Títol: El cap als núvols
Autor: Bernat Cormand
Editorial: L’Altra Tribu
Pàgines: 109
Any d’edició: 2021
Sinopsis: L’Elies té onze anys i li agrada anar a l’escola. O, més aviat, li agrada anar-hi ara, però altres anys ho ha passat malament i ha hagut d’aguantar mofes i insults d’alguns companys. Aquest curs, però, tot va com una seda: deu ser perquè a l’escola hi ha la Vane, la seva millor amiga i confessora, una nena pigada i alegre que no té por de res. O potser també hi té a veure el Tomàs, un nen que ha arribat a la classe tot just aquest setembre i que, al contrari que l’Elies, és fort i esportista; li té el cor robat.
Ressenya
- Punts forts
“El cap als núvols” va ser el primer llibre que vaig acabar durant la marató de lectura Booktique Estiu. El tenia pendent des de feia temps, i llegint-lo volia fer-li un homenatge a Bernat Cormand, que va morir poc després de la publicació d’aquesta novel·la.
Es tracta d’una història entranyable sobre amistat, pèrdua, identitat i amor, acompanyada d’unes il·lustracions molt treballades i realistes i plenes de detalls. La primera de totes, per exemple, només s’entén un cop has llegit tota la novel·la sencera.
La història ens parla de la transició de la infantesa a l’adolescència i reivindica la representació del col·lectiu LGTBI a la LIJ. És una narració íntima, propera, amb capítols molt breus que ens mostren pinzellades de la vida de l’Elies i en Tomàs, i com la seva trobada ho capgira tot.
- Punts febles
Només puc dir que m’he quedat amb ganes de més. La història passa de puntetes sobre molts temes, i m’hauria agradat aprofundir-hi una mica més.
- Personatges
Sobretot m’hauria agradat conèixer millor els personatges, com ara el savi tiet de l’Elies i la seva carrera artística, o l’empipador Daniel (i què el motiva a actuar així). O en els pares de l’Elies, i com canvien la seva mentalitat i aprenen a entendre el seu fill.
- Prosa
La prosa és senzilla i planera, però amb alguns punts poètics. Els capítols que més m’han atrapat són els narrats en primera persona pels diferents personatges. M’ha semblat un recurs molt interessant i empàtic, perquè escoltem directament els seus pensaments. També és una manera d’entendre el seu comportament, i m’hauria agradat que n’hi haguessin més.
- A qui el recomano?
A tothom que busqui una història lleugera i dolça com un núvol blanc en un dia d’estiu.
Mx
Write a comment