Karis i els Ars Futura | Karis i l’Amulet Maia

Editorial: Stonberg

Pàgines: 393

Any d’edició: 2014

Sinopsis: El que havia de ser un viatge de descoberta personal i de retrobament s’acaba convertint en una delirant successió d’esdeveniments que aboquen la Karis, una jove de disset anys, a enfrontar-se amb els seus propis límits i pors. Posseïdora d’un talent poc comú, la Karis haurà de descobrir un misteri ocult a les entranyes de la terra i, enmig d’aquesta aventura, es veurà atrapada entre el seu amic d’infantesa, —ara molt canviat—, en Ton, o l’encantador i misteriós Zac. tot això sota la pressió i l’atenta mirada del SSIRE, una agència governamental interessada en aconseguir l’estranya descoberta, i dels Ars Futura, una secta que no dubtarà en fer el que calgui per a aconseguir una nova font de poder.

Títol: Karis i l’Amulet Maia

Autora: Emma Dotras

Editorial: Stonberg

Pàgines: 361

Any d’edició: 2017

Sinopsis: Després de fugir —deixant enrere els Ars Futura i l’inquietant SSIRE, però també a la gent més estimada— la Karis i els seus amics continuen la recerca valenta i desesperada d’un estrany meteorit capaç de proporcionar uns poders únics que no poden caure en males mans...

Amb unes habilitats gens corrents, la Karis, s’enfrontarà a la decisió més difícil de la seva vida i, inesperadament, a un canvi de rumb del destí. El seu món s’ensorrarà i es veurà envoltada per un mar de dubtes i confusió, contradiccions i pors, on només el seu talent serà el seu fidel aliat.

Ressenya

Punts forts

“Karis i els Ars Futura” i “Karis i l’Amulet Maia” són les primeres novel·les juvenils de l’autora Emma Dotras. Formen part d’una trilogia que encara no té desenllaç, i segueixen les aventures de la Karis, una noia de 17 anys amb poders innats que es veurà embolicada en conspiracions molt tèrboles per part d’organitzacions secretes.

D’un dia per un altre, la seva vida farà un gir de 180 graus, i haurà d’enganyar als que més estima per tal de protegir-los. A més, també haurà d’esbrinar com sortir amb vida d’aquest complot, i resoldre un inoportú triangle amorós entre el seu amic d’infantesa, Ton, i en Zac, un magnètic desconegut que sembla conèixer-la millor que ningú. Al llarg dels dos llibres, però, el més complicat serà aprendre a confiar en les persones correctes, ja que tothom sembla amagar motius ocults i jugar a dues (o tres) bandes.

Als llibres hi trobareu elements sobrenaturals, relíquies poderoses, sectes perilloses, científics esbojarrats, mafiosos sense escrúpols, traïcions, complots, i més d’una persecució a vida o mort.

Punts febles

L'autora explica que va concebre tota la trama sencera i va decidir dividir-la en tres parts, però trobo que la història seria molt més trepidant ajuntant les trames dels dos llibres en un sol volum més breu, ja que el primer llibre és més aviat introductori, i el segon conté molta més acció.

D’altra banda, si bé a les aventures d’acció estem acostumats a veure els protagonistes desafiar les lleis de la física i sortir guanyant miraculosament, alguns elements de la trama m’han semblat un xic inversemblants, com per exemple la facilitat dels protagonistes (no tots majors d’edat) de moure’s per Europa amb total llibertat i sense documentació (per molts diners que puguin aconseguir).

Personatges

I ja que parlem de personatges, he de dir que m’han semblat força complexos, ja que passen d’actuar de forma ingènua i immadura (com quan en Ton i en Zac es barallen a cops de puny per la Karis) a ser d’allò més responsables i assenyats. De vegades, potser semblen massa adults per la seva edat i tot, ja que sempre aborden els seus conflictes de forma assertiva i honesta, recolzant-se i transmetent missatges positius.

Diria que el meu personatge preferit és la tieta de la Karis, la Lily: artista, comprensiva, enrotllada i trapella! Qui no voldria tenir una còmplice d’aventures així a la família? Tant de bo torni a aparèixer a la tercera part. ^.^

Prosa

Si bé la prosa d’Emma Dotras busca ser propera i àgil, les llargues i repetitives reflexions dels personatges sobre el que ja sabem alenteixen la història. D’altra banda, l’autora ho compensa amb molts diàlegs i visions misterioses, però he trobat a faltar recursos narratius més variats per transmetre la informació i fer avançar la trama. Per un altre cantó, m’hauria agradat que la veu dels personatges fos més personalitzada, ja que adults i joves sovint parlen amb el mateix registre i fan servir expressions semblants.

A qui el recomano?

Als amants d’històries de joves amb poders sobrenaturals, girs constants i triangles d’amor impossibles.

Mx