Ens recordaran

Il·lustrador de la coberta: Ignasi Font

Editorial: Univers

Any d’edició: 2022

Sinopsis: Ens recordaran duu al lector a l’estiu de 1794 que Goethe i Schiller van passar junts, uns dies que van esdevenir crucials no només pel que fa a la seva obra, sinó també per a la seva relació personal. Aquest llibre és, sobretot, la història d’una amistat, de l’home que s’amaga rere el mite, de les seves il·lusions i de les seves recances, dels seus anhels més profunds i de les seves pors inconfessables. Aquest llibre és la història de dos dels autors més influents de la literatura europea sempre aguaitat per la presència infal·lible de les dones de les seves vides, sovint únics punts de llum en una existència que s’enterbolia fins a la foscor més absoluta.

Ressenya

Punts forts:

“Ens recordaran” és una “rara avis”; una barreja de novel·la històrica, bioficció i filosofia que funciona molt bé. Et transporta amb poques pàgines, i pots notar que està documentada a fons tot i la seva brevetat.

Carla Gracia és capaç de capturar un instant de la vida de dos cèlebres pensadors que es van influenciar mútuament després que els seus camins es creuessin breument. Tot i així, ells només són el vehicle a través del qual reflexionar sobre les debilitats i les paradoxes de la naturalesa humana.

Punts febles:

Introduir tants personatges en poques pàgines pot confondre una mica al lector (a mi em va ajudar dibuixar un dramatis personae). Els constants salts en el temps també poden complicar-nos seguir el fil de la història, però alhora és un recurs que confereix ritme i originalitat a l’obra.

D’altra banda, m’he quedat amb ganes de més! He trobar el final un xic repetitiu i inconclús, sobretot perquè m’encantaria seguir de prop la resta de personatges. Ara veureu per què...

Personatges:

L’autora ens mostra la faceta més humana (i també menys amable) de dos grans figures històriques com Goethe i Schiller. Tot i així les dones invisibles que els envolten hi tenen tant o més protagonisme. Se’ns mostren les peripècies que van haver de superar, i el pes feixuc de les convencions socials que van haver de suportar sobre les seves espatlles.

Sorprenentment, tots els personatges (per molt secundaris que siguin) estan dotats d’una profunditat i complexitat poc corrents. Amb tan sols unes poques pinzellades, Gracia aconsegueix fer-nos empatitzar amb ells i entendre els dimonis que els turmenten. Tanmateix, això els hi roba protagonisme als personatges principals, i fa que ens preguntem tot sovint al voltant de qui gira realment la novel·la. La història de la Greta ja mereixeria una novel·la per a ella sola! ^.^

Quadres de Johann Wolfgang von Goethe i Johann Christoph Friedrich Schiller

Prosa:

“Ens recordaran” és una obra curulla de metàfores visuals. Les seves descripcions (tan encisadores com pertorbadores) poden fer-te veure i olorar fins els més petits detalls. El vocabulari i les expressions catalanes són riques sense arribar a semblar recargolades, i fa difícil creure que el llibre s’escrivís originalment en anglès (el català li queda com un guant).

p.17 «Schiller escrivia de pressa, tan de pressa com podia mentre la malaltia, adormida, el deixés. En aquells moments de clemència, li agradava escatar el full de paper amb la ploma. El soroll era excitant. Paraules que donaven llum a noves paraules, que l’empenyien a la sensació única de desaparèixer, de ser un brollador de paraules rajant.»

A qui el recomano?:

Sens dubte, “Ens recordaran” és una petita joia que agradarà als amants de la novel·la històrica, però també als lectors que vulguin sentir-se interpel·lats a través dels temps. Per molt que no coneguis a fons les figures de Goethe i Schiller -i el segle XVIII no sigui una època que t’interessi especialment- la història de Carla Gracia t’atraparà... Paraula de Mixa!

Mx

Fa poc vaig tenir el plaer de conversar amb la Carla Gracia al seu programa "La pàgina en blanc". Us el recomano molt si us agrada la literatura i l'escriptura!