Hard Land

Títol: Hard Land

 

Autor: Benedict Wells

                                                   

Traducció: Ramón Farrés

 

Editorial: Les Hores

 

Pàgines: 340

 

Any d’edició: 2022

 

Sinopsis: Missouri, 1985. En Sam té quinze anys i ha acceptat una feina d’estiu en una antiga sala de cinema per fugir dels problemes de casa. Allà hi coneix en Cameron, en Hightower i la Kirstie, una noia atrevida de qui s’enamorarà. Serà un estiu intens en què la vida d’en Sam es capgirarà per complet. Per primer cop sent que no és un personatge insignificant. Però passarà alguna cosa inesperada que l’obligarà a créixer i a descobrir, també, qui és ell. Un homenatge a les pel·lícules coming on age dels anys vuitanta, la història d’un estiu inoblidable.

 

Ressenya

  • Punts forts 

Tinc una teoria: gaudiré tots els llibres amb la coberta de color groc viu que publiqui l’editorial Les Hores. Fins a dia d’avui s’ha complert cada vegada, i “Hard Land” n'és la prova. ^.^ La novel·la reflexiona amb una gran sensibilitat sobre temes com la pèrdua, el primer amor i la maduresa a través del viatge emocional del protagonista, en Sam.

 

p.37 «Potser la mare no tenia tanta energia com abans, i sovint estava xafada a causa dels medicaments. Tot i això tornava a treballar, rèiem com sempre, ens barallàvem com sempre i miràvem la televisió com sempre. Però interiorment tots esperàvem només les noves males notícies. Perquè durant tot aquell temps la mort seia a la cuina amb nosaltres, es prenia un cafè i mirava l’hora sense dir res.»

 

Benedict Wells tracta molts temes de forma subtil i gens moralitzadora: racisme, homofòbia, sexisme, maltractament, censura... Però sobretot en destaco l’homenatge a la música, el cinema i els llibres. El títol de la novel·la fa referència a un poema fictici ple d’al·legories i metàfores que els alumnes de Grady han d’estudiar cada any, i que poca gent aconsegueix desxifrar.

 

Benedict Wells
Benedict Wells
  • Punts febles

 Si bé la premissa no és gaire original, l’autor la desenvolupa de forma àgil i fresca. Sobretot he agraït moltíssim que el final sigui tendre i murri. Això sí, alguns capítols m'han resultat un xic repetitius, i la novel·la perd una mica de ritme durant l’última part.

  • Personatges 

Descriu molt bé les inseguretats dels personatges i reflexiona sobre aprendre a deixar-se anar, obrir-se als demès i perdre la por a ser un mateix.

 

p.27 «Si la primera base era fer-se petons i la volta completa tenir sexe, jo encara era el vestidor cordant-me les sabatilles.»

 

Wells ens demostra que no hi ha respostes absolutes a les grans preguntes de la vida, sinó que cadascú ha de trobar la seva veritat i acceptar-la. Paraula de Mixa que us resultarà molt difícil no empatitzar amb tots els personatges: les sortides d’en Cameron, la generositat d’en Hightower, l’efervescència de la Kirstie... i sí, la mare d’en Sam us robarà el cor. ;-)

 

Booktrailer en alemany

  • Prosa 

L'autor sap dir molt en poques paraules i deixa que sigui el lector qui arribi a les seves pròpies conclusions. El llibre està impregnat d’una ironia i emotivitat que us el farà molt proper.

 

p.26 «Jo l’observava fascinat. Per cert, que sempre em sembla una imbecil·litat quan als llibres o a les pel·lícules la gent diu que en moments així “el temps s’atura”. El problema, de fet, és que això no passi, i per aquest motiu és especialment penós quedar-se durant una eternitat sense paraules.» 

  • A qui el recomano? 

Tant a joves com a adults, però trobo que seria una lectura molt interessant de tractar a clubs de lectura juvenils. El debat està servit!

 

Mx


Write a comment

Comments: 0