Títol: Cap al far
Autora: Virginia Woolf
Traducció: Xavier Pàmies
Pròleg: Maria Callís
Editorial: La casa dels clàssics
Pàgines: 258
Any d’edició: 2022
Sinopsis: Publicada el 5 de maig de 1927, Cap al far és una de les novel·les cabdals de l’anomenat modernisme literari, al costat de l’Ulisses de James Joyce o A la recerca del temps perdut de Marcel Proust. En aquesta novel·la, Woolf retrata tres moments diferents dels estius que la família Ramsay passa a l’illa escocesa de Skye, entre els anys 1910 i 1920, per reflexionar sobre la complexitat de les relacions humanes, la naturalesa de l’art, el paper de la dona dins de la família, la càrrega mental o la subjectivitat de l’individu, i ho fa amb la seva veu poètica tan singular, amb aquest torrent de pensament que caracteritza els monòlegs interiors dels seus personatges.
Cap al far és considerada, per la major part de la crítica i dels especialistes, la millor novel·la de Virginia Woolf i un dels llibres més importants del segle XX: la Modern Library l’ha situat la número 15 a la seva llista de les 100 millors novel·les de llengua anglesa del segle XX, i la revista TIME la va incloure entre les cent millors novel·les de llengua anglesa des del 1923.
Títol: La fabricanta
Autora: Dolors Monserdà
Edició: Gemma Bartolí
Introducció: M. Carme Mas
Editorial: Barcino
Pàgines: 207
Any d’edició: 2022
Sinopsis: La Fabricanta és la primera novel·la urbana escrita en català per una dona, Dolors Monserdà, una de les primeres feministes. «La intel·ligència no té sexe», deia ja el 1898. Monserdà escriu sobre les dones i per a les dones, i signa també com a dona, amb el seu nom real —Caterina Albert, 24 anys més jove que Monserdà, signava com a Víctor Català—, fent gala d’una valentia sense precedents en una època en què les dones només eren tolerades en la literatura si escrivien poesia lírica. La Fabricanta, la millor novel·la de Monserdà, és un testimoni històric de la Barcelona del segle XIX en què van prosperar les fàbriques tèxtils i del paper clau que hi van tenir les dones, normalment silenciat. Es basa en persones reals, concretament en els propietaris de la fàbrica Vilumara, que produïa mocadors de seda.
Monserdà mostra dos models oposats de dona: Florentina encarna el model tradicional, l’àngel de la llar, però també la somniadora a l’estil de Madame Bovary; per contra, Antonieta, la Fabricanta, introdueix un model de dona pragmàtica, intel·ligent i proactiva que havia d’inspirar les lectores contemporànies.
Ressenya
Virginia Woolf i Dolors Monserdà
- Punts forts
“La fabricanta” i “Cap al far” van ser les dos primeres lectures que vam debatre a la nova temporada del podcast “Vermut literari”. Ambdós novel·les han sigut publicades de nou amb edicions molt cuidades i la clara intenció d’ajudar-nos a perdre la por als clàssics. El que més m’ha agradat de llegir aquestes dos obres ha sigut precisament atrevir-me a fer-ho i endur-me sorpreses inesperades.
Virginia Woolf plasma la hipocresia, les convencions socials de la seva època, i fa una metàfora del ritme imparable de la vida, on res és per sempre i tot torna a renéixer. El més important a “Cap al far” no és la trama, sinó com descriu Woolf els personatges i ens permet posar-nos a la seva pell.
p.199 «¿Quin sentit té la vida? Res més; era una simple pregunta; una pregunta que cada vegada l’assetjava més amb el pas dels anys. La gran revelació no arribava. La gran revelació no arribaria segurament mai. El que hi havia eren petits miracles i petites il·luminacions quotidianes, mistos que s’encenien inesperadament enmig de la foscor.»
