Títol: El silenci dels altres
Autor: Pere Francesch Rom
Editorial: Columna
Pàgines: 233
Any d’edició: 2022
Sinopsis: Un periodista, a prop de la quarantena, es troba en plena crisi individual i existencial després de deixar-ho amb la seva parella, l’Anna, amb qui va conviure deu anys.
Gràcies als consells de la seva sanadora, la Llívia, la pèrdua de l’Anna l’empeny a emprendre un viatge a Cercs, l’últim poble on van veure amb vida el seu besavi Ramon Rom Castellví, que va fugir de Montbrió del Camp a principis del 1939 davant l’amenaça franquista. Vuitanta anys més tard, el periodista seguirà els passos del seu avantpassat per descobrir què li va passar i trencar un cercle de silencis.
Ressenya
- Punts forts
“El silenci dels altres” és la primera novel·la del periodista cultural Pere Francesch Rom, que ja havia fet acte de presència en aquest blog amb anterioritat. Francesch Rom també és l’autor de l’assaig “Gainsbourg i Dalí, moi non plus” que vaig ressenyar el 2020, on narra la seva investigació sobre aquests dos genis excèntrics.
En aquest cas, el protagonista també és un periodista immers en una investigació molt personal: el passat de la seva família. A cavall entre la realitat i la ficció, Pere Francesch Rom reflexiona sobre les ferides de la nostra societat que no han cicatritzat correctament, com ara les atrocitats de la Guerra Civil. Tal i com diu el protagonista, és cert que ja s’han escrit moltes novel·les sobre el tema, però sembla que no les suficients per trencar els silencis que encara planen sobre nosaltres.
p.82 «Si emprenc aquest viatge, dic, és per arribar al fons de tot i per omplir de veu els silencis dels altres, que s’han perpetuat sobre la història del besavi. No vull que siguin també els meus silencis. No penso silenciar res més, ja.»
Sigui com sigui, “El silenci dels altres” m’ha sorprès pel curiós punt de vist del protagonista: un friki orgullós en plena crisi dels quaranta. La novel·la està carregada de picades d’ullet a videojocs, còmics, pel·lícules i nombrosos referents musicals. Qui m’hauria dit que en un llibre sobre la Guerra Civil hi encaixarien tan bé les reflexions d’en Gandalf o en Frodo?
p.122 «La vida dels besavis no va tenir un bon final. Això no és cap espòiler. [...] “Com es reprèn el fil de tota una vida? Com seguir endavant quan en el teu cor comences a entendre que no hi ha retorn possible i que hi ha coses que el temps no pot esmenar, aquelles que fereixen molt endins i deixen cicatriu?”. La frase no és meva, sinó del hòbbit Frodo Saquet quan s’adona, en tornar de l’aventura més gran de la seva vida, que hi ha ferides que no sanen mai. O hi vius o deixes de viure.»
En general, no he pogut evitar pensar en la novel·la “Contra el silenci” de Ramon Folch i Camarasa, on el protagonista també busca respostes sobre la veritat de la desaparició d’un familiar durant la Guerra Civil i troba una cosa igual de valuosa: estar en pau amb ell mateix.
- Punts febles
Si bé la novel·la és prou àgil, la part central m’ha resultat repetitiva i m’ha faltat una mica més d’intriga. Tot i així, s’ha de reconèixer que la trama no és l’element central d’aquesta novel·la, sinó l’evolució del protagonista i els fantasmes que no volen abandonar-lo.
- Personatges
Tots els personatges m’han semblat convincents i reals, sobretot el protagonista. Estic convençuda que tothom es podrà sentir identificat amb algun dels personatges que hi apareixen, o evocarà amics i familiars que ja no hi són. Poso el focus en la bonica relació entre el protagonista i el seu padrí David, un home humil i pencaire que sempre està al seu costat. Quanta sort hem tingut de poder conviure amb persones que són memòria històrica pura! I quina ràbia a vegades ser plenament conscient del seu valor quan ja és massa tard!
p.226 «Sigues un home just. Podria haver estat un home emprenyat amb la vida per haver hagut d’aparcar els somnis, per haver de cuidar la terra, per créixer sense un pare, per haver de driblar cossos sense vida per anar a l’escola, per totes les malalties innombrables que va patir, però res. La seva màxima era sigues un home just.»
- Prosa
En destaco una veu narrativa propera, una mica gamberra i prou emotiva, sobretot al final (la meva part preferida).
p.17 «No fallen mai. Sempre arriben en els moments previs a prendre una decisió o abans d’emprendre una aventura inesperada. No ho faràs, em repten, saps que no ho faràs, sigues sincer amb tu mateix... S’apropen amb violència, amb sorollosos tambors, com un exèrcit d’orcs amb llances i destrals camí de la ciutat de Gondor. Són un tsunami d’excuses i de pors que conviden a una cosa i només a una: no fotre res de res, no prendre cap decisió sobre res. Les seves paraules predilectes són: No i Res. Excuses i pors que es presenten al crit de som inajornables, som la culpa i la mandra.»
- A qui el recomano?
A qui s’hagi sentit perdut alguna vegada i/o a tothom que vulgui alçar la veu pels que no hi són. Tal i com diu la sanadora Llívia al protagonista: «No facis teus els seus silencis. Trenca’ls.»
Mx
Write a comment