Històries de la nostra era. Ressenyes sobre l’antropocè

Títol: Històries de la nostra era. Ressenyes sobre l’antropocè

Autor: John Green

Traducció: Alexandre Gombau i Arnau

Editorial: Fanbooks

Any d’edició: 2021

Sinopsis: L’Antropocè és la nostra actual era geològica, en què l’activitat humana ha modificat profundament el planeta. En Històries de la nostra era. Ressenyes de l'Antropocè, John Green ‒l’aclamat autor de No està escrit a les estrelles i Ciutats de paper, entre d’altres‒ revisa, amb una excel·lent capacitat d’explicar històries, diferents facetes de la vida al nostre planeta puntuant-les en una escala d’1 a 5 estrelles. Parant atenció en aspectes tan dispars com les pintures rupestres, el teclat QWERTY o el joc Super Mario Kart, podem comprendre moltes coses sobre l’univers i el paper que els éssers humans hi tenim. Una important reflexió sobre la nostra era de la mà d’un dels autors més interessants del panorama literari actual.

Green barreja records, anècdotes molt íntimes, metàfores, curiositats històriques, ciència i literatura en aquest recull de petits assaigs amb un gran propòsit: puntuar els avenços de la humanitat i allò en el que ens hem convertit. I això com es fa? Doncs des de les coses més senzilles i aparentment trivials (però que diuen molt de nosaltres com a espècie). A través d’elements tan variats com el Monopoly, la bola de pintura més gran del món o el teclat QWERTY (entre tants d’altres), l’autor reflexiona sobre pràcticament tot el que us pugueu imaginar: el capitalisme, les paradoxes de la naturalesa humana, la desigualtat, la desinformació, la depressió, el canvi climàtic, la fe o la nostra capacitat per meravellar-nos. És impossible predir amb quina una et sortirà al següent capítol, així que no pots parar de llegir... 

• Punts febles:

Si bé hi ha bellesa dins del caos de temes que tracta Green, he trobat a faltar algun element extra que els vertebrés. Alhora, alguns escrits m’han semblat un xic repetitius, i crec que un recull més breu hauria funcionat millor.

Però un dels grans punts febles del llibre per a mi ha estat sens dubte la mida de la lletra. Era massa petita i les pàgines gairebé no tenien marges. :-(

• Prosa:

John Green és irreverent, mordaç, irònic, sentimental en els moments justos, i sempre aconsegueix commoure amb les paraules justes. A més, el format d’aquest recull dóna molt de joc: fins i tot trobareu ressenyes amagades a la pàgina de drets (sí, la que està al costat de la dedicatòria) o a la portadella de la novel·la (on precisament puntua la funció de les portadelles). Només us diré que el meu exemplar està ple de paràgrafs marcats i frases subratllades.

p.235 «L’art també és triar un blau cel per a la teva capa de la bola de pintura més grossa del món, sabent que aviat hi pintaran al damunt, una vegada i una altra.»