D’altra banda, Dolors Monserdà també retrata una època de canvis: la Barcelona de la revolució industrial. El context històric de "La fabricanta" és un element secundari que li dóna profunditat a la trama sense robar-li el protagonisme. No m’esperava llegir la tendra història d’un primer amor, i una història de superació amb la que tothom pot empatitzar.
- Punts febles
Tot i que “Cap al far” no és un llibre especialment feixuc, requereix concentració i una lectura seguida i atenta per no perdre el fil de la història. No patiu si no sou capaços de captar tots els matisos de l’obra, el més important és que connecteu amb fragments que us parlin directament. En aquest sentit, la primera part ha sigut la meva preferida, la segona m’ha descol·locat força pels canvis tan bruscos, i la tercera és la que he trobat més lenta i àrdua de llegir.
“La fabricanta” té un aire a faula amb moralitat una mica massa evident (m’ha recordat a la història de la cigala i la formiga). Tampoc m’ha fet el pes el dràstic salt en el temps a la meitat de la novel·la. És com si l’autora eliminés el nus de la trama i no poguéssim veure l’evolució dels personatges. El final també m’ha semblat molt brusc, però al llegir la introducció de M. Carme Mas d’aquesta edició, vaig descobrir que en una versió anterior de “La fabricanta” Dolors Monserdà deixava encara més obert el desenllaç de la Florentina. Gràcies a la carta d’un lector entusiasta, va decidir afegir alguns canvis (que he trobat d’allò més encertats!).
- Personatges
A “Cap el far” els personatges són molt més complexos del que semblen a primera vista. La meva preferida ha estat sens dubte la Lily. Com a dona, es rebel·la contra la repressió i la condescendència, i és d’allò més humana. Fins i tot pateix el síndrome de la impostora (que encara sofrim avui en dia!).
A “La fabricanta” he aconseguit empatitzar amb les dos protagonistes, l’Antonieta ha sigut amb la que més. M’ha semblat un dels personatges més interessants, i tal i com s’explica a la introducció, està inspirada en una dona real: una empresària pionera que es deia Eulàlia Escuder i Fàbregas (1808-1868). Es veu que ella i el seu marit, Ramon Vilumara, foren propietaris de la fàbrica Vilumara, una de les productores de teixit de seda més importants de Barcelona.
- Prosa
Woolf mostra molt bé les paradoxes i conflictes de la naturalesa humana, i sap dir molt amb molt poc. La història va saltant d’un narrador a un altre per copsar les seves reflexions i reaccions, i les frases són moooolt llargues (nivell: Marcel Proust). Woolf posa al descobert l’intricat ball de la consciència, dels pensaments intrusius, les inseguretats i les excuses que ens diem per no reconèixer la veritat. Les onades de pensaments que ens assoten la ment tota l’estona. En destaco metàfores precioses i pinzellades d’ironia que m’han agafat per sorpresa.
La prosa de “La fabricanta” és àgil, manté l’essència de la seva època, però s’agraeix l’adaptació de l’escriptura prefabriana a la dels nostres dies:
p.55 «En aquell reduït terreno de vuit pams de llarg per tres d’ample, casi l’espai d’una caixa de mort, l’Antonieta hi disfrutava tots los seus esbarjos dels dies feiners. Allí sempre hi tenia una branca per tallar, una fulleta groga per a fer caure, algun brot d’aufàbrega que, per haver-se atrevit a aixecar-se més que els altres, precisava escapçar, junt amb los tanys de clavellina dels que el pugó blanc se n’havia ensenyorit. Acabades les falagueries a les flors, venien les de la cadernera. Amb un pinyó a la boca, la noia la feia saltar d’una canya a l’altra, esbategar bojament ses pintades aletes i treure el caparró per entremig dels filferros, per prendre-li la llaminadura apretada entre sos llavis vermells.»
- A qui el recomano?
A qui vulgui descobrir dones pioneres, i reivindicar clàssics nostrats i traduccions de qualitat.
Mx
Write a comment