La llibretera de París | Les nostres riqueses

 

Títol: La llibretera de París

Autora: Kerri Maher

Traducció: Eduard Sepúlveda

Editorial: Navona

Any d’edició: 2022

 

Sinopsis: Quan la Sylvia Beach, una jove americana amant dels llibres, obre Shakespeare and Company en un carrer tranquil del París de 1919, no s'imagina que canviarà el curs de la literatura.

 

Shakespeare and Company és molt més que una llibreria. Hemingway i molts dels escriptors de la Generació Perduda la consideraran la seva segona casa. Allà també es forgen algunes de les amistats literàries més importants del segle XX, com la de James Joyce amb la mateixa Sylvia. Quan la controvertida novel·la de Joyce, Ulysses, és prohibida, Beach decideix publicar-la sota la protecció de Shakespeare and Company.

 

Però l'èxit i la fama que comporten publicar la novel·la més controvertida i influent del segle té uns costos molt elevats: la rivalitat d'altres editors que també somien publicar Joyce. 

 

 

Títol: Les nostres riqueses

Autora: Kaouther Adimi

Traducció: Anna Casassas

Editorial: Periscopi

Any d’edició: 2017

 

Sinopsis: L’estiu del 2017 un estudiant rep l’encàrrec de buidar una petita llibreria d’Alger que s’ha de convertir en una botiga de bunyols. Es tracta de la casa de lletres que Edmond Charlot va obrir l’any 1936 amb una idea revolucionària: instaurar un espai cultural i literari en un país convuls i conformista. La presència d’un inquietant guardià de la llibreria destorbarà la tasca del jove i li farà descobrir el poder de la literatura com a generador de memòria col·lectiva.

 

Kaouther Adimi barreja passat i present, realitat i ficció, per explicar-nos la història de la llibreria i editorial que va esdevenir punt de trobada d’autors com Saint-Exupéry i André Gide, i que va desafiar la censura publicant el primer text d’Albert Camus. Amb sensibilitat i destresa l’autora guia el lector pels carrers d’una ciutat on un home somiava reunir totes les veus del Mediterrani.

 


ressenya

Sovint oblidem que les llibreries són molt més que un lloc on anar a comprar llibres. Al llarg de la història s’han convertit en refugis, tòtems de la resistència i la llibertat, i gresols de projectes memorables. Han donat a conèixer grans autors de la història de la literatura, i sovint també els han publicat. Sí, sí, ho heu llegit bé. Al segle passat no era gens estrany veure una llibreria convertida en editorial, biblioteca i botiga alhora, tot en un. Aquest és el cas de Shakespeare & Co., La Maison des Amis des Livres, i Les Vrais Richesses, tres llibreries a cada banda del Mediterrani que han inspirat obres d’autores com Kerri Maher i Kaouther Adimi.

 

“La llibretera de París” és una novetat de l’editorial Navona, i “Les nostres riqueses” fou publicada fa uns anys per Edicions del Periscopi (i s’endugué la Menció Especial del Premi Llibreter 2019). Casualment, he llegit ambdues obres amb poques setmanes de diferència i m’he fixat que estan estretament lligades.

 

No només perquè reivindiquen llibreries que van capgirar la història, sinó perquè també fan un homenatge als seus fundadors: Sylvia Beach, Adrienne Monnier, i Edmond Charlot, persones que fomentaren la llibertat d'expressió i creació, lluitaren contra la censura, i foren capaços de reconèixer nous talents: James Joyce, Albert Camus, Rainer Maria Rilke i molts més!

 

James Joyce i Sylvia Beach a la Shakespeare and Company
James Joyce i Sylvia Beach a la Shakespeare and Company

En el cas de Sylvia Beach, m’alegra haver descobert la seva biografia novel·lada (i la de la seva companya sentimental i de professió Adrianne Monnier) a “La llibretera de París” de Kerri Maher. Una novetat que es va acabar d’imprimir en català el 2 de febrer de 2022, just el dia que es complien 100 anys de la primera edició d’Ulysses de Joyce, publicat per Sylvia Beach amb el segell Shakespeare & Co.

 

La meva part preferida de la novel·la ha sigut sens dubte el procés d’edició d’Ulysses de Joyce (tota una odissea… i mai millor dit!). L’esforç i les il·lusions que s’hi van esmerçar són immenses! Viure-ho m’ha ajudat a entendre millor per què l’obra de Joyce es va convertir en un clàssic, i com encarnava els canvis de la societat del moment.

