Ciutat de vampirs. El club de les ombres

• Punts forts

Amb els llibres de Martín Piñol la ironia i la hilaritat estan assegurades. I “Ciutat de vampirs” no n’és l’excepció. Piñol barreja terror i humor en aquesta primera part d’una trilogia sobre vampirs, youtubers i altres forces sobrenaturals. És el resultat d’una obsessió amb la història de la Vampira de Barcelona que ha trigat a veure la llum més del que s’hauria imaginat. Tal i com diu a la nota final: 

«De cop i volta, la llegenda que s’havia mantingut amagada moltes dècades era a tot arreu... i, per tant, el tema vampira estava cremat. Durant molt de temps, la meva història descansava als discos durs dels ordinadors que anava tenint, i s’esperava com un vampir pacient dins del seu taüt. [...] Fins que un dia ho vaig veure clar. Mantenint el concepte [...] però canviant els protagonistes per una jove de batxillerat, podria recuperar la fascinació del descobriment per la Vampira a través d’una investigació obligada, com és el Treball de Recerca. I explicant la història amb les noves tecnologies faria un homenatge a la tècnica de Dràcula del Bram Stoker i donaria un dinamisme trepidant a la història.»

Certament, “Ciutat de vampirs” és una novel·la trepidant de llegir, doncs està composada de transcripcions de vídeos i entrevistes, converses de WhatsApp, correus electrònics, entrades de quadern i notes de veu. A més, és una obra de meta literatura, doncs tot comença quan el propi Martín Piñol envia un correu a la seva editora Pema Maymó per demanar-li que es miri tot el material que una noia li ha fet arribar afirmant que el món ha de conèixer la seva història. I quina muntanya russa! El que més he gaudit ha sigut la crítica sense pèls a la llengua de Martín Piñol :

p.66 «Aquest matí hem visitat el lloc del crim. O dels crims, si és que fem cas de la llegenda popular. Hem anat a visitar la casa del carrer Ponent, que ara es diu Joaquim Costa, i que és gairebé al costat del Macba.

-Aquí abans es mataven nens i ara hi ha skaters imbècils a punt de matar tothom que s’atreveixi a passar per aquí –ha dit el Rafa-. Aquesta zona sempre ha estat terrorífica.»

• Punts febles 

Podria puntualitzar els tòpics de pel·lícula de sèrie B, les decisions inversemblants d’alguns personatges o el final precipitat... però el propi autor ja s’ho diu tot ell, així que m’ha desarmat per complet. Em trec el barret. XP

p.155 «No podia ser un final més tòpic i previsible, de pel·li per fer la migdiada.»

p.142 «Jonathan: Confia en tu mateixa per una vegada! Ets molt llesta, ja se t’acudirà alguna cosa! som joves i ells no. El futur és nostre. Ha de ser nostre. No podem permetre que se’l quedin ells.

Sol: Parles com un de la CUP! Això no és una assemblea ni un botellón on arreglem el món. No tenim res a fer!»

Monòleg de Martín Piñol sobre literatura que m'ha fet riure

• Personatges

Quin parell, la Sol i el Jonathan! No he pogut evitar pensar en el dúo d’investigadors casolans del Flanagan i el Xarxeneguer creats per l’Andreu Martín i el Jaume Ribera. L’un metòdic i seriós, i l’altre un sapastre una mica curt de gambals, però ben hilarant...

p.98 «Missatge de veu del Jonathan: [...] Per exemple, diuen que el vampir, si no el convides a entrar a casa teva no hi pot entrar. M’estàs dient que el puto Dràcula que vola i es converteix en ratpenat no pot obrir un pany? Que truqui al serraller, no? O que es faci repartidor del súper. Com que et portaria els paquets a casa, l’has de deixar entrar i llavors pim pam. El tema vampir no s’aguanta per enlloc. I l’aigua beneïda. Això també té collons. Si li tires aigua es crema, no? Però això si és un vampir que va a missa, saps? Perquè si és un vampir que passa del tema, què? O si és musulmà, què? Li hauria de tirar pernil o fuet perquè exploti?» 

• Prosa 

Irreverent, àgil, poca-solta... Crec que és una de les novel·les juvenils més realistes i hilarants que he llegit en una temporada! 

• A qui el recomano? 

Com diu la sinopsis, als joves que vulguin riure tot llegint sobre tres amenaces que et poden destrossar la vida: els vampirs, els crushes i els treballs de recerca.

Mx