Títol: Drets fràgils
Autora: Gemma Lienas
Editorial: Edicions 62
Pàgines: 177
Any d’edició: 2020
Sinopsis: Amb aquest assaig divulgatiu, Gemma Lienas continua donant veu a un feminisme que no vol quedar eclipsat. Des de la mirada d’una nena que va néixer a començament de la dècada dels cinquanta, que va ser dona jove durant la transició i primers anys de la democràcia, i gran a l’època dels atacs organitzats contra el feminisme, l’autora evoca la historia d’una generació de dones que van lluitar perquè la igualtat entre dones i homes fos legal i real. Un llibre ple d’informació, reflexiu, serè, personal, que retrata una lluita històrica d’unes dones que com ella van haver de començar a picar pedra en un camp en el qual els camins oberts eren escadussers i que ara, ja grans, continuen en la lluita i veuen el futur una mica incert. Unes pàgines que també pretenen ser memòria per a les joves, perquè no oblidin que els drets conquerits per les dones són fràgils i es poden perdre en qualsevol moment.
Ressenya
- Punts forts
“Drets fràgils” de Gemma Lienas és un breu i àgil assaig sobre l’evolució dels drets de les dones (en especial a casa nostra). D’on venim? On som? Mitjançant la seva pròpia experiència, l’autora planteja una introducció al feminisme més íntima. No per això és menys objectiva: Lienas complementa els seus records amb dades i estudis, i cita altres feministes. També recomana un bon grapat de llibres que podeu buscar per a més informació: tant lectures recents, com obres de joventut a través de les quals va descobrir el moviment feminista.
En molt poques pàgines, Lienas analitza àmbits molt diversos: des de l’origen del patriarcat fins a la llibertat sexual, passant pel matrimoni (i el divorci), la “literatura per a dones”, la violència de gènere o els estereotips de gènere:
p.82 «La publicitat de finals dels anys seixanta i primers dels setanta reflectia molts dels canvis de la societat, però en relació amb els estereotips de gènere continuava focalitzada en allò que marcava el patriarcat. Així, el conyac Soberano era “cosa d’homes”, les mestresses de casa feien servir “Omo, porque lava más blanco”, els nens jugaven amb Scalextric o CineExin, i les nenes amb nines Nancy.»
El que més m’ha impactat ha sigut llegir l’evolució de les lleis al voltant de les dones a casa nostra. Com ara que fins al 1949 el Codi Civil encara recollia que el marit podia castigar a la dona, o que fins al 1975 les dones encara necessitaven una llicència marital per poder obrir un compte corrent o per signar les lletres del cotxe. Això sí, ja se sap que una cosa és canviar les lleis i una altra les mentalitats. L’autora reflexiona sobre la frustració que genera la lentitud dels canvis, però reivindica la necessitat de no frenar.
p.55 «Els drets de les dones són més o menys com fa la cançó: Un pasito pa’lante Maria, un pasito pa’tras. I de vegades encara pitjor: Un pasito pa’lante y dos pasitos pa’tras. De manera que no queda més remei que estar sempre alerta per evitar que ens siguin arrabassats de nou.»
- Punts febles
Si ja heu llegit altres assajos sobre feminisme, és probable que “Drets fràgils” no us resulti trencador, però estic convençuda que descobrireu més d’una curiositat, com per exemple... sabíeu que l’origen del conte de la Caputxeta Vermella sembla raure en una història en llatí del 1203? En aquesta versió la Caputxeta s’escapa de la bèstia sense l’ajuda de ningú, només amb la seva astúcia.
- A qui el recomano?
A tothom qui vulgui posar-se al dia amb l’agenda feminista.
Mx
Write a comment