Zoo City

• Punts forts

“Zoo City” és la segona novel·la de Lauren Beukes que Mai Més publica en català, l’obra que li va valer el Premi Arthur C. Clarke de ciència-ficció. Tal i com s’explica en aquest article publicat recentment al Diari ARA, Lauren Beukes utilitza la literatura com un mirall dels problemes de la societat i també com un espai de denúncia. A “Zoo City” l’autora fa una crítica descarnada, entre d’altres, a la desigualtat, la discriminació, la pobresa i l’impacte que l’apartheid encara té a Sudàfrica.

p.101 «El trànsit a Joburg és com el procés democràtic. Cada vegada que penses que es posarà en marxa i et durà a alguna banda, topes amb un altre embús. Abans es podia fer drecera pels suburbis, però han tallat les carreteres il·legalment instal·lant-hi comunitats tancades fortificades com ciutadelles privatitzades. No ho fan tant per no deixar-hi entrar ningú de fora com per contenir la paranoia epidèmica de classe mitjana a l’interior del recinte.»

M’ha semblat interessant la manera en que Beukes integra l’element dels “animalats” amb tanta naturalitat, com si fossin el més normal del món. Al llarg dels anys s’han convertit en un element més de cultura popular font de nombrosos reportatges i fins i tot pel·lícules. 

• Punts febles

D’una banda, Beukes va desgranant informació de forma original (intercalant la narració amb articles, xats i entrevistes), però de l’altra m’ha neguitejat no saber exactament què són els “animalats”. Com funciona la màgia en aquest univers paral·lel on tothom sembla tenir-ho tan assumit? Beukes fa que aquestes criatures i el que signifiquen siguin un enigma, i que només descobrim coses d’elles a través d’hipòtesis contradictòries. Personalment, m’ha donat la sensació que els “animalats” eren un recurs narratiu potent per visibilitzar diverses problemàtiques, però que en el fons la major part de la història podria prescindir d’ells sense veure’s gaire afectada.

Qui sí té molt de protagonisme és la pròpia ciutat de Johannesburg. Segons la pròpia autora és un personatge més de “Zoo City”. La novel·la està plena de referències a la seva història, els seus barris i locals, i gairebé sempre es dona per suposat que el lector les sabrà interpretar o visualitzarà els espais. En el meu cas, això ha fet que no m’acabés de submergir a la història.

Tot plegat sumat al ritme lent de la trama, i al fet que no sabem ben bé quin és el conflicte principal de la història fins el final, ha fet que la novel·la no hagi aconseguit atrapar-me.

Altres cobertes de "Zoo City"

• Personatges 

Si bé el personatge de la Zinzi és complex, tampoc no he acabat de connectar amb ella. Potser m’ha recordat massa a d’altres protagonistes “antiheroi”, que, malgrat ser cíniques i poc honestes, molt en el fons tenen un cor i una consciència. D’altra banda, no estic segura que la Zinzi sigui realment la protagonista d’aquesta història (sinó més aviat un testimoni), ja que el desenllaç de la història no variaria gaire sense ella. En canvi, m’he quedat amb ganes de saber més d’altres personatges turbulents i misteriosos, com ara el Mark i l’Amira. Qui són realment? Quins secrets amaguen? 

• Prosa 

La història, narrada des del punt de vista de la Zinzi, fa que la prosa es tenyeixi de la seva insolència i mordacitat. No té pèls a la llengua a l’hora de dir les coses pel seu nom, però la seva cruesa de vegades sembla pura fatxada. Un mur per mantenir a ratlla els fantasmes del passat.

En general el to és força proper i lleuger, però l’ús constant d’argot i expressions en afrikaans resulta prou confús. Tot i tenir un glossari final amb la traducció d’algunes paraules, haver d’estar-les consultant tot sovint trenca el ritme de la història. 

• A qui el recomano? 

A qui vulgui enfrontar-se a veritats pertorbadores i submergir-se al cor ferit dels suburbis d’una ciutat amb història.

Mx