Títol: El mar de la tranquil·litat
Autora: Emily St. John Mandel
Traducció: Maria Rossich Andreu
Il·lustració: Natalia Zaratiegui
Editorial: Chronos
Pàgines: 262
Any d’edició: 2022
Sinopsis: L’escriptora canadenca autora de Station Eleven torna a abraçar la ciència-ficció amb una novel·la sobre viatges en el temps, un text lluminós i suggerent que ha captivat el mateix Barack Obama.
Poden un grapat de personatges que viuen separats per cinc segles estar lligats per una anomalia en l’espaitemps? Emily St. John Mandel planteja amb la seva prosa senzilla i poètica un escenari que barreja la Colúmbia Britànica de principis del s. XX, el planeta Terra en plena pandèmia i les llunyanes colònies espacials.
Ressenya
- Punts forts
“El mar de la tranquil·litat” d’Emily St. John Mandel ha sigut una de les novel·les que he devorat durant la marató de lectura Booktique Estiu 2023. Feia temps que em cridava l’atenció, i m’encuriosia que el propi Barack Obama l’hagués recomanat. Hi he entrat una mica a les palpentes, i he acabat amb la necessitat de pair i processar moltes coses.
Emily St. John Mandel fa servir els viatges en el temps com una excusa per reflexionar sobre la naturalesa humana, el destí, l’amor, l’amistat, les segones oportunitats... També és una història fruit de la COVID-19, doncs una de les subtrames de la novel·la gira al voltant de com els humans som capaços d’oblidar les grans pandèmies del passat i tornar a cometre els mateixos errors una vegada i una altra.
p.127 «Les pandèmies no s’acosten com les guerres, amb la remor constant d’artilleria més forta cada dia i llampegades de bombes a l’horitzó: de fet, arriben en retrospectiva. És desorientador. La pandèmia és lluny i de sobte la tens per tot arreu, sense que sembli haver-hi un pas intermedi.»
Però més enllà dels dilemes filosòfics, estic convençuda que el missatge principal és un altre: ser escriptor best-seller és una feina molt dura. ;-D En una de les subtrames, Emily St. John plasma la realitat menys idíl·lica de les gires de promoció, les xerrades, signatures, entrevistes... I estic convençuda que qualsevol autor podrà empatitzar amb les situacions més frustrants que viu l’Olive.
- Punts febles
M’he quedat amb molts interrogants i amb ganes d’aprofundir en els viatges en el temps que planteja l'autora i la ciència que hi ha darrere d’ells, o el funcionament d'aquestes societats del futur. D’altra banda, el final m’ha semblat poc impactant, potser perquè durant la lectura em vaig anar imaginant mil teories que finalment no es van fer realitat.
Cobertes internacionals de "El mar de la tranquil·litat"
- Personatges
Tot i ser una història força breu, hi apareixen gairebé una vintena de personatges. L’autora ens els va presentat durant la primera meitat de la novel·la (que és una gran introducció per entendre la segona). Dedica pàgines a explicar-nos el seu passat, les seves pors, ambicions, traumes, amors... per després centrar-se només en un parell de personatges i resumir-nos què els hi va passar a la resta en un paràgraf aleatori. Moltes subtrames queden obertes, i és el lector qui ha d’imaginar-ne el desenllaç.
- Prosa
La veu narrativa d’Emily St. John m’ha semblat senzilla i elegant, amb algunes pinzellades iròniques i poètiques. Intercala capítols llargs amb d’altres de molt breus, o barreja escenes amb transcripcions de gravacions o capítols d’una novel·la fictícia.
- A qui el recomano?
A aquells lectors que vulguin introduir-se en els viatges en el temps, i a tothom que busqui novel·les de personatges que reflexionin sobre el sentit de la vida.
Mx
Write a comment