No pensis en un elefant rosa

Títol: No pensis en un elefant rosa

 

Autora: Antía Yáñez

 

Traducció: Eduard Velasco

 

Il·lustració: María Simavilla

 

Editorial: Contraluz

 

Pàgines: 443

 

Any d’edició: 2022

 

Sinopsis: L'Aurora és jove, té feina, un cercle d'amigues, viu sola a ciutat, surt quan vol i se'n va al llit amb qui li ve de gust. És a dir, aparentment la vida típica d'una jove urbanita feliç, si no fos perquè en la seva existència res no rutlla com caldria: la seva parella de vida i d'hipoteca l'ha deixat, gairebé no parla amb les amigues per no haver d'explicar coses que no vol afrontar, i a la família prefereix tenir-la prou lluny, no fos cas que li retreguin haver perdut un xicot tan bon noi.

 

De fet, feia temps que una història realista no m’enganxava tant! “No pensis en un elefant rosa” és una novel·la honesta, sense tabús ni eufemismes. Antía Yáñez reflexiona, entre d’altres, sobre les inseguretats i expectatives que carrega cadascú, l’amor utòpic, la violència de gènere, i la importància d’acceptar-se a un mateix i no obsessionar-se amb la perfecció. I ho fa de manera refrescant com una glopada d’aire fresc .

 

p.295 «Suposo que créixer és començar a preocupar-se per tot. I oblidar els llibres que vas llegint, també.» 

 

• Punts febles 

Potser m’esperava que l’autora desenvolupés una mica més la connexió entre el Brais i l’Aurora, però de vegades les persones menys pensades desencadenen grans canvis dins nostre. I, si bé m’hauria agradat un final més idíl·lic, Yáñez ens demostra que de vegades cal deixar anar per passar pàgina. 

• Personatges 

La protagonista, l’Aurora, és un dels personatges més complexos, ja que carrega molts problemes d’autoestima i trastorns obsessius compulsius. És mordaç i una mica sapastre, i resulta impossible no sentir-se identificat amb algun dels seus maldecaps. En menor o major mesura tots ens obsessionem o passem per situacions estressants i angoixants en algun moment (i resulta alleujador saber que no som els únics!). Sovint no podem canviar les coses que ens afecten, però sí com reaccionem a elles. El viatge de l’Aurora ens permet adonar-nos-en a través de grans dosis d’humor:

 

p.116 «Estic desant-ho tot a l’armari de la neteja quan sento que sona el mòbil a l’entrada. Entro en crisi. Tinc les mans brutes, així que no puc agafar el telèfon. I no crec que, qui truca, vulgui esperar tant com perquè tingui temps de rentar-me-les. Fico el pal de fregar a l’armari de qualsevol manera i m’acaba caient al cap. Cagondeu!!! I ara què, m’hauré de rentar els cabells? Avui no em tocava! Li foto una cossa a la galleda, emprenyada, i unes quantes gotes acaben sobre les sabatilles. Put.... –que no diguis, puta, hòstia!-. SABATILLES, SABATILLES, SABATILLES. A prendre pel cul el bon dia.»