L'home que plantava arbres

Títol: L’home que plantava arbres

 

Autor: Jean Giono

 

Traducció: Isabel Clara-Simó

 

Il·lustracions: Francesc Viladot

 

Editorial: Viena Edicions

 

Any d’edició: 2021

 

Sinopsis: En una comarca deshabitada i inhòspita de la Provença, un pastor solitari planta arbres, milers d’arbres. Aquesta és la història d’Elzéard Bouffier, un home silenciós de muntanya que, sense esperar cap reconeixement a canvi, transforma el paisatge que l’envolta.

 

Amb una extraordinària simplicitat que ens recorda El Petit Príncep, Giono ens fa el retrat d’un personatge que ens commou sense ni obrir la boca, i que testimonia l’enorme valor d’un gest tan senzill com és plantar un aglà i esperar que creixi. I repetir-ho milers de vegades…

 

Tot i així, no va començar amb bon peu: l’editorial nord-americana que li havia encarregat el relat va acabar rebutjant-lo. Ells volien que girés al voltant d’un personatge real i inoblidable, però Giono va crear un personatge inoblidable... de ficció. Així que va decidir distribuir el llibre pel seu compte sense cobrar ni un cèntim. Amb el pas del temps, es va traduir a multitud d’idiomes, i ha acabat donant la volta al món.

 

Tot i així, m’atreviria a dir que els editors estaven equivocats. La història que narra Jean Giono és ben real. Tal i com explica el geòleg, naturalista i doctor en Ciències Ambientals Martí Boada a l’epíleg d’aquesta edició:

 

«Als Estats Units, l’acció de restaurar les terres malmeses per sobreexplotació s’inicià l’any 1877, concretament a Nebraska. Amb aquest mateix objectiu, el governador Norton hi va instituir l’Arbor Day, un dia en què els ciutadans havien de fer una replantació d’arbres en la terra malmesa [...]. Segons sabem, la proposta de Norton va impressionar l’enginyer de forest tarragoní Rafael Puig i Valls, en un viatge que va fer als Estats Units, i fou ell qui va convocar la primera Festa de l’Arbre a Catalunya, l’any 1899. Aquesta iniciativa tingué un èxit de participació molt gran, especialment dels escolars, en una formulació considerada històricament la primera activitat d’educació ambiental del país.»

 

I aquestes només són algunes de les iniciatives que han anat sorgint al llarg dels anys! Cada vegada més persones han fet de la reforestació la seva lluita personal, i han demostrat que un arbre pot marcar la diferència. Per exemple, l’activista política i ecologista Wangari Maathai (coneguda com la Dona Arbre), va guanyar el Premi Nobel de la Pau per, entre d’altres, fundar al 1977 el Moviment del Cinturó Verd, una organització que ensenyava a dones d’àrees rurals de Kenia a plantar i tenir cura de vivers a les seves comunitats. Avui en dia el Moviment assegura que gràcies a això s’han plantat més 50 milions d’arbres nous, i l'organització s’ha ampliat emprenent projectes en sectors com l’educació, defensa de drets, seguretat alimentària, nutrició i safaris ecològics.