Títol: Pont aeri
Autor: Víctor Recort
Editorial: Empúries
Pàgines: 175
Any d’edició: 2022
Sinopsis: La sitcom de més èxit de tots els temps de la televisió pública catalana, Pont aeri, sobre dos amics de caràcters oposats que comparteixen pis, va acabar malament, amb els protagonistes barallats. L’un va anar a treballar a Madrid, on s’ha convertit en una estrella televisiva en l’àmbit espanyol. L’altre es va quedar a Barcelona, on ha seguit la seva carrera d’actor en català. Un dia, però, el de Madrid ho engega tot a rodar i torna.
Amb referents obvis de la cultura popular catalana dels últims 20 anys, Pont aeri és una novel·la hilarant, que juga amb el nostre imaginari col·lectiu amb atreviment, intel·ligència i humor.
Ressenya
- Punts forts
“Pont aeri” és la primera novel·la del periodista cultural Víctor Recort. Fins ara havia participat a diverses antologies amb el pseudònim Víctor Parkas, però el setembre de 2019, vuit mesos després de debutar en narrativa castellana, va començar a escriure exclusivament en català. Aquesta novel·la n’és el resultat. Segons el propi autor, també és conseqüència d’haver sortit del món de les xarxes socials. Durant la presentació a la Llibreria Ona explicà que se li van anar acumulant idees de posts i tuits que necessitava compartir.
Doncs bé, què és “Pont aeri”? Jo diria que una comèdia que reflexiona de forma desacomplexada i irreverent sobre l’estat de la llengua, el món del teatre, els mitjans de comunicació, el consumisme, les modes, la correcció política, la hipocresia, la fama, l’amistat... En poques paraules: una lectura àgil i mordaç plena de mastegots i picades d’ullet metafòriques on no se salva ni l’apuntador!
p.91 «Una relació d’amistat és com una organització terrorista: hi ha aquell que hi milita per idealisme, i hi ha aquell que hi milita per treure’n algun profit. Hi ha qui posa l’esquer, i hi ha qui pica.»
- Punts febles
El crescendo constant de la trama s’interromp bruscament al final i et deixa amb un regust agredolç, una escena oberta força psicodèlica i molts interrogants. Quan vaig acabar la lectura tenia la sensació que a la meva edició li faltaven pàgines. Hi haurà segona part? Necessito saber méeeesssss...
- Personatges
Destaco la capacitat de l’autor de construir el protagonista en molt poques pàgines, dotar-lo d’una veu pròpia potent i fer que el lector hi empatitzi. D’altra banda, els personatges secundaris que l’acompanyen són igual de complexos, i penso que tots necessitem una Bego a la nostra vida, una bona amiga que sàpiga donar-nos suport i espavilar-nos a la vegada.
- Prosa
La veu interior del protagonista (un monòleg constant) i els diversos recursos narratius hilarants que trobes a cada capítol fan que no puguis parar de llegir. Em dóna la sensació que l’autor ha jugat i s’ho ha passat bé escrivint, i això es transmet al lector:
p.9 «Diuen que a internet guanya qui parla penúltim, així que poso el telèfon en mode avió, plego la safata davantera i em cordo el cinturó de seguretat. L’hostessa enceta aquella mímica que ens salvarà la vida a tots, però que la resta de passatgers menystenen xerrant, mirant per la finestra o aixecant-se per remenar l’equipatge de mà. Jo no: jo la miro i vaig fent que sí amb el cap. De jove, vaig pelar-me el cul de tal manera fent teatre que soc incapaç de menysprear cap persona que vingui assajada de casa.»
- A qui el recomano?
Als fans de mítiques comèdies com “Plats bruts” que busquin riure amb una història àgil i irreverent, ideal per sortir d’un bloqueig lector.
Mx
Write a comment