Títol: Sota la mar salada
Autor: Sergi Caparrós
Editorial: Rosa dels Vents
Pàgines: 380
Any d’edició: 2022
Sinopsis: Del cap de Creus a la Barcelona agitada dels anys vint, la ploma de Sergi Caparrós ens captiva de ple i ens submergeix en una història truculenta on el tràfic d'antiguitats i l'ambició per la dominació de la bellesa fan girar la vida dels personatges com baldufes. Sota la mar salada és un thriller amb un patró clàssic i amb pinzellades de novel·la històrica que arrossega el lector cap a una trama dinàmica i excitant en què els esdeveniments es van succeint sense aturador i els protagonistes queden atrapats en una espiral frenètica de violència i de persecucions.
El juny del 1929 un misteriós papir irromp a la vida del Ramon i l'Andreu capgirant-ho tot. Pare i fill desconeixen el valor de l'objecte, però els queda clar que és únic quan hauran de fugir de traficants d'antiguitats i de policies corruptes per protegir l'antigalla. El papir sembla contenir la clau per resoldre molts misteris. Per començar, l'estranya mort dels pares d'en Ramon.
Ressenya
- Punts forts
Avui us porto la ressenya d’un llibre que m’ha acompanyat durant els últims mesos i que tenia pendent ressenyar al blog. Es tracta del debut literari del mestre i músic Sergi Caparrós, “Sota la mar salada”, una novel·la que va començar a gestar durant el temps que va viure a Dublín. Tal i com explica a la seva biografia: «Va ser el plugim etern del nord i la malenconia d’estar lluny dels seus el que el convidava a aferrar-se als llibres. Un vespre, mentre llegia davant l’estufa amarada d’aromes de Guinness, va néixer la idea primigènia d’aquesta novel·la.»
El resultat és un thriller que pot enganxar als amants dels misteris, els descobriments arqueològics, i les històries de conspiracions i crim organitzat. La trama transcorre paral·lelament a través de dos històries connectades: la de l’Hugo i el Marco a finals del segle XIX, i la del Ramon i l’Andreu a principis del XX. Els personatges viatjaran per la costa catalana, i es passaran bona part del llibre amb l’adrenalina pels núvols: ambdues trames estan plenes de girs, acció i persecucions fins al final!
p.255 «La tramuntana descansava per fi. La badia estava coberta per un enorme mirall de plata fet a mida. Només de tant en tant la brisa enterbolia les aigües i el reflex de la lluna es diluïa. Tenia encara la pólvora dins del nas. El rostre desencaixat de la Júlia a la retina. El brutal record de les detonacions. El murmuri de l’aigua i el crac-crac de còdols eren les úniques proves que el món no s’havia aturat.»
Sergi Caparrós
- Punts febles
El ritme de la història és força desigual, i crec que una novel·la més breu generaria un impacte major al lector. D’altra banda, em pregunto si la història funcionaria millor en un marc temporal diferent. Si bé es nota que l’autor s’ha documentat per escriure la novel·la, alguns elements històrics poc versemblants i una mentalitat força avançada al seu temps han fet que no m’acabés de submergir del tot en la història. Per exemple, no era gaire usual voler-se independitzar com ho fa al protagonista (sobretot si treballaves al negoci familiar i no estaves casat) o admirar una dona universitària com la Júlia (ja que era molt difícil que les dones de classe humil anessin a la universitat abans de la segona república, i encara menys que les consideressin un gran partit... sinó malauradament tot el contrari).
- Personatges
Si bé m’ha faltat que els personatges fossin més complexos, el pare de l’Andreu, el Ramon, m’ha semblat un personatge especialment interessant, ja que amaga més d’un as a la màniga i té força recursos. No serà l’únic que us sorprendrà... però ho haureu de descobrir vosaltres mateixos. "Y hasta aquí puedo leer!" ;-)
- Prosa
L’autor ha experimentat amb la prosa per tal de fer-la el més àgil possible, combinant capítols curts amb escenes breus. El resultat és força cinematogràfic (com els canvis de pla d’una pel·lícula), però trobo que de vegades fragmenta massa el ritme.
p.54 «A poc a poc s’anava enfonsant. S’havia de tranquil·litzar. Va mirar amunt. El sostre d’aigua s’allunyava. Centenars de peixos l’acompanyaven en el descens. La pressió al seu cos era cada vegada més gran.
Finalment, amb els peus va tocar el fons tou de posidònia i per l’espiell del casc l’Hugo va descobrir la grandiositat. Restà immòbil, meravellat per aquell increïble univers, més ple de vida que qualsevol altre lloc del món.»
- A qui el recomano?
A aquells lectors amb ànima d’Indiana Jones que, com diu la sinopsis, busquin un thriller clàssic amb pinzellades històriques. ^.^
Mx
Write a comment