Legió

• Punts forts

Després de gaudir més del que m’esperava amb l’obra de William Peter Blatty, “L’exorcista” (la novel·la de terror més cèlebre de tots els temps), m’he atrevit a tornar al gènere amb la seva seqüela: “Legió” . La publica en català Obscura Editorial, i la podreu trobar a les llibreries a partir de setembre.  

Doncs bé, aquesta segona part està protagonitzada per l’enginyós inspector Kinderman, que ja em va semblar un personatge d’allò més interessant a “L’exorcista”. A “Legió”, Blatty el posa al capdavant de la persecució d’un assassí tan brutal com esmunyedís, que el portarà a endinsar-se al món sobrenatural.

Bona part de la novel·la transcorre com qualsevol altre thriller policíac, però les últimes setanta pàgines han estat a punt de causar-me malsons... Quin gir final tan inesperat! A més, sabíeu que l’assassí Gèminis està inspirat en el temible assassí Zodíac? El gener de 1974, el Zodíac va adreçar una carta al San Francisco Chronicle desfent-se en elogis per “L’exorcista” i qualificant-la com «una de les millors comèdies satíriques que he vist mai». Poc després, Blatty es basà en certs trets de l’assassí per crear l’antagonista de “Legió”. Per sort, igual que a “L’exorcista”, a través d’aquesta novel·la Blatty ens anima a creure en la humanitat i ser el canvi que volem veure al món.

• Punts febles

“Legió” és una novel·la més profunda del que pot semblar si la jutgem per la coberta (de les més terrorífiques que he vist, val a dir!). A “L’exorcista”, el protagonista investigava les capacitats misterioses del nostre cervell, i en aquest cas, l’inspector Kinderman reflexiona abastament sobre la coexistència del bé i el mal:

p.111 «Doncs vet aquí la paradoxa. El mal físic i la bondat moral s’entrellacen com les cadenes d’una hèlice doble incrustada a l’ADN del cosmos. Hi ha una força amb mala fe a l’univers? Un Satanàs? No, això era una bestiesa. Déu li clavaria una cleca que el deixaria tan estabornit que es passaria l’eternitat explicant al sol que en una ocasió havia conegut Arnold Schwarzenegger i li havia fet una encaixada. Satanàs no resolia la paradoxa, continuava sent una ferida oberta dins la ment, una ferida que no es guaria mai.»

Pel meu gust, trobo que les seves dissertacions poden resultar un xic feixugues i denses, i m’ha resultat monòton que la major part de la novel·la transcorri entre els interrogatoris i monòlegs interns de l’inspector. Hauria preferit que l’acció de les últims pàgines s’hagués repartit per tota la novel·la, i que l’autor aprofundís més en els elements sobrenaturals. El resultat és que els lectors ens tornem a quedar amb molts interrogants, però si parem atenció als petits detalls es poden resoldre diversos misteris (o almenys formular unes quantes hipòtesis).

Altres cobertes de "Legió"

• Personatges

M’ha encantat poder-me ficar directament a la pell d’en Kinderman, conèixer la seva peculiar família i descobrir més coses d’aquest policia tan culte i intel·ligent (encara que jugui a fer-se passar pel contrari). En aquesta ocasió el veurem al límit, més cansat que mai, però sense perdre el sentit de l’humor en cap moment. D’altra banda, Blatty també ens permet posar-nos a la ment de l’assassí, o almenys entendre una mica millor les seves motivacions. 

• Prosa

A “Legió” Blatty tornar a fer ús dels seus dots de guionista. El llibre està fonamentat en els diàlegs gairebé ininterromputs dels personatges, i ben bé sembla que estiguis llegint una pel·lícula. 

• A qui el recomano?

A tothom que estigui convençut que el final de “L’exorcista” només havia sigut el principi...

Mx