Guia màgia d’autodefensa amb galetes

• Punts forts 

L’editorial Indòmita (el segell de literatura juvenil de Raig Verd) acaba de treure del forn la “Guia màgica d’autodefensa amb galetes”, guanyadora dels premis Locus, Nebula, Dragon, Lodestar, Mythopoeic i Cóyotl a millor novel·la de literatura juvenil. L’autora és Ursula Vernon, que signa amb el pseudònim de T. Kingfisher. 

Doncs bé, he reconèixer que ha sigut una lectura inesperada, refrescant i engrescadora que m’ha deixat amb ganes de més. De fet, m’ha semblat que compartia alguns elements amb el "Discmón" de Terry Pratchett (la meva saga preferida): la capacitat de fer crítica social a través de l’humor, convertir un món màgic en el mirall de la nostra societat, la construcció de personatges reals i molt humans... Ah! I Riutrenat m’ha recordat a Ankh-Morpok, les dues són ciutats caòtiques construïdes sobre antigues ciutats... i amb un riu gairebé sòlid al qual ningú vol acostar-s’hi! ;-P

D’altra banda, destaco les reflexions de la protagonista sobre la discriminació, la intolerància i l’ambició sense límits, una combinació molt perillosa que pot portar a les persones a fer coses terribles:

p.162 «Semblava que una vegada que acceptaves que el govern et posés en una llista per una cosa amb la qual havies nascut, et buscaves problemes. Tard o d’hora algú com l’Oberon s’apoderaria d’aquella llista.»

Però sobretot hi predomina una forta crítica antibel·licista:

p.253 «Però, segons l’exèrcit, amb el fet que ens donessin medalles ja quedava tot arreglat. S’espera que els herois sobrevisquin a coses terribles. Si els dones una medalla, llavors no cal ni preguntar per què les coses terribles van tenir lloc. Ni intentar-ho arreglar.» 

El final sens dubte ha sigut la meva part preferida, amb una batalla d’allò més èpica que m’ha evocat aquesta mítica escena de "Sherk 2":

• Punts febles 

Tot i que m’agrada que es tracti d'una novel·la autoconclusiva, de vegades tenia la sensació d’estar llegint la introducció d’una saga. M’ha faltat que l’autora desenvolupés una mica més les idees que s’hi plantegen, especialment el món de la Mona. Trobo que la seva societat queda un xic desdibuixada i m’ha costat imaginar-la: al principi em vaig pensar que el seu univers era força semblant al nostre, després l’imaginava medieval, i al final em vaig perdre del tot amb les referències a l’òpera i als regals de Sant Nicolau.

D’altra banda, tot i que el capítol inicial és emocionant, he trobat la primera meitat del llibre un xic lenta i repetitiva (sobretot els capítols on la Mona no para de donar voltes i més voltes a tot el que li està passant sense fer avançar la trama). 

• Personatges  

Ursula Vernon és capaç de crear personatges complexos amb els quals podem empatitzar. Personatges que no tenen cap ganes de convertir-se en herois, que estan espantats i són vulnerables, però que tot i així decideixen fer allò que consideren correcte. L'ingredient secret d'aquest libre són els seus protagonistes, i em considero una gran fan de la Tia Tabitha i d’en Bob. Ah! I jo també vull un petit homenet de gingebre animat com a company d’aventures! ^.^

• Prosa 

La veu de la Mona (que ens narra la història en primera persona) és propera i divertida, i us dono la meva paraula de Mixa que no podreu evitar subratllar més d’un paràgraf mentre rieu per sota el nas! 

• A qui el recomano? 

A tothom que busqui una lectura tendra i reconfortant amb cops amagats i elements ben surrealistes. 

Mx