Noceà 1. Atari & Tika

Editorial: Mai Més

Pàgines: 62

Any d’edició: 2023

Sinopsis: En un futur on l’augment del nivell del mar ha desfigurat Europa, l’oceà tal com el coneixíem ha desaparegut: és el Noceà. La societat, governada per la dictadura neoliberal de Systema, viu submergida sota continus conflictes socials. Arribada a l’adolescència, l’Atari ha pres una decisió: venjar la seva mare, morta per la policia quan ella era petita. Serà l’inici d’una vida dedicada a la justícia social, però també de l’amistat amb la Tika, una altra òrfena revoltada.

Ressenya

Punts forts

L’editorial Mai Més segueix treballant per portar-nos còmic de fantasia i ciència-ficció en català, i la seva última aposta ha sigut “Noceà 1. Atari & Tika” de Ricard Fernández. També conegut com a Ricard Efa, fa més de vint anys que es dedica al món del còmic. Ha publicat amb algunes de les editorials de còmic més rellevants del mercat francobelga, tant en col·laboració amb guionistes, com amb guions propis. La nova col·lecció de “Noceà” és obra 100% seva (guió, dibuix, color), i ha sortit al mercat francès i català gairebé a la vegada.

A través d’aquesta distòpia d’acció i aventures, Efa planta una llavor a favor de la cura del medi ambient, la llibertat, l’amistat o el treball en equip per construir una societat més justa. Les il·lustracions m’han semblat espectaculars, plenes de detalls que podries estar molta estona analitzant. I la creació des de zero d’un món futurista no ha degut ser gens fàcil: ambientació, moda, tecnologia, mitjans de transport... Quina feinada!

Punts febles

Potser perquè no estic acostumada a la velocitat narrativa dels còmics, m’ha faltat aprofundir una mica més en els personatges i conèixer millor el món creat per Efa (imagino que ho anirem descobrint durant els propers títols de la col·lecció).

Les escens d’acció són molt potents, però m’esperava algun gir final més sorprenent on les protagonistes es traiessin algun as de la màniga. D’altra banda, tinc ganes de veure com es desenvolupa la reflexió sobre la no-violència que planteja el llibre, perquè de moment els personatges més violents i sense escrúpols són els que surten guanyant...

Personatges

I parlant de violència... Ja em perdonareu, però durant la lectura he tingut repetides ganes d’estrangular a l’Atari (la protagonista d’aquest volum) per la seva temeritat, egoisme i constants ficades de pota... sort en té de la Tika! XP Sembla que juntes poden potenciar el millor de cadascuna. A més, la Tika és astuta, decidida i està rodejada d’una aura misteriosa molt interessant que vull seguir explorant.

A qui el recomano?

Als amants de les distòpies repletes d’acció que ens facin somiar en un món millor.

Mx