Títol: L’anguila
Autora: Valentine Goby
Traducció: Marta Marfany
Il·lustració: Alex Batlle
Editorial: La topera
Pàgines: 115
Any d’edició: 2024
Sinopsis: Ell, Halis Yildiz, dotze anys quasi tretze. Ella, Camille Berthier, onze anys i mig. De moment encara no es coneixen. Ni tan sols s’han trobat al forn o a la parada de l’autobús. Però no trigaran gaire. Jo, la novel·lista, he decidit que es coneguin demà.
«Una història justa i intel·ligent. Plorem, riem i sortim plens d’esperança» La Parisien
Ressenya
- Punts forts
Us heu trobat mai amb un llibre que us ha demostrat l’immens valor de la Literatura Infantil i Juvenil? Jo sí, i el més recent és “L’anguila”, publicat en català per La Topera. Amb tan sols 115 pàgines, Valentine Goby ofereix una classe magistral de construcció de personatges i narrativa que m’ha fet recordar per què defenso la LIJ a capa i espasa.
La professora i experta en mediació lectora Maria Gajas defensa a la solapa del llibre que “L’anguila” és “Una lectura vibrant que celebra la força interior i posa en qüestió la normalitat. Una oda a la vida”. No podria estar més d’acord. L’escriptora Valentine Goby aborda temes com el bullying, la por al canvi, l’autoestima, el respecte per la diferència, la superació personal, i el poder de l’amistat amb elegància i senzillesa.
Destaco la seva reflexió sobre les discapacitats. Amb molt poques paraules ens fa replantejar-nos la nostra percepció de les persones en una situació de discapacitat i aconsegueix arribar-nos al cor.
p.58 «-Discapacitat vol dir que et falta alguna cosa. Jo trobo que no em falta res. I no es diu discapacitat, de fet. Es diu: en una situació de discapacitat.
-És el mateix.
-No del tot. No sé com explicar-ho... No és la “persona”, que és discapacitada. És el cos “en determinades situacions”. Per exemple, jo amb l’escalada. Altres vegades, però, sou vosaltres que esteu en situació de discapacitat. Per exemple, l’Aurélien davant dels palets xinesos.”
Valentine Goby llegeix un fragment de "L'anguilla" en francès
- Punts febles
Que la història s’acabi! M’hauria encantat seguir acompanyant a l’Halis i la Camille en les seves aventures, però entenc per què l’autora acaba la història amb un petit final obert, per evitar caure en un desenllaç empalagós on absolutament tot els hi surti bé als personatges.
D’altra banda, he de dir que dissenyar la coberta d’aquest llibre és tot un repte, perquè cal mantenir en secret la sorpresa principal de la història, i cap de les edicions que he vist m’ha fet gaire el pes. Trobo que no aconsegueixen cridar l’atenció del lector i transmetre tot el que hi trobarà a l’interior. Així que en aquest cas, no jutgeu un llibre per la seva coberta i doneu-li una oportunitat!
- Personatges
Amb quatre pinzellades, Valentine Goby aconsegueix fer-nos empatitzar i connectar amb tots els personatges, sobretot els protagonistes: imperfectes, creatius, divertits... Acabareu el llibre preocupant-vos per ells i desitjant-los que tinguin un bonic futur.
- Prosa
La prosa del llibre és molt àgil i propera, i aconsegueix trobar un equilibri perfecte entre dir i mostrar: com s’explica què senten els personatges i com ho veiem a través de les escenes. A més, Goby fa servir un recurs molt divertit: de vegades es converteix en un personatge més de la novel·la que mou els fils de la història:
p. 6 «En aquesta ciutat immensa, viuen a tres cases l’un de l’altre. Ell, Halis Yildiz, dotze quasi tretze. Ella, Camille Berthier, onze anys i mig. de moment encara no es coneixen. Ni tan sols s’han trobat al forn o a la parada de l’autobús. Però no trigaran gaire. Jo, la novel·lista, he decidit que es coneguin demà, i per això estic molt nerviosa.»
- A qui el recomano?
A tothom que vulgui descobrir la màgia de la Literatura Infantil i Juvenil i llegir una petita gran joia.
Mx
Write a comment