El secret de les flames

Títol: El secret de les flames

 

Autor: Carles Solé Torres

 

Editorial: Amazon

 

Pàgines: 144

 

Any d’edició: 2022

 

Sinopsis: El secret de les flames és una sorprenent i original aventura que ens descobreix la història d’en Nico, la Mar i la Léa, tres joves universitaris que s’assabenten inesperadament que l’Alexandra, una carismàtica veïna seva, desapareix en l’incendi del seu pis. Les estranyes circumstàncies de l’accident, juntament amb els misteriosos missatges que rep en Nico, els fan sospitar que podria tractar-se d’un homicidi. Aviat rebran una carta plena de referències que hauran de desxifrar si volen saber què s’amaga darrere aquests fets inesperats. Novel·la original, didàctica i divertida alhora, on es desvelen fenòmens físics del dia a dia i es desperta la curiositat i l’esperit crític del lector.

 

p.143 «Allò que vam esbrinar, i que ens passem la vida cercant, és un principi a l'abast de tothom, fàcil i barat, amagat dins nostre.

 

Si se segueix el que s’estima, si es camina amb pas ferm i el cor obert, s’acaba desvestint de forma espontània. Només cal explorar en la direcció correcta.»

• Punts febles 

Trobo que el principal punt feble de la novel·la és que la trama s’adapta de manera forçada a les seves finalitats didàctiques, i acaba perdent versemblança. Sobretot m’ha xocat l’ambient enjogassat de les pistes i la investigació tot i el perillós motiu que la desencadena. Hauria preferit que el punt de partida s’adeqüés més amb el tarannà de la història (o viceversa).

 

De la mateixa manera, trobo que l’elegant disseny de la coberta (a càrrec de “Wacamole estudi creatiu”) encaixaria millor amb una història de públic infantil, que no pas amb una de joves adults. 

• Personatges 

Com que el dinamisme de la novel·la impedeix aprofundir massa en els personatges, les seves personalitats m’han resultat força planes. L’autor afegeix una subtrama romàntica per reforçar l'entranyable missatge de carpe diem que envolta la novel·la, però m’hauria agradat que la relació anés madurant i evolucionant de forma menys precipitada.

• Prosa 

A diferència d’altres novel·les didàctiques, en aquest cas les pinzellades de coneixement són realment això: fragments molt ben resumits que no arriben a fer-se feixucs. Estic convençuda que us endureu més d’una sorpresa i us quedareu amb ganes de seguir googlejant més informació. ^.^

 

p.72 «Finalment, potser el que més us deixarà de pedra serà l’amplada de la seva nau. I és que amb 23 metres, la catedral de Girona posseeix la nau única més ampla de l’arquitectura gòtica mundial! Però això no és tot. A banda de grans, a Girona també s’hi poden trobar coses menudes! La plaça del raïm, amb 24 metres quadrats, correspon a la més petita d’Europa!» 

 

p.66 «Això és el que passa a l’espai: com que no hi ha atmosfera ni forces de fricció, els objectes no s’aturen. Ja ho hauries de saber tu, que sempre ets a l’estratosfera! [...] Sabies que si no existís la fricció de l’aire, caurien igual de ràpid un martell que una ploma?

-N’estàs segura? Juraria que el martell cau abans, hi hagi atmosfera o no.

-Doncs no! I si no em creus, busca un vídeo al YouTube dels astronautes de l‘Apol·lo 15 i veuràs què passa.»