Manual del perfecte escriptor mediocre

Títol: Manual del perfecte escriptor mediocre

Editorial: La Campana

Pàgines: 110

Any d’edició: 1991

Sinopsis: L’autor d’aquest llibre es qualifica d’escriptor mediocre -afirmació sense precedents en la història de la literatura catalana, i suposem que també en la universal- però hi afegeix que aspira a ser un escriptor mediocre amb el grau de perfecció més alt possible. Tenint en compte que qui diu això és Ramon Folch i Camarasa, que ha escrit excel·lents i premiades novel·les, ja es comprèn que aquest Manual és una peça literària basada en al ironia i la sàtira, sense que hi faltin incursions en el sarcasme.

Amb el pretext d’orientar els escriptors mediocres pel camí de la perfecció dins la seva mediocritat, Ramon Folch i Camarasa fa un repàs ple d’agudesa sobre els sopars literaris, les entrevistes, els premis, la signatura de llibres, els diversos gèneres literaris amb els quals es pot empaitar l’èxit, etc. I de fet, és una sàtira de determinades actituds humanes i costums socials el que va apareixent en aquestes pàgines admirablement escrites, possiblement les més audaçment divertides que ha publicat fins ara aquest escriptor.

Ressenya

Punts forts

Des que vaig descobrir a Ramon Folch i Camarasa amb la joia de “El nàufrag feliç” (reeditat recentment per Viena Edicions), necessitava llegir més obres seves. Així que em vaig decantar pel “Manual del perfecte escriptor mediocre”, obra guanyadora del Premi Pere Quart d’humor i sàtira de 1991. I no només ha superat les meves expectatives, sinó que em sembla un crim que actualment aquest llibre només estigui disponible a les biblioteques. Necessito tenir-lo a casa per poder rellegir els múltiples paràgrafs que m’han arrencat més d’una riallada.

A través d’un suposat manual, l’autor fa un retrat desvergonyint, agut i genial del món cultural, literari i editorial (rodolí)! Si bé hi ha alguns elements que han quedat un xic desfasats, la majoria segueix sent de rabiosa actualitat:

p.36 «Pel que fa a l’èxit de venda, l’editor escomès a preguntes et dirà: “Home, va sortint”. Setmanes després: “Home, està una mica encantat; és que ara la gent només pensa en les vacances”. A partir d’aquest moment val més que no preguntis si encara va sortint si no vols sentir: “Home, més aviat va tornant”, perquè haurà arribat l’hora dels temibles retorns de les llibreries i dels distribuïdors que fan neteja dels invenuts i invendibles.

A propòsit d’èxits de venda de llibres, tothom sap l’acudit de l’escriptor novell que publica el seu primer llibre i, prop d’un any després, troba un amic que li diu: “Per cert, vaig comprar el teu llibre. “Ah, vas ser tu?”, fa l’autor.»

A més, Ramon Folch i Camarasa torna a demostrar la seva capacitat de calar a la perfecció la naturalesa humana:

p.55 «La gent, quan va a sentir una conferència no hi va perquè la facin riure sinó per adquirir, sense haver de pagar, un bell grapat d’informacions. Hi va a fer cultura. Hi va disposada a avorrir-se mortalment i a sacrificar-se per la causa. Sospito que encara que els en vinguin ganes, els oients no gosen riure, de la mateixa o semblant manera que hom no gosa aplaudir en el concert tement que no sigui el final de la peça sinó només el d’un dels moviments.»

Punts febles

Que aquest llibre sigui tan curt! Però he vist que el 2005 Folch i Camarasa va publicar el “Manual de la perfecta parella mediocre” i no me’l penso perdre...

Prosa

Si a “El nàufrag feliç” ja s’endevinava el seu domini de l’humor, els dobles sentits i la ironia, a el “Manual del perfecte escriptor mediocre” aquest talent de l’autor hi llueix amb tot els seu esplendor:

p.48 «Un bon amic meu, pèssim escriptor i home de grans virtuts, entre elles la humilitat, em declarà un bon dia: “Avui fa deu anys exactament que treballo nit i dia per la literatura catalana; avui fa deu anys que vaig decidir deixar d’escriure”.»

A qui el recomano?

Tant si el vostre somni és convertir-vos en escriptors com si no, aquest llibre és una lectura obligada si voleu riure pels descosits! Paraula de Mixa ^.^

Mx