Títol: Capgirats. El Daimon retrobat
Autor: Simone Costa
Il·lustració: Laura Palau Rof
Editorial: El Cap i la Nansa
Pàgines: 97
Any d’edició: 2021
Sinopsis: Amb un eficaç desplegament imaginatiu, desbocat i volàtil, Simone Costa ens corprèn en un relat capaç de produir transposicions en l’espai i en el temps.
Tot comença a València. En Gargori passeja tranquil·lament pel centre de la ciutat quan, de sobte, un so terrible escampa la por entre la gent. A partir d’aquí inicia l’increïble periple d’en Gargori, que viatjarà fins a Girona a la descoberta d’ell mateix, en aquest i en altres mons, acompanyat per vells amics i nous personatges excèntrics, en un entramat d’històries que es mouen entre les fronteres del màgic i del real.
El protagonista del llibre és una persona especial. Es podria definir com allò que els grecs anomenaven Daimon: un geni abstracte i inquiet que pot desencadenar impulsos i forces misterioses.
Ressenya
- Punts forts
Simone Costa (Bologna 1982) va arribar a Catalunya fa gairebé vint anys, i fruit de l’Erasmus que cursà a Girona es va enamorar de la ciutat. Actualment viu a Sabadell, però la capital gironina li va deixar una empremta que podem veure reflectida a la novel·la “Capgirats. El Daimon retrobat”. Ell assegura que la ciutat és un personatge més de la història, ja que hi apareixen alguns dels espais més emblemàtics, com la Catedral de Girona, la llibreria Geli, el Museu del Cinema o el Sunset Jazz Club. «Em van conquerir completament, i aquest llibre vol ser un homenatge, una declaració d'amor a Girona.»
“Capgirats. El Daimon retrobat” és el primer llibre d’una sèrie en procés de creació que es mou entre el gènere fantàstic i el realisme màgic. En aquesta introducció coneixerem al Gargori i la seva creativitat desbordant, motiu pel qual sempre porta una llibreta i un bolígraf a mà. Totes les anècdotes que viu o escolta desfermen la seva imaginació, i no pot evitar plasmar-les sobre el paper. Però, i si tot no fos producte de la seva imaginació?
La història, a cavall entre “Alícia al país de les meravelles”, “El petit príncep”, i els contes de faules, alterna el dia a dia del Gargori amb les seves visions cada vegada més estrambòtiques i oníriques, protagonitzades per una garsa trapella. Enlloc de volar entre planetes i asteroides, l'animal ho farà entre diferents cels, i anirà coneixent personatges cada cop més extravagants que la faran viure aventures i reflexionar sobre el seu viatge vital.
- Punts febles
“Capgirats. El Daimon retrobat” es un dels llibres més peculiars que he llegit en molt de temps. Potser perquè no estic acostumada a aquesta mena de històries, la lectura m’ha resultat un xic confusa, i els sobtats canvis de narrador m’han desconcertat. Sentia que em faltava context per interpretar la trama i les metàfores abstractes de cada escena, però entenc que l’autor es guardi més d'un as a la màniga per desenvolupar la història al llarg de la sèrie.
D'altra banda, durant la presentació de l'obra a la llibreria Alibri, Simone Costa animà als lectors a simplement deixar-se portar i gaudir al costat dels protagonistes, a fer-se seus els personatges i sentir-se interpel·lats per ells. «Una lectora em va dir que havia tingut la sensació de volar amb la garsa».
- Personatges
M’he quedat amb ganes d’aprofundir en tots els personatges, tan els reals com els fantàstics, i descobrir més detalls de les seves històries. Sobretot m'hauria agradat conèixer millor la intrigant relació del Gargori amb la rebel i impulsiva Aurora.
- Prosa
Si bé la prosa del llibre és d’allò més àgil, l’estructura m’ha semblat caòtica i imprevisible com el ball d’un penell. Això sí, els capítols són breus i dinàmics, i es llegeixen en un tancar i obrir d’ulls.
- A qui el recomano?
A qui vulgui descobrir una nova veu psicodèlica i trencadora dins del gènere fantàstic català.
Mx
Write a comment