Títol: Quan xiula el tren
Autora: Núria Albó
Editorial: Viena Edicions
Any d’edició: 2022
Sinopsis: Amb motiu del norantè aniversari de la novel·lista Núria Albó, recuperem la seva obra més emblemàtica
Una trobada fortuïta en un tren i un crepuscle de tardor desvetllen en la Rosa un seguit d’imatges, que semblaven oblidades, del seu paisatge íntim, de la seva família... Tot d’una, la guerra, la postguerra, els diferents llocs on ha viscut, la gent que ha estimat, desfilen pel seu record com els meandres d’un riu plàcid en aparença, però que, de tant en tant, amaga remolins inesperats.
Asseguda en un banc del llarg passeig del seu poble, la Rosa perd la noció del temps fins que sent xiular un tren i s’adona que ja s’ha post el sol, comença a fer fred i és força lluny de casa.
Amb una prosa delicada tenyida de malenconia, Núria Albó viatja, a través de la memòria de la protagonista, cap al nostre passat més recent, i ens el fa compartir d’una manera prodigiosa.
Títol: Tomàquets verds fregits
Autora: Fannie Flagg
Traducció: Marc Donat
Editorial: Viena Edicions
Any d’edició: 2021
Sinopsis: L’Evelyn Couch és una dona de mitjana edat i de classe mitjana que no sap ben bé què fer de la seva vida. Cada setmana acompanya dòcilment el seu marit a la residència de gent gran on viu la mare d’ell, que no la vol ni veure. En una d’aquestes visites coneix una velleta anomenada Ninny, que també s’està a la mateixa residència i que alleuja les esperes de l’Evelyn explicant-li històries de la seva joventut, als anys vint, quan vivia a Whistle Stop, un poblet d’Alabama, amb la meravellosa família Threadgoode, que la van adoptar. Però la majoria dels seus records giren a l’entorn de dues dones, la seva germanastra Idgie, atrevida i esbojarrada, i la seva amiga Ruth, les quals regentaven un petit cafè a l’estació del ferrocarril de Whistle Stop, en què s’oferia carn a la brasa acompanyada dels tomàquets verds fregits que les van fer famoses a tota la comarca.
Ressenya
La ressenya d’avui gira al voltant de dos novetats de Viena Edicions on els trens juguen un paper important: “Tomàquets verds fregits” de Fannie Flagg i “Quan xiula el tren” de Núria Albó.
Dóna la casualitat que un dels clubs de lectura juvenils que dinamitzo té lloc a la Biblioteca Núria Albó de La Garriga, i quan vaig veure que Viena Edicions recuperava la novel·la més emblemàtica de l’autora amb motiu del seu norantè aniversari, vaig creure que era una senyal.
Núria Albó (1930) és poeta i novel·lista, i té una extensa producció de narrativa infantil i juvenil. Ha escrit obres d'assaig polític i de divulgació com ara Les dones i la política en col·laboració amb Rosa Martí i Juli Busquets, i fins i tot ha participat en reculls de cançons. Guanyadora de la Creu de Sant Jordi, exercí de professora fins que fou elegida alcaldessa de La Garriga (càrrec que ocupà durant vuit anys).
“Quan xiula el tren” està considerada la seva novel·la més representativa i autobiogràfica. Una trobada fortuïta en un tren fa esclatar un torrent de records que envaeixen a la protagonista, la Rosa, i que ens fan viatjar al llarg de la seva vida. Però no pas en un ordre convencional: la trama va fent salts constants en el temps (i pot costar seguir-ne el fil). Tal i com diuen els experts, la novel·la té reminiscències proustianes. És a dir, que l’autora comparteix una fixació pels detalls de la vida quotidiana i les llargues descripcions que et transporten en cos i ànima. Per exemple: cada element de la casa familiar (des del terrat fins a les cortines) desencadena nous records i anècdotes del passat.
Un passat que, tal i com ens demostra Albó, tingué un gran impacte en les noves generacions i condicionà les seves vides. No és gens fàcil transmetre el que va significar la guerra i la post-guerra per a tantes persones (sobretot si no les has viscut). És per això que l’autora dibuixa un retrat fidel de la primera meitat del segle XX a través de curiositats històriques i petits detalls del dia a dia (com els costums i les tradicions) i ens fa reflexionar sobre la repressió, la intransigència, la doble moral...
