Títol: El meu avi
Autora: Catarina Sobral
Traducció: Mireia Alegre
Editorial: Dimoni Pelut
Pàgines: 40
Any d’edició: 2022
Sinopsis: Un llibre de petit format sobre els temps moderns, esquitxat generosament de referències artístiques des de Jacques Tati, el director francès, fins a Fernando Pessoa, el poeta portuguès.
Títol: Dinar al carrer de la Magrana, 10
Autora: Felicita Sala
Traducció: Mireia Alegre
Editorial: Dimoni Pelut
Pàgines: 40
Any d’edició: 2022
Sinopsis: Es prepara una festa al Carrer de la Magrana, 10. A cada pis, tothom està ocupat preparant una especialitat que guarnirà la taula del banquet final. Guacamole, mandonguilles de gall dindi, salmorejo o pastís de plàtan i nabius. El llibre és una meravellosa celebració de la multiculturalitat i de com la gastronomia uneix les persones.
Ressenya
- Punts forts
Les darrers novetats de l’editorial Dimoni Pelut són obres ben diferents: tant de mida com de temàtica! “El meu avi” de Catarina Sobral és un petit conte sobre les visites d’un nét al seu avi. De fet, m’ha recordat lleugerament a un conte que de petita m’entusiasmava: “Què passa aquí, avi?” de David Legge. Els avis d’aquests dos contes no són avis normals i corrents, es mantenen ben actius, són força extravagants i un xic despistats. Però a “El meu avi” el focus rau en la comparació entre l’avi del nen narrador i el seu veí Bernat, un home d’edat mitjana que va molt de bòlit i amb prou feines té temps de gaudir de la vida.
p.6 «El meu avi abans tenia una rellotgeria. Ara té bastant de temps. El senyor Bernat no és rellotger (si bé tot el dia està pendent de l'hora) i no pot perdre ni un segon)»
Els colors vius d’aquest àlbum són ben atrevits, i juguen amb la perspectiva hàbilment. A més, trobareu un bon munt de referències a pel·lícules i obres literàries (tal i com van anar explicant des de l’editorial Dimoni Pelut a les seves xarxes socials)... Fins i tot les ombres amaguen sorpreses!
Tràiler del llibre El meu avi.
— Dimoni Pelut Edicions (@DimoniPelut_Ed) October 3, 2022
Vídeo en portuguès, a les llibreries en català ;)
Un homenatge als avis! En aquest cas, un avi que tot i estar molt ocupat, sempre aconsegueix recollir el seu nét a l'escola. Un conte senzill amb prou profunditat pels grans #ElMeuAvi pic.twitter.com/bTGxj4Nh5B
El llibre El meu avi està ple de referències artístiques. Els protagonistes i la portada, estan inspirats en la pel·lícula Mon Oncle de Jacques Tati.
— Dimoni Pelut Edicions (@DimoniPelut_Ed) October 4, 2022
N'hi ha més per descobrir!#jacquestati #catarinasobral #elmeuavi #llibres #llibresinfantils #llibreria #biblioteca #lij pic.twitter.com/CZploRTBuH
(II) El llibre El meu avi està ple de referències artístiques.
— Dimoni Pelut Edicions (@DimoniPelut_Ed) October 6, 2022
Si la portada està inspirada en Mon Oncle de Jacques Tati, la contra ho està amb Tiempos modernos ⚙️🧑🔧
N'hi ha més per descobrir!#elmeuavi #llibres #llibreria #biblioteca #LIJ #biblioteques #llibreries pic.twitter.com/hmDBsxbMOB
(III) El conte El meu avi està ple de referències artístiques 🧑🎨
— Dimoni Pelut Edicions (@DimoniPelut_Ed) October 18, 2022
Que us sembla aquesta de fantàstica de Édouard Manet?
No marxeu encara, n'hi ha més per descobrir!#elmeuavi #llibres #llibreria #biblioteca #LIJ #biblioteques #llibreries pic.twitter.com/Y5RSynVCbf
(IV) Catarina Sobral fa més ullets a alguns dels seus referents🧑🎨
— Dimoni Pelut Edicions (@DimoniPelut_Ed) October 25, 2022
"El meu avi... Durant hores i hores escriu ridícules cartes d'amor"
Retrat de Fernando Pessoa del pintor Almada Negreiros, José.#elmeuavi #llibres #llibreria #biblioteca #LIJ #biblioteques #llibreries pic.twitter.com/uvFaJqyv6i
D’altra banda, “Dinar al carrer de la Magrana, 10” és un recull de receptes del món. Hi trobareu receptes més conegudes que d’altres, però cap és massa complicada. Així que fins i tot les podeu cuinar en família!
La veritat és que quan vaig obrir el llibre em va agafar desprevinguda, doncs enlloc d’un conte m’hi vaig trobar només receptes! O potser no? Les il·lustracions que les acompanyen amaguen una història: representen les vides de cadascun dels veïns del número 10 del carrer de la Magrana. L’escena final les uneix totes i dóna sentit al llibre. És la millor de totes, ja que transmet un missatge de respecte i germanor preciós.
- A qui els recomano?
A tothom que vulgui gaudir dels petits plaers de la vida amb calma, amor i tolerància.
Mx
Write a comment