jane Austen

Traducció: Yannick Garcia

Editorial: La casa dels clàssics

Any d’edició: 2021

Sinopsis: «És una veritat acceptada a tot arreu» que Orgull i prejudici és una de les millors novel·les de tots els temps. Publicada l’any 1813, el missatge de l’obra mestra de Jane Austen continua ben vigent avui dia: la importància d’escoltar el nostre propi desig i de no fer cas ni de convencions ni d’aparences. A través d’uns diàlegs magistrals i plens d’irona, i amb una galeria de personatges que van del grotesc al sublim, la gran novel·la de Jane Austen evoca un món en què l’esnobisme, la rigidesa dels costums i l’obsessió per la renda familiar semblen determinar les relacions entre els seus personatges —un món que, amb intel·ligència i espontaneïtat Elizabeth Bennet serà capaç de fer a miques. Quart volum de la nova col·lecció «Bernat Metge Universal» traduït per Yannick Garcia i amb un pròleg inèdit de Colm Tóibín.

No és la primera vegada que llegeixo a Austen. L’any passat la vaig descobrir compartint la lectura de “Seny i sentiment” amb les Dames del Vermut literari, i em vaig endur una grata sorpresa. Aquest cop, potser perquè coneixia la icònica trama d"Orgull i prejudici", no he gaudit tant de la lectura, però puc afirmar que ha sigut una experiència prou enriquidora. 

No només perquè m’ha ajudat a copsar millor la ironia i la crítica de les obres d’Austen (el senyor Bennet ha sigut el meu personatge preferit!), sinó perquè m’ha servit per aprendre un bon grapat de paraules i expressions que desconeixia: Estar de platxèria (conversa alegre i llarga), rebre un miquel (refús o retret), a balquena (en abundància)...

p.153 «-Doncs sí, senyor Bennet –li va dir-, és molt dur pensar que un dia la Charlotte Lucas serà mestressa d’aquesta casa, que em tocarà cedir-li el lloc i que, en vida meva, la veuré instal·lada entre aquestes quatre parets!

-Estimada, no caigueu en pensaments tan pessimistes. Esperem que les coses millorin. Confiem que sigui jo qui us sobrevisqui.»

També destaco l’interessant pròleg (de Colm Tóibín) i l’epíleg (de Yannick Garcia) d’aquesta edició, doncs ajuden al lector a copsar el gran repte que suposa traduir a Austen: «Tot es diu amb una picada d’ulls i cal estar atent perquè no ens passi per alt ni mitja intenció. A més, és un lèxic que ha patit lliscaments diversos en aquests més de dos segles d’ençà que es va escriure Orgull i prejudici: és fàcil caure en automatismes, falsos amics i suposicions errònies. [...] Molts lectors nadius queden perplexos, perquè els sembla que ho entenen tot llegint-ho, però no triguen a adonar-se que potser no és ben bé així.» 

He arribat a la conclusió que el títol d“Orgull i prejudici” és idoni per l’obra (i sona molt millor que l'anterior opció d’Austen: “Primeres impressions”). Tota la trama gira al voltant dels perills de l’orgull ferit i dels prejudicis que ens fan condemnar als demés massa ràpidament. Potser hi he notat un excés de “moralina”, però al capdavall el missatge no ha passat gens de moda!

Ara potser em guanyaré unes quantes enemistats, però no m’he rendit a l’encant del famós senyor Darcy. ;-P Potser perquè n’havia sentit a parlar tant, reconec no ha estat a l’alçada de les meves expectatives.

Si bé les converses inicials amb l’Elizabeth m’han semblat enginyoses i ocurrents, m’ha sorprès descobrir la falta d’eloqüència que tenen els dos durant la resta de la novel·la. Ja sigui per la vergonya, el decòrum o l’emoció, que la major part del temps no sàpiguen què dir-se és força alarmant... Vaja, que he notat més química quan suposadament es detestaven, que quan estaven enamorats.

p.64 «-[...] No sé qui devia descobrir l’eficàcia de la poesia per foragitar l’amor!

-A mi m’han ensenyat sempre que la poesia nodreix l’amor –va dir en Darcy.

-Si us referiu a un amor ufanós, robust, de bona salut, potser sí. Quan una cosa és forta, tot l’alimenta. Però si es tracta d’un interès lleu i prim, de ben segur que amb un bon sonet n’hi ha prou per deixar-lo en la pell i l’os.»