 

D’altra banda, m’ha resultat emocionant veure que tants autors mítics van confluir en una sola llibreria quan encara no eren coneguts. Això sí, trobo que l’autora n’inclou molts sense arribar a aprofundir en ells i abarca una línia temporal (1917-1936) molt llarga. El resultat és un retrat un xic difús i repetitiu que hauria guanyat impacte amb una versió més concentrada.

 

Tot i així, la prosa és àgil i lleugera (un xic plana pel meu gust), i us convidarà a seguir llegint fins el final. A més, estic convençuda que serà una lectura deliciosa pels amants de París amb un únic inconvenient… un cop acabeu de llegir necessitareu viatjar a la ciutat de la llum. I a l’actual Shakespeare & Co., fundada per George Whitman el 1951, un homenatge a Beach. Tal i com diu Kerri Maher a la nota final:

 

«L’actual propietària de la Shakespeare and Company és la filla de George Whitman, a qui George va posar Sylvia de nom. Oportunament, aquesta posterior reencarnació de la llibreria també va complir el desig de la Sylvia de tenir-hi una cafeteria adjacent, i si t’hi asseus a prendre el te, pots veure el Sena per la finestra i gaudir d’unes vistes espectaculars de la catedral de Notre Dame -cosa que vaig tenir el plaer de fer mentre feia la meva recerca per al llibre.

 

Em vaig sentir tan afortunada com qualsevol dels escriptors de la novel·la, sent una escriptora a parís i contemplant la catedral gòtica, tot en obres després de l’incendi del 2019, que em recordà que l’art, ben sovint, emergeix de les cendres.»

 

 

A la novel·la “Les nostres riqueses” l’escriptora Kaouther Adimi barreja la història moderna d’Algèria (colonialisme, repressió, massacres, discriminació) amb la de la petita llibreria Les Vrais Richesses. Ho fa a través del quadern del seu fundador, Edmon Charlot, el testimoni dels seus veïns, i les escenes d’un futur hipotètic.

 

p. 31 «Quadern d’Edmon Charlot. Alger, 1935-1936

 

23 de juliol de 1935. Torno a Alger després d’una estada a París d’uns quants dies. Conversa amb el pare, tard a la cuina. Li parlo de la gran admiració que m’ha causat l’Adrienne Monnier. He pogut visitar l'extraordinària biblioteca de préstec que té al número 7 del carrer de l’Odéon, La Maison des Amis des Libres. Centenars i centenars de volums. Hi pots trobar de tot! Quina dona més extraordinària… Em va revelar que havia començat amb pocs milers de francs. Caldria fer el mateix a Algèria. El pare hi està d’acord però en més petit, diu. Sí, en més petit, però tot i així s’hauria de mirar de conservar-ne l’esperit. És a dir, una llibreria que vengués llibres nous i llibres vells, que en deixés en préstec, i que no fos només una botiga, sinó també un lloc de trobada i de lectura. Un lloc d’amistat, en certa manera, i a més amb una idea mediterrània: fer venir escriptors i lectors de tots els països del Mediterrani sense distinció de llengües ni de religions, gent d’aquí, d’aquesta terra, d’aquest mar, sobretot oposada als algerianistes. Anar més enllà!»

 

Edmond Charlot (1915-2004), fundador de Les Vrais Richesses
Edmond Charlot (1915-2004), fundador de Les Vrais Richesses

A dia d’avui la llibreria encara existeix (com a annex de la Biblioteca Nacional d’Alger), però… què passaria si el govern l’ha vengués a un particular?

 

Al llibre, un jove estudiant serà l’encarregat de desballestar la llibreria per convertir-la en una futura tenda de bunyols, i la veritat és que algunes escenes han sigut prou doloroses de llegir. El meu cor de bibliòfila s’ha esgarrifat! Aquí és on rau la finalitat d’aquest breu llibre: donar-nos un bon toc d’atenció: ja valorem prou les nostres riqueses? Els petits monuments històrics que són llibreries i biblioteques?

 

Amb una sensibilitat lluminosa i punyent, les pinzellades de Kaouther Adimi us emocionaran, i us faran empatitzar amb el destí d’una llibreria i d’una nació oprimida que podrien ser a qualsevol lloc del món… Paraula de Mixa!

 

Mx

La llibreria Les Vrais Richesses, ara convertida en biblioteca


Write a comment

Comments: 0