Títol: L’intacte
Autor: David Toses
Editorial: Spècula
Pàgines: 228
Any d’edició: 2023
Sinopsis: Marcello Ling viu al Terraplè, el lloc on van a parar els apagats, mentre que els habitants de la Ciutat passen la major part del temps connectats a la realitat virtual idealitzada i utòpica que anomenen Món. Al Terraplè, es dedica a traficar amb uns cucs metàl·lics que ell mateix programa i que són la droga més buscada entre els pàries. El nihilisme autodestructiu del traficant canvia quan descobreix que Llàtzer, un dels seus clients, ha tornat al Món després d’haver consumit un dels seus cucs. És aleshores quan en Ling inicia una cerca per trobar el codi oblidat que va dissenyar, aferrant-se a la cosa més semblant a un bri d’esperança que hagi tingut mai.
Ressenya
- Punts forts
Spècula és un segell de l’editorial independent Llibres del Delicte. Nascuda el 2022, està especialitzada en ficció especulativa escrita en català: ciència-ficció, fantasia, terror sobrenatural... En les seves paraules, l’objectiu de Spècula és «aportar, per sumar i ajudar a construir una literatura de gènere en català forta i potent». A dia d’avui ja compta amb gairebé una dotzena de títols, però “L’intacte” de David Toses fou un dels primers títols publicats.
Es tracta d’una distòpia cyberpunk, un gènere molt poc freqüent en català. Tal i com diu Daniel Genís (escriptor i fundador d’El Biblionauta) L’intacte es pregunta “I si Neo hagués escollit Matrix? Una visió colpidora de com de desesperançat és el cau de conill que du al País de les Meravelles”. David Toses aconsegueix transportar-nos a un món desesperançat i macabre que, en el fons, no s’allunya tant del nostre: ciutadans de primera i de segona, drogues que (com les xarxes socials) juguen amb la nostra autoestima... Una d’elles (ben desagradable) són els cucs, unes màquines programades per arrapar-se al cervell i emetre impulsos elèctrics tan potents que fan sentir els seus consumidors els reis del món:
«Va aspirar amb força i va beure cervesa. Tot anava bé, tot anava millor que mai. Era la reina del Terraplè, la més important dels apagats. No, potser fins i tot encara era una usuària qualsevol. No li havien assecat la sensibilitat de rebre el Món, no havia infringit l’Estil estripant-se les venes i la cervesa que bevia tenia un gust de llevat dolç i agradable. Això feien els cucs.»
L’autor fa una dura crítica a la naturalesa humana, que sempre prefereix defugir els seus problemes, enlloc d’intentar arreglar el món en el que viu. L’escriptor britànic Terry Pratchett deia que no es pot anar construint un món millor per a la gent. Només la gent pot construir un món millor per a la gent. Si no, és només una gàbia.
- Punts febles
Com a tota obra de ciència-ficció, David Toses crea una sèrie de normes i termes nous que hem d’aprendre. Personalment em va constar una mica copsar el funcionament de la societat distòpica que planteja, ja que apareixen poques definicions precises de termes com el Món o l’Estil. L’obra té un caire abstracte que s’intensifica al desenllaç, d’allò més especulatiu (fent honor al nom de l’editorial ;-D). Segur que tindreu diferents teories sobre el final que podreu debatre amb altres lectors de l’obra.
- Personatges
És difícil aconseguir que et caigui bé ni un sol dels personatges de l’obra, i això té molt de mèrit. Si bé entenem les seves motivacions i ens podem apiadar del seu destí, Toses no ens permet acostar-nos emocionalment a ells. “L’intacte” és una obra d’humans fent gala dels seus instints més primaris, reptant-nos a imaginar què faríem nosaltres en una situació semblant.
- Prosa
El llibre està format per capítols breus, plens de diàlegs i poques definicions, que narren de forma coral les experiències de diferents personatges que es troben perduts en un món egoista i dur.
- A qui el recomano?
Als aficionats a les distòpies més crues i descoratjadores que ens conviden a replantejar-nos la nostra realitat ara que encara hi som a temps.
Mx
Write a comment