Medusa

Títol: Medusa

Autora: Pepa Mayo

Traducció: Blanca Rodríguez

Editorial: Marli Brosgen

Pàgines: 168

Any d’edició: 2022

Sinopsis: Fa segles que la Terra s’ha convertit en un glacial envaït per meduses gegantines, on els humans s’amaguen a l’interior de les muntanyes per sobreviure.

En Makena, un jove de vint anys, tècnic en biorobòtica i optogenètica, viatja des de l’anell orbital fins a la colònia Tacomic per ocupar una plaça de científic i treballar en allò que més li agrada: els sentiments i la seva aplicació en cervells impresos en 3D. El jove també s’allista en la formació Delta Arrow, un grup de ciutadans que, juntament amb diversos biobots, surt a l’exterior per encarregar-se de la reforestació i de la vigilància del búnquer Tao Tacomic, també anomenat l’Arca de Noè. El primer dia que en Makena acudeix a la formació Delta Arrow s’enamora de Nomura. Però els biobots base com Nomura només tenen implantats sentiments primaris, per sobreviure i protegir els humans: no poden estimar.

En Makena està frustrat, Nomura li correspon amb submissió, però no sent res per ell. I la idea d’aprofitar els seus coneixements per implantar-li l’amor al cervell 3D agafa cada cop més força. Els seus amics Joe i Devin i el biobot Enzo li ajudaran, però l’atac d’una horda de meduses gegants a la colònia ho canviarà tot. Endinsa’t en aquesta distopia plena d’aventura, tecnologia, meduses extraterrestres i molts, molts sentiments.

p.18 «El planeta blau es va convertir en un planeta blanc i gèlid feia segles. Ja no hi havia mar, ni dunes, ni arbres, ni flors. Tot era mort.»

Tot i així, algunes colònies d'humans han aconseguit sobreviure a l’interior de les muntanyes i treballen per repoblar i reforestar la Terra. En Makena és un dels voluntaris. A través del seu dia a dia, i de la seva primera experiència a l’exterior, serem conscients de tot el que està en joc al nostre planeta.   

A la novel·la, Pepa Mayo reflexiona sobre la importància de cuidar el nostre medi ambient, i fa un homenatge a la primera obra que va incloure la paraula “robot”: “Els robots universals de Rossun” (1920) de l’escriptor i dramaturg txec Karel Čapek. Tal i com explica el doctor en enginyeria industrial Jordi Ojeda a l’interessantíssim pròleg de “Medusa”:

«A l’època de Čapek no existia una concepció de l’enginyeria genètica com la coneixem avui en dia, només cal recorda que la famosa estructura de la doble hèlix de l’ADN no va ser descoberta fins el 1952. La solució ideada a l’obra de teatre per l’escriptor va ser construir els nous éssers en una fàbrica, amb matèria orgànica sintètica (és a dir, amb òrgans i parts del cos construïts artificialment), que s’acoblaven en una línia de muntatge (com a curiositat, a l’obra justifica l’ús d’una màquina de teixir venes i nervis. [...] De fet, Karel Čapek va reivindicar fins a la seva mort que no es feia un ús correcte del terme robot perquè no es corresponia al que ell havia proposat, el seu no tenia parts mecàniques, ni plàstic ni motors, ni electricitat.»

La veritat és que coneixia l’etimologia de la paraula robot (que ve de la paraula txeca robota, la qual significa “servitud” o “treball forçós”), però no tenia ni idea de com eren els robots originals de Karel Čapek. Els de Pepa Mayo són força semblants, i ens fan plantejar-nos què és el que de debò ens fa ser humans.

p.46 «-A vegades m’agradaria sentir alguna cosa, però només per poder analitzar i estudiar per què els humans teniu aquestes reaccions. Per continuar aprenent i servir-vos millor.

-Aquestes sensacions, tant les bones com les dolentes, són les que mouen el món i et fan sentir viu. –va postil·lar en Makena.»

•  Punts febles 

Si bé la història és molt àgil de llegir, de vegades la trama avançava massa de pressa. Per exemple, la relació entre Makena i Nomura és molt forçada i m’hauria agradar veure-la evolucionar de forma més orgànica. 

D’altra banda, trobo que el món creat per Pepa Mayo té un potencial que he trobat a faltar explorar-lo en més profunditat. Les meduses gegants que l’habiten són ben peculiars, però queden força relegades a un pla secundari. Hauria preferit que la història es centrés en investigar el seu comportament i els estralls que causen als humans, enlloc de posar el focus en la història d’amor entre els dos protagonistes.