Tot plegat a través d’una prosa deliciosa i emotiva, si bé un xic massa rebuscada pel meu gust (les frases més llargues dificulten la lectura).
p.11 «Des del banc on seia, de ferro blau a prova de brètols però que havia estat serrat pel mig en una nit d’orgia destructora, li arribaven efluvis d’aquelles tardors passades, superposades l’una a l’altra fins a convertir-se en una idea de tardor no contemplada o intuïda des del fons d’una cova sinó mirada fit a fit, amb els mateixos tons vermells i grocs que les fulles acabades de caure i amb la mateixa alegria dels peus de criatura que les feien volar i que desvetllaven olors enigmàtiques d'humitat atraient i corrupta i, sobretot, d’una tristesa abassegadora per tot el que moria, per tot el que havia nascut per acabar morint sense retorn.»
També s’hi pot apreciar una ironia i un cinisme velat però punyent, així com el gran bagatge cultural de l’autora. Gairebé sembla que per a ella, la música sigui un remei per a tot.
Fent el salt d’un tren a un altre, us vull recomanar “Tomàquets verds fregits” de Fannie Flagg, el pseudònim de Patricia Neal (1944), escriptora, guionista, actriu i comediant. Aquesta intricada història (també farcida de nostàlgia i salts en el temps) ens narra les vides dels habitants de Whistle Stop, un poblet d’Alabama ple de secrets i històries increïbles. Sobretot la de les dues dones que regentaven un petit cafè a l’estació del ferrocarril, la Ruth i l’Idgie.
p.143 «En aquest món hi ha gent extraordinària que es comporta com gent normal i corrent. No vull que te n’oblidis mai. Entesos?»
Tot comença quan, als anys vuitanta, l’Evelyn Couch, una dona de mitjana edat que no sap què fer amb la seva vida, coneix per casualitat en una residència d’avis a la Ninny, una de les habitants de Whistle Stop. Mica en mica es forjarà una tendra amistat entre elles, i la Ninny li anirà explicant les anècdotes més divertides i emotives del seu poble durant els anys 20, 30 i 40. És clar que en molts casos ella només coneix una versió de la història...
Així doncs, Fannie Flagg intercala les converses de l’Evelyn i la Ninny amb articles de diari i capítols narrats des del punt de vista de la resta de personatges de Whistle Stop. El resultat és una novel·la polifacètica, complexa i d’allò més sorprenent que barreja una gran quantitat de trames: una història d’amor, una desaparició, la persecució d’un misteriós bandoler, una catarsi personal... Res és el que sembla, i us esperen girs sorprenents fins al final.
Encara que tots els personatges d’aquesta novel·la són inoblidables, puc dir sense cap mena de dubte que la meva preferida ha sigut l’indomable Idgie. De fet, m’ha recordat a la Scout Finch, el personatge creat per Harper Lee a la seva mítica novel·la “Matar un rossinyol”. Casualment, la pròpia Harper Lee va dir això sobre “Tomàquets verds fregits”: «Els avions i la televisió pràcticament han fet desaparèixer les persones en què s’inspira aquesta novel·la. Afortunadament per a nosaltres, Fannie Flagg n’ha preservat una comunitat, amb un estil divertit, tendre i punyent que reflecteix l’exuberància de les seves vides i la tristesa de la seva desaparició.»
p.63 «-Tant de bo haguessis vist aquest tros de bou al riu durant tres dies, ben trompa, i plorant com una criatura perquè s’havia mort en Joe, el vell de color que l’havia criat. Et juro que la gent no sé què hi tenen al cervell. Imagina’t aquests nois: s’arronsen d’haver de seure i menjar al costat d’un negre, però es mengen ous que surten directament del cul d’una gallina.
-Idgie!
L’Idgie es va posar a riure.
-Ho sento, però és que de vegades em treuen de polleguera.»
Crec que us fareu una idea de fins a quin punt he gaudit aquest llibre si us dic que no he parat de riure, plorar i deixar anar crits ofegats en tota l’estona. Llegir “Tomàquets verds fregits” ha sigut una muntanya russa emocional a la que no deixaria de pujar una vegada i una altra. Fannie Flagg jugarà amb el vostre cor i us regalarà tota una lliçó d’amistat, lleialtat, fe, amor, tolerància, empatia i solidaritat... Paraula de Mixa!
Mx
Sabíeu que l’adaptació a la gran pantalla de “Tomàquets verds fregits” va guanyar dos Òscars i tres Globus d’Or?
Write a comment