L’abadia de Northanger

Pàgines: 297

Any d’edició: 2023

Sinopsis: La Catherine Morland és una jove de disset anys que dedica les seves hores de lleure a la lectura de novel·la gòtica, i de fet s’imagina sempre protagonitzant aventures emocionants. Uns amics de la família la conviden a Bath, on coneixerà la Isabella Thorpe, una noia molt espavilada, potser massa. Juntes gaudiran de la vida social de la ciutat i assistiran a balls, circumstància que els permetrà de conèixer en Henry Tilney, un jove clergue molt interessant.

Després d’uns quants dies sense veure’l per Bath, el jove finalment reapareix de bracet amb una dama jove i bonica, que resulta que és la seva germana Eleonor, la qual es fa molt amiga de la Catherine. Com que els Tinley es veuen obligats a abandonar Bath a causa de les obligacions del pare, conviden la Catherine a visitar la finca familiar, l’Abadia de Northanger. Seduïda per les novel·les gòtiques, ella se la imagina fosca, antiga i plena de misteris, i s’hi encamina desitjosa de viure aventures dramàtiques, mentre al seu entorn tothom creu que hauria d’aprofitar l’avinentesa per trobar un marit ric.

Ressenya

Punts forts

“L’abadia de Northanger” (que Viena Edicions ha publicat a la seva col·lecció de clàssics Club Victòria) fou la primera novel·la de Jane Austen (escrita l’any 1803). Malauradament, no la va arribar a veure publicada en vida, i ha passat una mica desapercebuda al costat de les seves obres més cèlebres. Tot i així, està considerada la novel·la més divertida d’Austen, i he de reconèixer que no m'esperava riure tant (sobretot amb el principi i el final).

L’autora paròdia sense embuts els tòpics de les novel·les de l’època, i s’enriu dels recursos narratius que feien servir els autors. També ens convida a no idealitzar les històries de ficció, alhora que defensa aferrissadament les novel·les de gènere. Segons ella «posen de manifest els més grans poders de la imaginació» i «el més profund coneixement de la naturalesa humana». A més, carrega contra els prejudicis de l’època, i les paraules d’Austen no podrien ser més actuals:

p.38 «Per bé que les nostres produccions han proporcionat més plaer, en més quantitat i qualitat, que qualsevol altra espècie literària del món, no hi ha cap altre gènere que hagi estat tan denigrat com aquest.»

Trailer de l'adaptació cinematogràfica del 2007

Punts febles

M’hauria agradat que l’autora donés més protagonisme a les escenes d’intriga i misteri que viu la Catherine mentre explora l’abadia de Northanger. A més, el ritme del nus de la història és força lent i desigual, i el final massa apressat.

Personatges

La introducció dels personatges m’ha semblat brillant (i un dels elements més hilarants del llibre). En poques paraules (i altes dosis de sarcasme) Austen permet que et facis perfectament a la idea de com són:

p.7 «Una família de deu fills serà considerada una esplèndida família, mentre hi hagi caps i braços i cames en la quantitat corresponent; però, tret d’aquest detall, els Morland tenien poc dret a l’adjectiu, perquè en general eren lletjos, i la Catherine, durant molts anys de la seva vida, va ser tant lletja com qualsevol altre dels seus germans.»

p.15 «La senyora Allen pertanyia a la nombrosa classe de dones que entre els seus coneguts no poden provocar cap més emoció que la sorpresa que existeixin al món homes capaços de casar-se amb elles.»

La imaginació desbordant de la Catherine Morland (la protagonista) li jugarà més d’una mala passada, i la seva innocència farà que hagi d’aprendre a la brava en quina mena de persones és millor no confiar. Com a la majoria d’obres d’Austen, a “L’abadia de Northanger” queden retrats un munt de personatges hipòcrites i manipuladors... però diria que la Isabella entra directament al rànquing dels més odiosos. A vosaltres també us ha caigut igual de malament? Us llegeixo als comentaris! XP

Prosa

Quan vam llegir aquest llibre a un dels clubs juvenils que dinamitzo, vam estar d’acord en que aquí la prosa d’Austen encara no havia assolit tot el seu potencial, però tot i així he gaudit de la punyent ironia i la crítica social.

A qui el recomano?

A tothom que vulgui descobrir els sorprenents inicis literaris de Jane Austen.

Mx