L'home dels ulls compostos

Il·lustració: Elisa Ancori

Editorial: Chronos

Pàgines: 481

Any d’edició: 2022

Sinopsis: L’Alice ha perdut el marit i el fill en un accident a la muntanya i ja no té esma per viure. L’Atrie s’ha de fer a la mar per complir amb el ritu dels segons fills de l’illa de Wayo-wayo. Ambdós semblen condemnats a morir, però una catàstrofe mediambiental a la costa de Taiwan provocarà que es coneguin. Aquesta trobada donarà un nou sentit a les seves vides.

Traduït a més de 14 idiomes, Ursula K. Le Guin va equiparar aquest èxit internacional amb el realisme màgic llatinoamericà. Raons no li falten: eco-ficció realista i mites dels aborígens taiwanesos conflueixen en un llibre que ens parla de com l’empatia, els records i l’escriptura poden guarir les ferides de l’ànima.

Ressenya

Punts forts

Com bé deia l’aclamada escriptora de fantasia i ciència-ficció Ursula K. Le Guin, llegir “L’home dels ulls compostos” és una experiència força especial, i m’alegro que Chronos l’hagi traduït al català. Arribarà a les llibreries al setembre, però jo ja l’he pogut llegir i us faré cinc cèntims de les meves impressions.

“L’home dels ulls compostos” és una novel·la coral que barreja molts gèneres. Es mou entre la ficció contemporània, l’ecoficció i la fantasia, i fa una gran crítica al canvi climàtic, la destrossa dels ecosistemes per part de l’ésser humà, i la pèrdua de cultures i estils de vida. A la vegada, és un homenatge al folklore i les llegendes dels pobles natius de Taiwan, i una oda a la tolerància i l’empatia. De fet, dos dels personatges principals (l’Alice i l’Atrie) tenen una manera ben diferent d’entendre el món, però tot i així són capaços de crear ponts entre ells. Val a dir que la trama m’ha recordat moltíssim a “Nación” de Terry Pratchett (una obra fantàstica que desitjo que Mai Més no trigui a traduir al català ^.^).

Però sobretot, crec que la publicació "L'home dels ulls compostos" és una senyal de la bona salut del sector editorial català. Tal i com diu la traductora Sílvia Fustegueres en un article final: «En definitiva, crec que queda molta feina per fet, però també crec que tenim unes editorials capaces de tirar endavant projectes que ens acostin la literatura escrita en xinès. [...] Continuem creixent, siusplau!»

Les il·lustracions que trobareu a l'interior encapçalant cada capítol, obra d'Elisa Ancori, són també un dels punts forts indiscutibles d'aquesta edició

Punts febles

L’estructura d’aquesta peculiar novel·la és errant i enrevessada com una alga enmig de la corrent marina. El vaivé constant entre present i passat està ben construït (i t’obliga a parar atenció als petits detalls per poder omplir els buits), però acaba resultant repetitiu.

De fet, tot i que l’intriga i el misteri del principi em van atrapar, trobo que el crescendo inicial s’estanca bastant durant la segona meitat del llibre, i el final pot semblar una mica precipitat. Sobretot m’ha deixat amb un regust agredolç, per la seva cruesa i els interrogants que acaben surant en l’aire.

Personatges

Feia temps que no llegia una novel·la amb protagonistes tan variats. S’allunyen dels estereotips, resulta fàcil empatitzar amb ells, i és ben difícil jutjar-los. Això sí, l’autor n’introdueix tants (no para de presentar-ne de nous fins gairebé el final) que resulta fàcil perdre’s entre tantes subtrames. Ell mateix ho explica a l’epíleg:

p.470 “Quan acabava d’escriure’n un fragment, aturava la història en aquell punt i la deixava reposar i, mentrestant, sorgia un altre personatge que em deia cap on havia d’anar la trama. […] I va ser així que vaig estar escrivint de manera intermitent durant tres anys.”

Prosa

Wu Ming-Yi és capaç de parlar-nos de la pèrdua amb una subtilesa però al mateix temps una cruesa impactant. Les veus dels seus personatges s’expressen sense pèls a la llengua, de vegades fins i tot amb cinisme, d’altres amb una fragilitat commovedora (sense recrear-se en el victimisme). Igual que la gran illa de deixalles que s’estavella contra Taiwan i desencadena la història, l’autor aconsegueix confrontar-nos amb el mal que hem causat al nostra planeta sense que puguem apartar-ne la mirada.

A qui el recomano?

A tothom que estimi la natura i sàpiga què vol dir viure amb un cor trencat.

Mx

Altres edicions de "L'home dels ulls compostos". Aquest cop hem sigut pioners, perquè diria que encara no està disponible en castellà